Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (v. 860 - v 920) es va apoderar dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920.[1][2] Fou l'iniciador de la dinastia dels comtes de Pallars, i per aquest motiu a vegades alguna historiografia l'ha numerat com a Ramon I.
Taula de continguts |
Família [modifica]
Probablement era fill de Llop I de Bigorra[1][2] i de la seva esposa Faquilena de Roergue (filla de Ramon I de Tolosa); i per tant també és probable que fos originari de Bigorra.[3]
Es casà en primeres núpcies amb na Guinigenta, filla d'un tal Asnar Dató.[1][2] D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Bernat I de Ribagorça, també conegut per Unifred[2] (?-d 956) comte de Ribagorça
- l'infant Isarn I de Pallars[2] (?-d 953) comte de Pallars
- l'infant Llop I de Pallars[2] (?-v 947) comte de Pallars
- l'infant Ató de Bigorra,[2] bisbe de Pallars
- l'infant Miró de Bigorra,[2] (?-d 955) pare de Guillem de Ribagorça
- la infanta Ava
En segones núpcies el 904 es casà amb una filla del cap musulmà Mutarrif ibn Llop.[1][2] D'aquesta unió no hi hagué fills.
Biografia [modifica]
Ascens [modifica]
Els orígens de Ramon són obscurs. Hom ha apuntat que inicialment Ramon podia haver estat un noble local hispanobasc que en nom dels comtes de Tolosa regentava les llunyanes terres del Pallars i la Ribagorça, en un moment en què els diversos comtats d'aquella banda dels Pirineus ja actuaven independentment.[4] De fet aquelles terres ni tan sols estaven sota vassallatge de la monarquia carolíngia.[5]
Quan el 872 Bernat II de Tolosa (probablement oncle seu) va morir assassinat per un vassall de llur enemic Bernat Plantapilosa, Ramon II va aprofitar l'avinentesa per apropiar-se el comtats del Pallars i la Ribagorça per la força dels fets consumats.[1][5] Aquest fet el duria tota la vida a maldar per la seva independència dels carolingis i de la Tolosa dominada per Plantapilosa intentant aliar-se amb la família muladita dels Banu Qassi, de l'altra banda de la frontera (als quals fins i tot els intentà comprar la ciutat de Saragossa el 884).[1][2] Fins i tot va aconseguir que se separés el Pallars de la diòcesi d'Urgell (vers el 888) per fer-ne un bisbat propi, però durà poc temps.[1][2]
Govern [modifica]
Malgrat tot el valí de Lleida, Llop ibn Muhàmmad, d'aquella família, el va atacar el 904 i li arrabassà els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró;[2] causant grans destrosses i saquejos en què moriren set-centes de persones; i a més va capturar prop de mil presoners, entre els quals el propi fill del comte Ramon II (Isarn, que visqué pres a Tudela 14 anys).[1][2][6]
De fet, a causa d'aquestes ràtzies sovintejades, en aquesta època tots els comtats catalans, també el Pallars i la Ribagorça, s'anaren fortificant amb la construcció de torres i castells per tot el territori, com els de Leovalles, Castellous, i Lemignano.[7]
Molt probablement Ramon II va ser un dels conjurats del cop d'estat que el 905 va entronitzar el seu nebot Sanç Garcés I com a rei de Pamplona, el primer de la dinastia Ximena.[1][2]
Més tard, el valí d'Osca Muhàmmad al-Tawil (que s'havia apoderat de Lleida prenent-la al fill de Llop ibn Muhàmmad[8]) entre el 908 i el 909 va atacar la Ribagorça destruint les estratègiques Roda d'Isàvena i Montpedrós.[2][9] Al-Tawil emprengué el 910 una nova ràtzia conquerint o desmantellant els castells i llocs d'Oliola, Gualter, Alguaire i probablement va arribar a penetrar fins a La Seu d'Urgell.[10]
Sembla ser que Ramon II era cunyat d'un tal Muhàmmad ibn Llop,[11] però no està clar quin personatge hi ha darrera d'aquest nom.[12]
El 920 encara era viu perquè es va quedar els fins llavors alous de la vila de Baén,[2] sota la premissa de ser un "defensor contra tothom".[13] A la seva mort els comtats de Ribagorça i Pallars es van separar i foren repartits entre els seus fills grans.[1]
Sobre el numeral [modifica]
Tot i que Ramon II es pot considerar com el primer comte català d'aquests comtats, la historiografia més moderna concedeix el numeral I de Pallars-Ribagorça al comte de Tolosa Ramon I, que probablement era avi seu. Però Josep Maria Salrach en el segon volum de la Història de Catalunya d'Edicions 62 (dirigida per Pierre Vilar) el va numerar com a Ramon I de Pallars-Ribagorça.[14] En el segon volum de la Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (dirigida per Borja de Riquer i Permanyer) es va confondre algun cop el numeral, però majoritàriament s'optà per utilitzar el II a l'índex analític o fins i tot no posar-n'hi cap en el cos del text.
| Precedit per: Llop I de Bigorra |
Comte de Ribagorça 872–920 |
Succeït per: Bernat I |
| Comte de Pallars 872–920 |
Succeït per: Isarn I amb Llop I |
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 L'Enciclopèdia.cat
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 97
- ↑ A. R. Lewis, 1965: p. 112 i nota 104
- ↑ 5,0 5,1 A. R. Lewis, 1965: p. 110
- ↑ A. Cañada, 1980: p. 73
- ↑ A. R. Lewis, 1965: p. 131 i 229
- ↑ (castellà) Taifa de Huesca
- ↑ (castellà) A. Duran Gudiol: Aragón, Sobrarbe y Ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal
- ↑ F. X. Hernàndez Cardona, 2001: p. 158 i 317
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 385
- ↑ A. Cañada, 1980: p. 60
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 108
- ↑ Salrach, 1987: p. 228 i 240
Bibliografia referenciada:
- Cañada Juste, Alberto. «Los Banu Qasi (714 - 924)» (en es). Príncipe de Viana, 158-159, 1980. ISSN: 0032-8472.
- Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001, p. 268 p.. ISBN 84-232-0639-4.
- Lewis, Archibald Ross. The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050]. University of Texas Press, 1965.
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6.
- de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.
- Salrach, Josep M.; Vilar, Pierre (director). Història de Catalunya, Volum II, El procés de feudalització segles III-XII. 5a. Edicions 62, 2001, p. 485 p.. ISBN 84-297-2669-1.
- «Ramon II de Pallars-Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia [modifica]
- d'Abadal i de Vinyals, Ramon. Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1926-55.
