Ramon Berenguer I d'Empúries
Ramon Berenguer d'Aragó i Anjou ( 1308 - v 1366 ), príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars
Fou el fill petit de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. El rei li va concedir el comtat de Prades i la baronia d'Entença però el 1341 el canvià amb el seu germà Pere d'Aragó pel Comtat d'Empúries.
[modifica] Núpcies i descendents
El 1326 es volgué casar amb Beatriu de Xèrica, filla de Jaume II de Xèrica però finalment es casà el 1327 amb Blanca de Tàrent. D'aquet matrimoni nasqueren:
- la infanta Joana d'Empúries (1330-1395), casada el 1346 amb el senyor de Villena Ferran Manuel, fill de Joan Manuel de Castella
- la infanta Blanca d'Empúries (1334-?), casada amb Hug II de Cardona
- l'infant Joan I d'Empúries (1338-1398), comte d'Empúries
El 1339 a la mort de Blanca es casà a la catedral de València amb Maria Alvárez de Xérica, filla del baró Jaume d'Aragó. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
[modifica] Ramon Berenguer I d'Empúries
Durant la guerra dels Dos Peres, un estol castellà va salpar de Cartagena amb la intenció de destruir el poder marítim català,[1] i després de prendre Guardamar va desembarcar a la ciutat de València, defensada per Ramon Berenguer I d'Empúries,[2] però la guarnició no va sortir de la ciutat per presentar batalla, i els assaltants van reembarcar per combatre a les costes catalanes.
El 1364 va fer donació del comtat al seu fill Joan d'Empúries, any en què es va casar. A partir d'aquell moment no se sap res més amb certesa sobre Ramon Berenguer I d'Empúries, si bé semla que va entrar de monjo en algun convent.
| Precedit per: - |
Comte de Prades 1324–1341 |
Succeït per: Pere d'Aragó |
| Precedit per: Pere I |
Comte d'Empúries 1341–1364 |
Succeït per: Joan I |
[modifica] Referències
- ↑ Lluís Domènech i Montaner, Idea de la política internacional de Catalunya y de la seva táctica y forsa marítima, XII (1898)
- ↑ (castellà) Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257