Ramon Frederic de Vilana-Perles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ramon Frederic de Vilana Perles i Camaras (Oliana, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741) Marquès de Rialb (1710-1741) Home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tot i néixer a Oliana fou batejat a Barcelona, a l'Església dels Sants Just i Pastor. Doctorat en dret civil i canònic, esdevingué notari reial, professió que exerciria fins al 1703. Com a notari reial fou capità de la Coronela de Barcelona entre 1684 i fins al 1697; l'any següent 1698 fou elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona. Amb l'adveniment del canvi dinàstic i l'entronització de Felip V com a nou monarca espanyol, Ramon de Vilana va ser un dels participants de la conferència del Tres Comuns que va rebutjar la petició del rei Felip V de modificar les còpies del testament de Carles II.[1] Acusat d'austriacista, fou empresonat pel virrei Velasco el 20 juny del 1704 juntament amb l'historiador i home de negocis Narcís Feliu de la Penya.[n. 1] Esclatada la Guerra de Successió Espanyola, foren alliberats el 1705, després de la capitulació de Barcelona a les forces austriacistes, i aquell mateix any l'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà Protonotari de la Corona d'Aragó; esdevingut home de confiança de Carles d'Àustria i el seu secretari personal, en virtut del seu càrrec li correspongué a ell signar tots els articles de les noves Constitucions catalanes de 1705-1706, pas previ al jurament que n'havia de fer el nou rei. Seguí Carles d'Àustria durant la major part de les campanyes bèl·liques entre 1706 i 1710, participant en consells de guerra i entrant dues vegades a Madrid al costat del rei, així com prenent-li el jurament als Furs d'Aragó i els Furs de València. L'agost de 1710 fou nomenat marquès de Rialp i, l'any següent, quan davant de la mort del germà de Carles d'Àustria aquest esdevingué emperador i marxà a Viena, Ramon de Vilana Perles quedà a Barcelona com a secretari personal i home de confiança de l'emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. El 19 de març de 1713 Ramon de Vilana va marxar a Viena amb el seguici de l'emperadriu, restant a Barcelona el mariscal Guido Starhemberg com a virrei, que en virtut del Conveni per a l'evacuació de Catalunya signaria el Conveni de l'Hospitalet el 22 de juny de 1713.[2]

El 30 de juny de 1713 es convocà la Junta de Braços que resolgué proclamar la continuació de la guerra. Des de Viena estant, Ramon de Vilana Perles envià a Barcelona al seu cunyat Francesc de Verneda com a comissionat secret de l'emperador Carles d'Àustria. Entre tant Vilana Perles tingué una participació decisiva en el Tractat de Rastatt, però tot i així no pogué resoldre satisfactòriament les aspiracions catalanes de mantenir l'ordenament constitucional. Participà finalment en el Tractat de Baden (7 de setembre de 1714 i, anys després, en les negociacions de pau a Paris i en el Tractat de Viena (1725) pel que s’acordà, a costa de renunciar al tron espanyol i no restituir les Constitucions Catalanes, una amnistia general i autorització perquè els exiliats austriacistes poguessin retornar a Catalunya i recuperar propietats i béns. [3][4]

L'any 1715 el seu germà Pau Vilana Perles (Barcelona, 1669 - Salern, 1729) s'instal·là al Regne de Nàpols, essent nomenat arquebisbe de Brindisi, i 1723 arquebisbe de Salern. Per la seva part Ramon de Vilana Perles bescanvià algunes de les seves possessions al Regne de Nàpols i adquirí de la Cambra Imperial d'Àustria part de les terres de que s'havien confiscat a la família Zrinski després de la conspiració Zrinski-Frankopan. Les finques estaven a Karlovac, Brod na Kupi, Ozalj, Čabar, Gerovo, així com diversos senyorius més petits de Gorski Kotar, Bakar, Grobnik, Hreljin, Grižane, Kraljevica, més altres propietats a la costa de l'Adriàtic i els seus voltants. La possessió de Trieste esdevingué un element geoestratègic al ser el pont d'enllaç entre Àustria i el regne de Nàpols, mentre Fiume havia de proporcionar un vincle amb Hongria i el Banat de Temesvar, on la colònia d'exiliats austriacistes espanyols va fundar Nova de Barcelona, operació que va ser confiada a Ramon de Vilana Perles. Aquest va continuar exercint com a Secretari d'Estat i de despatx Universal, confiant-se-li també el secretariat per afers del Nord (Països Baixos austríacs), fins a la seva dimissió el 1737. Vilana Perles va morir el 1741 a Viena, on residia de manera permanent, i la gestió de les seves finques a Croàcia va ser confiada a Antoni de Verneda i Sauleda Rovira (1693, Gènova- 1774, Fiume), mentre el seu fill Francesc de Vilana Perles fou governador de Timisoara entre 1753 i 1759, i el seu nom estaria en l'origen del nom de Perlez (Sèrbia), un llogaret al municipi de Zrenjanin.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Es casà el 13 de novembre de 1689 amb Maria Teresa Fàbrega, de 16 anys, filla de l'adroguer Joan Domènec Fàbrega. Foren pares de:

  1. Carles, premort al pare.
  2. Maria Antònia, casada amb el notari Antonio Luzán Suelves.
  3. Maria Ignàsia, casada amb el general Juan Jacinto Vazquez y Vargas, comte de Pinos Puente
  4. Francesca, religiosa.
  5. Teresa.
  6. Francesc, que esdevingué general a Viena i en fou l'hereu.
  7. Gertrudis, comtessa de Castelnovo
  8. Maria, casada amb el general Josep de Figuerola i Argullol, comte del Sacre Imperi.
  9. Josepa Maria, premorta al pare.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. No es coneix que Vilana estigués participant de cap complot austriacista, però el lloctinent Velasco el va empresonar perquè un dels conjurats estava utilitzant una calessa amb un cavall seu o del seu germà Pau. De fet, sembla que Vilana i el virrei ja havien estat enfrontants en el passat: El 1696 Ramon Vilana treballava com a obrer del Magistrat de la ciutat, que s'encarregava de vetllar pel reglament urbanístic de l'època, hi va fer prevaler les normes en contra dels balcons que un tal Josep Sitges s'havia fet construir a casa seva amb el consentiment del Velasco (durant el seu primer trienni com a lloctinent).[1] A més a més, durant la processó del Corpus Velasco havia fet un parlament, com era costum, i sembla que Vilana li hauria replicat en públic generant una certa contestació dels barcelonins en contra del lloctinent.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sebastià Sardiné, 2013: p. 81-82
  2. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700- 1714). Barcelona: Crítica, 2010, p. 366. ISBN 978-84-9892-060-4. 
  3. Masanés, Cristina. «El poder de Vilana Perles». Sàpiens [Barcelona], núm. 97, novembre 2010, p. 15. ISSN: 1695-2014.
  4. Cònsul, Arnau. «Ramon de Vilana-Perles. El català que va moure els fils de l'imperi Germànic». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 38-45. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sardiné i Torrentallé, Sebastià. Jo, Vilana-Perles. El diplomàtic català que va moure els fils de la Guerra de Successió (1704-1734). Lleida: Pagès editors, 2013, p. 595. Dipòsit Legal L 631-2013. ISBN 978-84-9975-377-5.