Ramon Casas i Carbó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon Casas i Carbó

Autoretrat del 1908
Naixement 4 de gener de 1866
Barcelona
Mort 29 de febrer de 1932 (als 66 anys)
Barcelona
Art Pintura
Moviment impressionisme
Obres destacades La càrrega
Au Moulin de la Galette
Influenciat per Joan Llimona


Obra destacada

Au Moulin de la Galette.jpg

Au Moulin de la Galette

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català. Va ser el millor pintor de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. Amb tan sols 15 anys va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.[1] Entre la seva obra excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana.

Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.

Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i Joaquim Casas i Carbó i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran,[3] pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època va pintar Autoretrat vestit de flamenc, admès al Saló de 1883.

Posteriorment, va tornar a Barcelona, on va participar en l'exposició que la Sala Parés celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest mateix any que va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.

Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.

Durant la seva estada a Madrid estudià els clàssics del Museu del Prado. El 1890 tornà a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta època pintà obres com Plein air i Bal du Moulin de la Galette entre altres obres, en les quals es noten influències de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain.

A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Parés de Barcelona, encara que en un principi sense gaire èxit degut a la quotidianitat dels seus temes; així i tot seguí pintant quadres com Garrot vil, La càrrega, Ball de tarda, Processó de Santa Maria del Mar, etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats (1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes William Deering i al seu fill Charles Deering. De mica en mica es va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.

El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat fou substituïda per Forma. La premsa li serví la seva vessant de dibuixant i per compaginar amb el cartellisme, en són un exemple les obres Cartell de la revista Pèl i Ploma, i l'Esbós per a l'anunci de l'Anís el mono,que es troben en el Museu Abelló, de Mollet del Vallès. És especialment destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albéniz.

El 1899 entrà a la Societat Internacional de Pintura. Altres obres seves són la decoració del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat eqüestre d'Alfons XIII, la restauració del claustre romànic de Sant Benet de Bages i una àmplia col·lecció de retrats de figures europees i americanes.

El 10 de novembre de 1912 morí la seva mare Elisa Carbó i heretà el monestir de Sant Benet de Bages i l'illa del passatge de Santa Eulàlia conjuntament amb les seves germanes Montserrat i Elisa. El 1922 es casà amb la seva model Júlia Peraire i Ricarte, cunyada del filòsof i polític Jaume Serra i Húnter. El 7 de març de 1928 comença a construir amb el seu nebot, Santiago Codina, les primeres 4 cases del carrer d'Escòcia de Barcelona a l'illa del passatge de Santa Eulàlia.[cal citació]

Casas i Rusiñol foren els impulsors de les festes modernistes portades a terme al Cau Ferrat de Sitges, contribuint d'aquesta manera al renom d'aquesta població i al seu turisme.

El 29 de febrer de 1932 morí a la seva casa del carrer Descartes nº1 de Barcelona.

El mestre del cartell català[modifica | modifica el codi]

Juntament amb Alexandre de Riquer se'l considera el pioner i mestre del cartell a casa nostra.

Els seus primers cartells els farà per a la taberna d'Els Quatre Gats (lloc on es reunien els artistes del segle XIX).

Una de les singularitats del cartellisme a Catalunya que demostra la intel·ligència dels empresaris catalans és que l'empresari no va directametn a una empresa a encarregar el cartell per promocionar el que sigui sinó que posen en marxa un concurs públic en què fan una crida pel cartell que ha de promocionar el seu producte.

Els seus cartells responen a una corrent inspirada en la producció d'Henri de Toulouse-Lautrec.

Els concursos[modifica | modifica el codi]

Els concursos van ser fonamentals per al desenvolupament del cartell a Catalunya.

Anís del Mono (1898)

Codorniu (1898)

Cigarrillos París (1901, 2n concurs)

Obra[modifica | modifica el codi]

Fi de segle XIX era una pintura que originalment es va col·locar a la cerveseria Els Quatre Gats. Popularment era coneguda com Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem.
Sardanes a la font de Sant Roc a Olot, quadre pintat per Ramon Casas entre 1901-1902, actualment a la sala anomenada la Rotonda del Cercle del Liceu

Pintura[modifica | modifica el codi]

Obres destacades

Cartellisme[modifica | modifica el codi]

Atelier Casas & Utrillo. Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs, conservat al MAE

Dibuix[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Coll Mirabent, Isabel. Ramon Casas, una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. 
  • DDAA. Diccionari d'art Oxford, Edicions 62, Barcelona, 1996, ISBN 84-297-4227-1
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
  • Fuentes Milà, Sergio. Les exposicions de Pèl&Ploma a la Sala Parés. Barcelona: L'Avenç, nº337: juliol-agost de 2008. (pg.46-51). 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Col·lecció d'Art Modern del MNAC 2011Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. «Carrer de Ramon Casas». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 10 de febrer de 2013].
  3. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5. 
  4. Elpais.17/11/09. El MNAC compra un cuadro de juventud de Ramon Casas
  5. La Vanguardia. ROSSEND CASANOVA 04/08/2010. Barcelona en el museo
  6. «Descobreix una Joia del Museu». Dia Internacional dels Museus. Ajuntament de Barcelona, 18 de maig de 2003. [Consulta: 17 abril 2011].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Casas i Carbó Modifica l'enllaç a Wikidata