Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon Llàtzer de Dou.

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català, diputat provincial per Catalunya a les Corts de Cadis, que va ser nomenat primer president de les Corts en la sessió inaugural que es va celebrar a l'Isla de León el 24 de setembre de 1810, obtenint cinquanta vots enfront dels quaranta-cinc de Benito Hermida, l'anterior President provisional. El 1813 va exercir a més de diputat del clergat de la província de Tarragona.[1]

Va estudiar al Col·legi de Cordelles i posteriorment dret a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres i el 1770 va obtenir la càtedra de Decretals de Cervera. Es va ordenar sacerdot i va publicar diverses obres, entre elles la més interessant Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado (acabada el 1793 i publicada vers el 1800), considerada la millor síntesi de dret públic positiu de l'Antic Règim i on fa un balanç sistemàtic dels furs catalans que no havien estat suprimits pel Decret de Nova Planta. També va polemitzar amb Antonio Alcalá Galiano sobre la contribució econòmica de Catalunya a Espanya afirmant que Catalunya havia contribuït més que Castella, proporcionalment amb la seva població. També es mostrà partidari de l'emfiteusi i va divulgar a Espanya les idees d'Adam Smith.

En 1805 fou nomenat canceller de la Universitat de Cervera, càrrec que va conservar fins a la seva mort. Després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Dou va ser investigat pel Reial decret en 1824, però trobat lliure.

Reformista, de pensament moderadament conservador, va votar la sobirania nacional i va signar la Constitució espanyola de 1812. Així mateix, va intervenir en els debats sobre l'abolició de la tortura, la llibertat d'impremta, l'organització de les províncies, la reforma de la Hisenda i el reglament del Consell de Regència. Es va declarar partidari entusiasta de la contribució directa única, projectada ja pel Marquès de la Ensenada, amb la supressió de les rendes provincials i conservació de les duanes i alguns monopolis. Derogada la Constitució, es va consagrar al govern de la Universitat, continuant amb els seus estudis econòmics. Va ser una persona amb moltíssima fama en l'època, tal era la seva fama que quan el Papa Gregori XVI va decidir suprimir el càrrec de canceller a les universitats espanyoles, es va exceptuar la Universitat de Cervera, en la qual ell era el canceller. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[2]

És cèlebre la seva frase:


« A Catalunya se la trata como provincia conquistada »

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado (1793)
  • a riqueza de las naciones nuevamente explicada (1817)
  • Equivalencia del catastro de Cataluña con las rentas provinciales de Castilla (1822)
  • Conciliación económica y legal de... laudemios y proyectos enfitéuticos (1829)
  • Proyecto sobre laudemios (1831)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Congrés dels Diputats d'Espanya: Històric de diputats.
  2. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Bibliografia[modifica | modifica el codi]