Ramir II d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reis d'Aragó
Casal de Pamplona
Ramir I d'Aragó
Sanç I d'Aragó i Pamplona
Pere I d'Aragó i Pamplona
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó
Infants
   Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Ramir II d'Aragó el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137). Va ser bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill segon del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i de la seva segona muller, Felícia de Roucy. Fou germanastre del difunt rei Pere I d'Aragó, i germà del també difunt rei Alfons I d'Aragó.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
4. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. ?
 
 
 
 
 
 
 
9. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Ramir II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Hilduin II de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
12. Hilduin III de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Helvide de Laon
 
 
 
 
 
 
 
6. Hilduin IV de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Felícia de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Gilbert de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
14. Ebles de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Alícia Adela de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Regnier IV de Mons
 
 
 
 
 
 
 
15. Beatriu de Mons
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Hedwig Capet
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Va mostrar una gran preocupació perquè la corona no quedés sense hereu. Després de l'oposició dels nobles aragonesos en intentar adoptar Garcia V de Navarra com a fill, va decidir casar-se i trencar el seu vot de castedat.


Vida eclesial[modifica | modifica el codi]

El 3 de maig del 1093, a l'edat de 7 anys,[1] el seu pare l'entregà com a monjo al monestir occità de Sant Ponç de Tomeres. El 1111 el seu germà el rei Alfons I d'Aragó s'enfrontà a la seva muller Urraca I de Castella, que es refugià a l'abadia de Sant Benent a Sahagún en espera de la nulitat papal del matrimoni; aquesta situació desembocaria en el saqueig de l'abadía aquell mateix 1111 per part dels burgesos de Sahagún recolzats per les tropes aragoneses d'Alfons I d'Aragó, que després del saqueig nomenà al seu germà, de 25 anys, nou abat de Sahagún (Lleó). El 1117 el seu germà el rei Alfons I d'Aragó inicià les obres del Monestir de Sant Pere el Vell (Osca), i Ramir en va ser nomenat prior. Finalment el 1134, poc abans de la mort del seu germà el rei Alfons I d'Aragó i a l'edat de 46 anys, fou nomenat bisbe de Roda de Ribagorça, però no tingué temps de ser consagrat ni en pogué prendre possessió.

La mort del seu germà el rei d'Alfons I d'Aragó[modifica | modifica el codi]

La mort del seu germà el rei Alfons I d'Aragó provocà un complex procés successori que desembocà en l'adveniment del Casal comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó i té el seu origen en el Testament d'Alfons I d'Aragó.[2] El rei Alfons I d'Aragó "el Batallador" redactà el testament l'octubre del 1131 durant el Setge de Baiona,[3] i el ratificà novament el 4 de setembre del 1134.[4] El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del regne d'Aragó, "A aquests tres concedeixo tot el meu regne", als ordes militars existents aleshores i de recent creació: Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple de Salomó i Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.

« Per després de la meva mort, deixo hereu i senyor al Sepulcre del Senyor, que està a Jerusalem, ia aquells que cuiden i custodien i serveixen a Déu, i l'Hospital dels Pobres, que està a Jerusalem, i al Temple de Salomó, amb els cavallers que tenen cura de defensar el nom de la cristiandat. A aquests tres concedeixo tot el meu regne. Així el domini que tinc en la terra del meu regne, el principat i el dret que tinc a tots els homes de la meva terra, tant en clergues com a laics, bisbes, abats, canonges, monjos, optimates, cavallers, burgesos, rústics, mercaders, homes, dones, petits i grans, rics i pobres, jueus i sarraïns, per tal llei i costum com el meu pare i el meu germà i jo fins ara vam tenir o hem d'haver. (....) Per tot el meu regne, com sobreescrit està, i tota la meva terra, com tinc i com adquirir o en el futur adquireixi, amb l'auxili de Déu, qualsevol cosa que jo ara dono i en endavant legítimament podré donar, tot el atorgar i concedeixo al Sepulcre del Senyor i l'Hospital dels pobres i la milícia del Temple de Salomó, perquè ells tinguin i posseeixin per tres parts justes i iguals.[Nota 1] »
— Alfons I d'Aragó i Pamplona, Testament de 1131[5]

Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de "decrepitud mental i física".[6][Nota 2]

La lluita pel tron[modifica | modifica el codi]

Llegenda de la Campana de Huesca, de José Casado del Alisal

El seu germà, el rei Alfons I el Bataller, va fer hereus dels seus regnes els Ordes militars, però a la seva mort en el Setge de Fraga ningú va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a Jaca van reconèixer Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir Garcia V el Restaurador. En aquest moment Ramir, que era bisbe de Roda-Barbastre, renuncià al càrrec i ocupà el tron.

Malgrat que no tenia experiència política, va sufocar amb èxit diverses revoltes durant el seu regnat, que solament va durar tres anys, doncs al Regne d'Aragó hi havia diversos bàndols nobiliaris que lluitaven per arribar a majors cotes de poder i riquesa, que es van enfrontar entre ells aprofitant el canvi de monarca. En una d'aquestes disputes, Ramir II va estar a punt de perdre el tron, i s'hagué de refugiar a Besalú el 1135. Al seu retorn va solucionar el problema ordenant decapitar diversos nobles que havien assaltat una caravana de musulmans en temps de treva, fet que va donar origen a la llegenda de la campana d'Osca[7][8]

Capitulacions de Barbastre[modifica | modifica el codi]

Va donar el seu regne i la seva filla Peronella d'Aragó, d'un any d'edat, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. La donació es va signar a Barbastre l'11 d'agost de 1137 i es produiria el dia que ell volgués.

El 27 d'agost, durant la seva estada en el castell d'Ayerbe, Ramir redactà un document en el qual prometé no fer donacions sense l'aprovació del comte barceloní. El 13 de novembre d'aquest mateix any, Ramir II abdica i ordena els nobles aragonesos que a partir de llavors tractin Ramon Berenguer com a rei (tanquam regi)[cal citació], tot i no renunciar a la dignitat reial (el títol). Des d'aquest moment Ramon Berenguer, amb títol de comte de Barcelona i príncep d'Aragó, es fa càrrec dels dos estats. El mes d'agost de 1150 es van celebrar les noces del comte Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó a Lleida.

Retir[modifica | modifica el codi]

Sembla que els últims dies de Ramir van transcórrer entre San Pedro el Viejo d'Osca i la seva possessió de Sant Úrbez de Sarrablo. Va morir a Osca el dia 16 d'agost de 1157 i fou enterrat a la capella de Sant Bartomeu de San Pedro el Viejo.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Signum Regis de Ramir II d'Araó; s'hi aprecien les lletres alfa i omega
  • A gener del 1135: Ego quidem Ranimirus Dei gratia Aragonensium rex (...) Regnante me Dei gratia rex in Aragone et in Superarbi atque in Ripacurcia[11]
  • A agost del 1135: Ego Ranimirus Dei gratia Aragonensium rex (...) regnante me Dei gratia rex Ranimirus in Aragon et in Suprarbe atque in Ripacurcia[11]


Ramir II d'Aragó
Naixement: 24 d'abril del 1086 Mort: Osca, 16 d'agost de 1157
Títols
Precedit per:
Alfons I d'Aragó
(germà)
Segons el Testament d'Alfons I d'Aragó
el regne havia de passar a les Ordes Militars,
però alguns nobles aragones
proclamarent successor el seu germà
Ramir II d'Aragó
"el Monjo"
Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Rei d'Aragó, Comte de Ribagorça, Comte de Sobrarb
(1134–1157)
Succeït per:
Peronella I d'Aragó
(filla)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Itaque, post obitum meum, heredem et successorem relinquo mei Sepulcrum Domini, quod est Iherosolomis, et eos qui observant et custodiant illud et ibidem serviunt Deo; et Ospitale Pauperum, quod Iherosolimis est; et Templum Domini cum militibus qui ad defendendum christianitatis nomen ibi vigilant. His tribus totum regnum meum concedo, dominatum, quoque, quem habeo in tota terra regni mei; principatum quoque et ius quod habeo in omnibus hominibus terre mee, tam in clericis quam in laicis, episcopis, abbatibus, canonicis, monachis, obtimatibus, militibus, burgensibus, rusticis et mercatoribus, viris et mulieribus, pusillis et magnis, divitibus ac pauperibus, iudeis etiam ac sarracenis, cum tali lege et consuetudine, quale pater meus et frater meus et ego actenus habuimus et habere debemus. (....) Similiter, de proprietatibus que nobis vel antecessoribus nostris hereditario iure debentur, preter ea que sanctis locis tradita sunt, ab integro relinquo eas Sepulcro Domini, et Ospitali Pauperum, et Militie Templi, tali tenore ut post mortem meam, illi qui per me tenent eas, teneant in tota vita sua sicut per me, et post mortem illorum sint ab integro Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, et cui dare voluerint eas.
  2. "La muerte de Alfonso I el Batallador en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta decrepitud mental y física."

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 253; La elección de Ramiro II el Monje
  2. Arxiu Jaume I: Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars
  3. Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón
  4. Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón
  5. «Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona» (en llatí). Arxiu virtual Jaume I, 1131. [Consulta: 22 febrer 2011].
  6. Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 Creación i desarrollo de la Corona de Aragón
  7. La llegenda de la campana diu que el rei va convocar corts a Osca amb el pretext de fer una campana tan gran que es sentís en tot el regne, però quan els nobles rebels arribaven a palau, eren detinguts i decapitats immediatament
  8. (castellà) Aragón es así, La campana de Huesca, parte de mito y de realidad
  9. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors de Huesca
  10. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó dóna als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda
  11. 11,0 11,1 Bolea en la época de Ramiro II de Aragón
  12. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma els furs de Jaca donats pel seu pare Sanç Ramírez
  13. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV
  14. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans
  15. Arxiu Jaume I: Ramir II d'Aragó ordena a tots els seus hòmens que mantinguen en nom del comte Ramon Berenguer IV

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramir II d'Aragó