Ramon Aramon i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907 - Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[1]

Biografia [modifica]

Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, realitzà cursos als Estudis Universitaris Catalans i es va doctorar a Madrid. Posteriorment fou alumne de Walter von Wartburg i Ernst Gamillscheg a Leipzig i Berlín respectivament.

Un aspecte poc conegut de la seva personalitat és que a la seva joventut va ser compositor de sardanes.

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat de Barcelona, on orientà la seva activitat en favor de la filologia, la bibliografia i l'ensenyament de la gramàtica. Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual en fou vicepresident. Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC i en fou secretari general entre 1942 i 1989, esdevenint el seu president d'honor entre 1989 i l'any 2000.

Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[2]

Entre d'altres premis obtingué el Premi Ramon Fuster l'any 1982, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural l'any 1983, la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1990.

Referències [modifica]

  1. «Ramon Aramon i Serra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43 (en català: Ramon Aramon ha mort a 92 anys)

Enllaços externs [modifica]