Ramon Berenguer III de Provença
Ramon Berenguer III de Provença (v 1135 - Niça 1166), comte de Provença (1144-1166).
Orígens familiars[modifica]
Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i Beatriu de Melguelh. Era nét per línia paterna del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Bernat IV de Melguelh i Guillema de Montpeller.
Ascens al comtat[modifica]
El 1144 el seu pare va morir en una ofensiva contra Gènova i heretà el comtat. El seu regnat també es veié enterbolit amb la lluita amb la família de Baus, arribant a perdre el comtat de Provença. Però el seu oncle, Ramon Berenguer IV de Barcelona el va restablir al tron l'any 1147/1150.
Les lluites amb la família de Baus varen continuar fins el 1162, data de la seva rendició.
L'agost del mateix any viatjà fins a Torí amb el seu oncle per obtenir la confirmació de la dominació de la Provença de l'emperador Frederic I Barba-roja. Així mateix es casà amb la neboda d'aquest, Riclitza de Polònia. En el viatge de retorn a casa el seu oncle morí, i li confià la tutela d'Alfons I.
Un cop feta la pau amb la República de Gènova, morí la primavera de 1166 en intentar conquerir Niça, que s'havia revoltat i refusava la seva autoritat.
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà el 17 de novembre de 1161 amb Riclitza de Polònia, filla de Ladislau II de Polònia i Agnès de Bagenberg. D'aquesta unió nasqué una filla:
- la infanta Dolça II de Provença (?-1172), comtessa de Provença
| Precedit per: Ramon Berenguer IV de Barcelona |
Comte de Provença 1153–1166 |
Succeït per: Dolça II de Provença |
