Ramon Bonet Vallverdú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:03, 29 abr 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ramon Bonet i Vallverdú (Valls, 1830 - Tarragona, 1905) fou un organista i compositor català.

Dotat de grans aptituds pel cultiu de la música, als 15 anys ja era organista i mestre de capella de tres esglésies de la seva ciutat natal; el 1857 guanyà per oposició la plaça d'organista i mestre de capella de l'església de Santa Maria de Montblanc, i el 1860 la d'organista de la catedral de Tarragona, en la que hi va romandre 45 anys. També fou director de la capella de música d'aquesta catedral i va pertànyer a diverses societats artístiques nacionals i estrangeres. Com que sentia vertadera passió per l'art al qual es dedicava, recorregué les més importants ciutats d'Europa amb objecte de poder apreciar els progressos de la música.

Reuní una nombrosa i escollida biblioteca musical, en la qual figuraren exemplars molt rars, i sostenia correspondència amb Wagner, Eslava i Gounod. Un dels arquebisbes de Tarragona, monsenyor Fleix i Solans, confià al mestre Bonet la missió de dictaminar sobre algunes qüestions de música religiosa que havien de ser objecte de discussió en el Concili Vaticà, missió que desenvolupà airosament. On brillà més Bonet fou en l'ensenyament, i no pocs dels seus deixebles foren organistes i mestres de capella en diferents esglésies d'Espanya: Benaiges, organista de la Reial de Madrid; Josep Roig, organista de la catedral de Barcelona; Miquel Rué i Rubió, de la de Girona; Francesc Palau i Eudald Melendres, organista i mestre de capella respectivament de la catedral de la Seu d'Urgell; i d'altres.

És autor de dos Mètodes de solfeig, un de Piano, Trisagis, La gaita i el tamboril, col·lecció de cants populars; "Lamentacions" de Dijous i Divendres Sant, Misses, Motets, un Miserere a 4 veus, peces per a orgue, Tocates pastorals i d'altres, editades a Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Es conserven obres seves en els fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC)[1] i de la parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO).[2]

Referències

  1. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 
  2. Gregori i Cifré, Josep Maria - Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. 
  • Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana E. Casares (ed.) Madrid: SGAE, 1999

Enllaços

Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya: http://ifmuc.uab.cat