Ramon Garriga i Boixader

Ramon Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968) va ser un escriptor, poeta i eclesiàstic català.

Ordenat sacerdot el 1901, fou vicari del seu germà Àngel i rector de Cerdanyola del Vallès. Cap el 1915 es retirà a Samalús, al Vallès Oriental, i per això fou conegut amb el sobrenom de l'Ermità de Samalús.

Participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premis. El 1926 fou proclamat Mestre en Gai Saber. La seva poesia es caracteritzà per ser bàsicament religiosa i popular.

Obra

El 1908 va publicar Del meu dietari, el 1909 Contes blancs i el 1911 Estampes i calcomanies. Va estrenar a Barcelona els drames La glòria, el 1929, i Cronos o la moneda d'or el 1951.

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona

• Nit de Sant Joan. Orgia. (1920)
• Nit dels Morts. (1920)
• Per amor a l'horta. (1920)
• Lluna de Pasqua. (1920, 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent)
• La casa vella. (1921, premi de la Flor Natural)
• Nit de Sant Joan (1923)
• Les avies de la Seu. (1924)
• Poema de mitja nit. (1926, premi de l'Englantina d'or)
• La meva enamorada. (1926, premi de la Viola d'or i d'argent)
• Les noces del grill. Folk-lore. (1928)
• Invocació a la Puput. (1931)
• De quan vivia. (1931)
• Figures de rectoria. (1931)
• Visions del meu camí. (1932, 1r accèssit a la Flor Natural)
• Primaveral (1933)
• Tardoral (1933)
• Al·leluies (1934, premi extradordinari dels Mantenidors)

Enllaços externs

• «Ramon Garriga i Boixader». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• SALARICH I TORRENTS, Miquel S. "Mossèn Ramon Garriga i els seus". Ausa, Any 1968 Vol.6 Núm. 58-59 PDF