Ramaderia

La ramaderia tracta de la cria de bestiar.

La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc). El conjunt d'animals així emprats s'anomena bestiar. La ramaderia abasta el conjunt d'activitats relacionades amb la cria (àmbit de la zootècnia) i el comerç de bestiar (àmbit de l'economia agrària).

Els responsables dels ramats en pastura s'anomenen pastors.

Importància mundial de la ramaderia

En el món a partir del segle XXI, la ramaderia suposa un 40% del valor econòmic de l'activitat conjunta agrícola i ramadera, aquest valor arriba al 50% en el món desenvolupat economicament.

Nombre mundial de caps de bestiar

Desglossament del nombre mundial de caps de bestiar (només mamífers, a l'any 2011)

• Ases i muls: 52.159.000
• Búfals: 173.858.000
• Bovins: 1.376.824.000
• Cabres: 816.308.000
• Cavalls: 58.108.000
• Porcs: 962.686.000
• Ovins: 1.084.979.000

Principals espècies ramaderes

• Porcí: Porc, majoritàriament, i porc de guinea
• Boví: Toros, vaques, bous, zebús, Búfals
• Oví: Ovelles
• Cabrum: Cabra
• Aviram: Gallines, gallina de guinea, coloms, oques, ànecs, estruços etc.
• Èquids:Cavalls, ases
• Camèlids: Camell, dromedari, llama, alpaca
• Àpids: Abella de la mel, altres abelles i borinots (apoïdeus)

Problemes per la industrialització

L'emissió de metà per part del ramat és un problema greu

Amb la industrialització ràpida de la ramaderia que va ocórrer al llarg del segle XX s'han plantejat noves questions en els camps de la zootècnia, l'ètica, el dret, la bioseguretat i la sanitat alimentària i mediambiental; en particular;

• Els mètodes de selecció i inseminació (sovint artificial) que empobreixen la diversitat genètica de les espècies i soques ramaderes afavorint les malaties dels animals
• la diffusió de la ramaderia sense terra que substitueixen les pastures per conreus de soia i blat de moro;
• la difusió de la cria en bateries semblen afavorir alguns tipus de virus (H5N1) i altres patògens,
• la possibilitat en la carn i la llet d'utilitzar susbstàncies (prohibides o no) com els additius alimentaris, hormones de creixement o melatonina forçánt els animals a produir i més encara el clonatge i les modificacions genètiques dels animals és font de conflictes.
• L'ús de farines animals per alimentar ramaderia herbívora ha esta l'origen de la malaltia de les vaques boges ocasionada per un prió.
• Els mètodes moderns tenen un gram impacte ambiental i social (s'ha reduit la ma d'obra necessària)
• la difusió al medi ambient de medicaments veterinaris per l'orina i els excrements dels animals, també en piscicultura.
• El consum mundial de carn augmenta molt. Segons les estimacions de l’ONU (FAO), la producció mundial de carn i llet es doblarà d'aquí al 2050 ».

Mamífers en la ramaderia

Animal / Tipus	Estatus de domesticació	Antecessor silvestre	Època de la primera domesticació	Àrea de la primera captivitat	Primers usos comercials	Usos comercials actuals
Alpaca Mamífer, herbívor	domèstic	Vicunya	Entre 5000 aC i 4000 aC	Andes		llana
Bisó americà Mamífer, herbívor	captiu	s/d	A finals del segle XIX	Amèrica del Nord		carn, cuir,
Camell Mamífer, herbívor	domèstic	Dromedari salvatge i Camell bactrià	Entre 4000 aC i 1400 aC	Àsia		Animal de tir, de càrrega i per muntar, carn, llet
Boví Mamífer, herbívor	domèstic	Ur (extingit)	6000 aC	Sudoest d'Àsia, Índia, Àfrica del Nord (?)		Carn, llet cuir, animal de tir
Cèrvol Mamífer, herbívor	captiu	s/d	1970	Amèrica del Nord		carn (banya), cuir
Gos Mamífer, omnívor	domèstic	Llop	12000 aC			Animal de càrrega, Animal de tir, Per a caçar, Gos de pastor, guardià, carn
Ase Mamífer, herbívor	domèstic	Ase silvestre africà	4000 aC	Egipte		Per muntar, de càrrega, de tir, carn, llet de burra
Cabra Mamífer, herbívor	domèstic	Cabra salvatge	8000 aC	Sudoest d'Àsia		Llet, carn, llana, cuir, de tir,
Porc de Guinea Mamífer, herbívor	domèstic	Cavia tschudii	5000 aC	Amèrica del Sud		Carn
Cavall Mamífer, herbívor	domèstic	Cavalls salvatges d'Ucraïna i sud de Rússia (extingit)	4000 aC	Ucraïna		Per muntar, de càrrega, de tir, carn, llet
Llama Mamífer, herbívor	domèstic	Guanac	3500 aC	Andes		Per muntar, de càrrega, de tir,carn, llana
Mul Mamífer, herbívor	domèstic	Híbrid estèril d'ase i cavall				Per muntar, de càrrega, de tir
Porc Mamífer, omnívor	domèstic	Senglar	7000 aC	Anatòlia oriental		Carn, cuir
Conill Mamífer, herbívor	domèstic	Conill de bosc	entre 400 a 900 dC	Península Ibèrica i França		Carn, pell
Cèrvol Mamífer, herbívor	semidomesticat	Cèrvol salvatge	3000 aC	Nord de Rússia		Carn, cuir, banya, llet, animal de tir,
ovella Mamífer, herbívor	domesticat	Mufló asiàtic	Entre 9000 i 11000 aC	Àsia del sud-oest		Llana, llet, cuir, carn
Búfal d'aigua domesticat Mamífer, herbívor	domesticat	Búfal asiàtic silvestre	4000 aC	Àsia del Sud		Per a muntar, de tir, carn, llet
Iac Mamífer, herbívor	domesticat	Iac salvatge		Tibet, Nepal		Carn, llet, llana, per a muntar, de càrrega, de tir

Història de la ramaderia

Per a les primeres fases de la història de la ramaderia només es pot comptar amb les dades que proporciona l'arqueozoologia ja que, evidentment, no es compta amb dades escrites. L'arqueozoologia té entre les seves limitacions les que es desprenen de la formació, o no, de fòssils (la tafonomia) i la possibilitat de que el que es trobi actualment en àmbits com les coves no sigui representatiu del que realment hi havia en el passat.

La prehistòria abans de la ramaderia

Les darreres societats d'economia caçadora recolectora visqueren en l'epipaleolític altrament dit mesolític. El final del Plistocè es considera en 10.300 anys enrere, així queda marcat de la darrera glaciació i el canvi climàtic cap la situació actual. Durant l'epipaleolític no hi ha veritable ramaderia ja que no es produeixen de forma conscient canvis morfològics en els animals que es consumien que als Països Catalans (del continent) eren bàsicament el cèrvol (Cervus elaphus), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), conill de bosc i algunes espècies de cargol com Capea nemoralis. La cacera de cavalls com Equus caballus i Equus tryduntinus havia disminuït molt respecte al Paleolític, més ocasionalment també es caçaven altres animals com teixons i rarament (per exemple al nord del País Valencià)l'ós. A Mallorca l'antilop Myotragus balearicus era l'espècie més caçada i més tard seria, segons evidències arqueològiques, com a mínim semidomesticada. El gos (domesticat 13.500 anys enrere al Pròxim Orient i 3.000 anys després a Europa) era en realitat l'únic animal domesticat de l'epipaleolític però amb una finalitat que no era la ramadera.

El neolític

Sembla que agricultura i ramaderia es van adoptar simultàniament, el que queda completament establert és que això passa a l'Orient Pròxim on ara hi ha els actuals estats de Síria, Israel i Iraq. Potser com a precedent a l'autèntica domesticació hi va haver una cacera selectiva o un control de ramats silvestres. Els antecedents salvatges dels animals domesticats , anomenats agriotips, tots ells es troben en la zona de l'Orient Proper, des d'on les tècniques agroramaderes irradiaren a totes les altres zones. Si bé hi havia a Europa porcs (senglar) i bovins silvestres (auroc) les anàlisis dels fòssils dels animals domesticats en demostren l'origen oriental. En el cas de les cabres europees que són de diferent espècie (Capra hircus i Capra Pyrenaica) que l'oriental (Capra aegagrus) i van ésser aquestes ultimes les que es van domesticar. En el cas de l'ovella domèstica només existeix en estat salvatge a l'orient ja que el moltó silvestre de Còrsega, Ovis musimon és una ovella domèstica asilvestrada durant el neolític.

En el neolític eren més abundants els ramats d'ovelles i cabres que els de bovins i porcs tot i que la recerca arqueològica apunta a una possible major antiguitat de la domesticació del porc respecte a la de l'ovella que tradicionalment es considerava més antiga.

En l'elecció dels animals que van ser domesticats era molt important la seva manejabilitat pels humans i que no competissin en l'alimentació humana, per això hi dominen els remugants sobre els monogàstrics com el porc.

La ramaderia actualment a la Península Ibèrica

• De bestiar oví n'hi ha, a la Península Ibèrica, 23 milions de caps, que es crien a l'interior de la peninsula on s'alimenten de pastura i/o pinso. D'aquest bestiar se n'obté carn, llana i llet.

• De bovins, a la península, són n'hi ha més de 6 milions de caps, abunden al nord de la península on s'alimenten de pastures i/o pinso. D'aquest bestiar també se n'obté carn, llet, cuir, etc.

• L'aviram, principalment gallines ponedores i pollastres per a carn (broilers), uns 180 milions de caps i se n'obtenen ous i carn.

• El bestiar porcí són més de 25 milions de caps i es crien a gairebé tot el territori peninsular. Els porcs ibèrics s'alimenten de pastura i/o pinso. Les races no ibèriques estan sembre en estables i només mengen pinso. Se n'obté carn de la qual una part se'n fa embotit, l'altra es conserva en forma curada (pernil) o es consumeix en fresc.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramaderia