Ramon Masifern i Marcó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1862 la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Mort | 1936 (73/74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, compositor |
| Gènere | Sardana |
Signatura  | |
Ramon Masifern i Marcó (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8 de setembre de 1862 — Barcelona, 1936) fou escriptor i compositor de cançons i sardanes.
Rellotger d'ofici, dirigí les publicacions El Bisbalense, L'Olotí i El Menestral, a més del curiós La Voz del Género de Punto. Poeta de ploma fàcil, floralesc, bucòlic i verdaguerià, publicà diverses obres poètiques i d'assaig. També escriví en castellà.[1] Va participar en diversos Jocs Florals guanyant-ne diversos premis. El 1892 va guanyar la Flor Natural als de Barcelona per l'obra L'Aglenya.[2][3] I als de València el 1912 també la Flor Natural per La costa llevantina.[4]
El fons de Ramon Masifern i Marcó es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La donació va ser feta per Sabina Masifern, la seva filla, el març de 1980.
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- Notes del cor (1900)
- La vida al camp (1910), llibre de molt reeditat i traduït a cinc llengües[5]
- Coses de l'Empordà (1916)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[6]
- L'Aglenya (1892), premi de la Flor Natural
- Recort (1889), accèssit a premi
- Flors tardanes (1920 i 1921)
- Les cançons de ma terra (1920 i 1921)
- Alegoria (1920 i 1922)
- La florista de la Rambla (1921)
- L'Escala de la Verge (1922)
- Els bons amichs (1922)
- Màximes del bon català (1922)
- La cançó de les cançons (1922)
- En Jan soldat (1922) i 1930)
- Epitalami (1928)
- Als Patriarques de nostra Renaixentsa (1928)
- L'Himne dels Chors d'en Clavé (1928)
- Les Cançons de la Terra (1928)
- Alegoria (Any 1808) (1934)
- Les flors del Montserrat (1934)
Assaig[modifica]
- En defensa de mossèn Jacint Verdaguer
- Manifest del bon sentit
Referències[modifica]
- ↑ «Ramon Masifern i Marcó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ SetmanariL'Olotí. Olot, 22 de Maig de 1892. Núm. 232[Enllaç no actiu]
PDF
- ↑ Jochs florals de Barcelona, any XXXIII de llur restauració, Barcelona, 1891
- ↑ J. Benjamin Agulló i Pascual, [https://web.archive.org/web/20140316135139/http://www.loratpenat.org/biblioteca/FULLANA_I_JJFF.pdf Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine. Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine. Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine. «El Pare LLuïs Fullana Mira i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València» PDF] Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine.València, Ed. Lo Rat Penat, 2002, pàgina 34 ISBN 84-89069-79-4
- ↑ PÉREZ, Laura. "El dolç gosar del gentiu de pagesia ...". Revista de Girona. Any 2008 Núm. 249 PDF
- ↑ Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Enllaços externs[modifica]
- Fons Ramon Masifern de la Biblioteca de Catalunya
- GEIS, Camil. "Los que encontré en el camino. Ramon Masifern". Revista de Girona. Any 1961 Núm. 17 PDF (castellà)
- Fotografia de l'autor a JIMÉNEZ, Àngel. "Gironins a l'epistolari de Jacint Verdaguer". Revista de Girona. Any 1988 Núm. 128 PDF
- Poema L'Ampurdà dins BALCELLS, Josep Maria. "Geografia lírica de l'Empordà". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Any 1981 Vol. 25 Núm. 2 PDF