Ramnulf de Périgord
  | |
| Nom original | (fr) Ranulf Bompar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X |
| Mort | 27 juliol 975 (Gregorià) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Pare | Bernat de Périgord |
 | |
Ramnulf (també Ramnul, Ranulf, Raúl i altres) Bompar (llatí: Rannulfus Bomparius; † 27 de juliol de 975) fou un comte d'Angulema i de Périgord. Era fill del segon matrimoni del comte Bernat de Perigeux (amb una dama de nom Garsenda).
Després que els seus dos germanastres més grans, Arnald I Voratio (Arnuldus Voratio) i Guillem II Talerand (Willelmus Talerandus) haguessin mort amb poc temps de diferència el 962, va recollir la successió de les possessions de la seva família. El fill bastard de Guillem I Tallaferro, Arnald Manser, estava revoltat, i va aconseguir el suport del duc d'Aquitània Guillem IV Braç de Ferro. El 975 fou derrotat i mort en combat per Arnald Manser, que tot seguit va ocupar Angulema on el seu germà Ricard Insipiens no va poder resistir, i Arnald es va proclamar comte sent reconegut tot i ser un bastard. A Périgord un germà de Ramnulf, Heli o Elies, que estava presoner, va poder escapar i proclamar-se comte,[1] però va morir poc després i el va succeir la seva germana Emma, casada amb el comte Bosó I de la Marca.
Notes[modifica]
Fonts[modifica]
- Annales Engolismenses, ed. de Georg Heinrich Pertz a Monumenta Germaniae Historica, 4 (1841), pàg. 5
- Adémar de Chabannes, Ademari Historiarum Liber III, ed. de Georg Waitz a: Monumenta Germaniae Historica, 4 (1861), pàg. 128