Ramen

El ramen (ラーメン; pronunciat aproximadament [ɺaːmeɴ] (?·pàg.)) és una sopa de fideus japonesa. Es creu que és la versió japonesa de la sopa de fideus xinesa la mian (拉麵).

Bàsicament són fideus bullits en aigua, servits en un brou, per ser coberts amb alguna varietat de gu (具). Molt diferent era el plat original xinès, la mian, que semblava una mica més a l'espagueti i se servia sol amb salsa. El ramen s'ha integrat amb tanta força dins la gastronomia japonesa que a Taiwan se'l considera un producte netament japonès.

S'acostuma a menjar en establiments de menjar ràpid, en parades ambulants o a casa, sent un dels aliments més barats que poden aconseguir-se.

Ingredients

Els ingredients més importants del ramen són: men (麺) (fideu), sopa i gu (cobertura).

Fideu

El fideu es crea bàsicament amb farina de blat, aigua, sal i kansui. El kansui és aigua que conté altes concentracions de carbonat de potassi, carbonat de sodi i una lleugera quantitat d'àcid fosfòric. Fa que el ramen agafi un color groguenc. Alguns cops s'utilitza ou en comptes de kansui.

Sopa

Tot i que molts consideren que el més important del ramen és el tipus de fideu, la manera més fàcil de diferenciar les variants és per la sopa allà on la pasta es diposita. Les més característiques es descriuen aquí:

Shōyu (醤油)　(lit: Salsa de soja): Considerat la més japonesa. Es compon de pollastre, on s'afegeix un parell de cullerades d'espessa salsa de soja un cop servida. Tradicionalment s'afegeix després rayu (ラー油) (extracte de pebrot vermell amb oli de sèsam).

Tonkotsu (豚骨) (lit: ossos de Porc): La sopa està principalment basada en porc, té força cos i contingut en greix. El brou generalment és de color blanc. Originari del nord Kyushu.

Miso (味噌): Creat a Sapporo el 1955. Es cuina generalment a base de pollastre, i es barreja amb alguna varietat de miso quan se serveix. A Kanto és comú afegir-hi una cullerada de mantega.

Shio (塩) (lit: sal) : La més simple de totes les varietats, i en la que es veu de manera més clara la influència xinesa. Es considera molt popular a Hokkaido. La sopa és transparent i el seu sabor és més directe.

D'aquestes es desprèn una varietat major, encara que generalment l'única diferència és el que s'empra com a cobertura.

Gu (具)

En realitat gairebé qualsevol cosa pot servir-se com a cobertura, i bona part de les vegades es deixa a la discreció del client.

Les opcions més comunes són ous bullits, menma o shinachiku (支那竹) (adobament de tronc de bambú molt jove), nori, wakame, rodanxes de porc rostizat chashū (叉焼 o 焼豚), negi (ceballot), naruto kamabuko i últimament kimuchi i verdures bullides.