Ramon Fabregat i Arrufat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Fabregat)
Infotaula de personaRamon Fabregat i Arrufat
Biografia
NaixementRamon Fabregat i Arrufat
1894 Modifica el valor a Wikidata
les Borges Blanques (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort1985 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Mèxic
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor
PartitEstat Català
Bloc Obrer i Camperol Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ramon Fabregat i Arrufat (les Borges Blanques, Garrigues 1894 - Mèxic 1985) fou un polític i escriptor català.

Biografia[modifica]

Estudià música a Barcelona i telegrafia a Madrid. En proclamar-se la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, demanà l'excedència en el cos de telegrafistes i s'exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d'Estat Català.[1] Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló (1926), activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any i fou expulsat a Bèlgica.

S'oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes americans com el Grop Nacionalista Radical havien intentat crear a l'Havana el 1928. Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d'aquesta assemblea per a Europa. Però, quan retornà a Barcelona el 1931 s'afilià la Bloc Obrer i Camperol. Alhora, traduí al català Léon Blum i Thomas Masaryk.

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, i el 1939 es tornà a exiliar a Mèxic. Allí treballà com a llibreter i fundà Difusora del Libro, que permeté la distribució del llibre català a Mèxic. Fundà amb Vicenç Riera Llorca, Josep Maria Giménez-Botey i Josep Soler i Vidal, la revista Pont Blau (1952-1963) i edità Xaloc (1964-1981), amb Hermínia Ramon com a redactora en cap. Fundà Edicions Catalanes de Mèxic i el 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

  • Flandes, la Catalunya del Nord (1932)
  • Macià. La seva actuació a l'estranger (1952)

Referències[modifica]

  1. Esculies, Joan «Francesc Macià o el Guillem d'Orange Català». Diari Ara [Barcelona], núm.436, 11-02-2012, p.10. ISSN: 2014-010X.

Bibliografia[modifica]