Ramon Enrich
Ramon Enrich (Igualada, 1968) és un pintor i escultor català. La seva vocació d'artista es va despertar per influència del seu pare, Ramon Enrich, fabricant de gèneres de punt amb un talent autodidacte per al dibuix, per a la música i l’arquitectura. Això va fer que, des de petit, visqués un aprenentatge constant.[1]
Va estudiar belles arts a Barcelona. També història (que no va acabar) i arts gràfiques. A finals de la dècada dels 80 va obtenir beques per pintar i exposar a l'estranger. Va passar llargues temporades al centre cultural Mousonturm de Frankfurt i a Berlín. Gran admirador de Donald Judd, el 1988 es va traslladar als Estats Units, a Marfa (Texas), que és on Judd vivia. A The Chinati Foundation/La Fundación Chinati i a la Judd Foundation va exposar les obres fetes durant la seva estada a Texas. Més tard va viatjar a Los Angeles, on va conèixer Ed Ruscha i va treballar amb David Hockney. Posteriorment es va instal·lar a Nova York, on va fer d'ajudant al taller de Julian Schnabel.
Ha fet nombroses exposicions a Barcelona, Amsterdam, Hong Kong, Nova York, Brussel·les i París. Actualment viu i treballa a Igualada.
Taula de continguts |
Obra pictòrica [modifica]
Als seus quadres hi ha una sèrie de temes recurrents, a l'entorn de les relacions entre l'arquitectura i el paisatge. Pinta grans escenaris buits formats per elements arquitectònics i vegetals, amb especial interés per la simplificació i la representació essencial de les coses. Grans teles amb coreografies inanimades i misterioses a partir d'una realitat tamisada per la geometria, metafísica. Juga amb tot un alfabet simbòlic d'elements: grans tipografies, el xiprès, naus fabrils, dipòsits, basses, rampes, jardins barrocs. Té un deix atemporal, a prop del surrealisme, i amb un tractament irònic del paisatge, de tradició romàntica.
Principals exposicions [modifica]
- 1993: Marburg Museum, Marburg (Alemanya)
- 1994: Mousonturm, Frankfurt
- 1994: Galeria Trece, Ventalló
- 1994: Museu für Moderne Kunst, Mittelhof (Alemanya)
- 1999: Rare Art Properties, Nova York
- 1999: Pfund Galerie, Berlín
- 2001: Galeria Martin, Hong Kong
- 2001: Àmbit Galeria d'Art, Barcelona
- 2002: Galeria Ignacio de Lassaleta, Barcelona
- 2002: Galeria Spectrum, Saragossa
- 2003: Galeria Arcturus, París
- 2003: Nord LB Bank, Hamburg
- 2005: Maison Kregg, Brussel·les
- 2005: Galeria Il Polittico, Roma
- 2005: Sala Parés, Barcelona
- 2006: Hof&Huyser, Amsterdam
- 2006: Art International, Zuric
- 2008: Museu de Llavaneres
- 2009: Galeria María José Castellví, Barcelona
Obra a col·leccions públiques i privades [modifica]
- Col·lecció La Caixa, Barcelona
- Colección Banco Santander, Madrid
- Fundació Vila Casas, Barcelona
- Collection Boudouin, Brussel·les
- Círculo Ecuestre, Barcelona
- Collection Blachère, Apt (França)
- Ajuntament de Barcelona
- Fundación Coca-Cola, Madrid
- Tanaka Foundation, Tòquio
- Colección NH, Madrid
- Collection Ducasse, París
- Donald Judd Collection, Marfa (Estats Units)
- Col.lecció particular de David Hockney, Los Angeles
- Fundación Telefónica, Madrid
- Col·lecció particular de Carmen i Lluís Bassat, Barcelona
- Museu de l'Aigua, Barcelona
- Círculo de Bellas Artes, Madrid
- Collection Deustche Bank, Frankfurt
- Col·lecció particular de Norman Foster, Londres
- Col·lecció particular d'Eric Spiekerman, Berlín
- Colección Arisa, Madrid
- Collection Eneco, Rotterdam
Altres projectes [modifica]
- Primer Premi d'Il.lustració. Llibre de Casa Leopoldo (Àmbit Editorial)
- Il·lustracions per a Tres Nadals, de Quim Monzó (Quaderns Crema)
- Il.lustració per a la portada de Catalan Writing (Pen Club Català)
- Il.lustracions per al llibre Ferran Adrià, El Bulli, d’Óscar Caballero (Agnès Vienot)
- Treballs conjunts amb el dissenyador David Carson (Quatrat 9, Espai Gràfic)
- Carpeta amb gravat per a un projecte de l'estudi b-720 i David Chipperfield
- Dibuixos per al projecte de Ciutat Metropolitana de Jean Nouvel
- Portades per a l'agenda de Biblioteques de Barcelona
- Escultura per a la Sparkasse, Frankfurt
- Escultura pública, Igualada.
Han escrit sobra l'obra de Ramon Enrich autors com Narcís Comadira,[2] Daniel Giralt Miracle[3], Luis Eduardo Aute[4] o Anton Maria Espadaler.[5]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Enrich |
- ↑ Avui parlem amb Ramon Enrich, pintor i dissenyador gràfic
- ↑ Revista d'Igualada, Espai Gràfic. Narcís Comadira
- ↑ Revista d'Igualada, Indrets de l’imaginari. Daniel Giralt Miracle
- ↑ Michael Dunev Art projects, Ramon Enrich
- ↑ La Vanguardia, El cementerio. Anton Maria Espadaler
