Ramon Nonat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Ramon (desambiguació)».
sant Ramon Nonat

Imatge del s. XVIII (Barcelona, Església de Sant Sever)
confessor
Naixement 1204
Portell, Segarra
Defunció 31 d'agost, 1240
Cardona, Bages
Enterrament Convent de Sant Ramon de Portell (Sant Ramon, Segarra)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1626, Roma per Urbà VIII
Canonització 1657, Roma per Alexandre VII
Festivitat 31 d'agost
Fets destacables cardenal; se n'ha qüestionat la historicitat
Orde mercedaris
Iconografia vestit de prevere o cardenal, palma de martiri amb tres corones (o les corones als peus, simbolitzant les tres redempcions de captius que va fer), ostensori a la mà (com a símbol del viàtic que li donà Crist)
Patronatge Cardona, parteres i llevadores, embarassades, parts

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal. És venerat com a sant de l'església catòlica. La seva historicitat és tothora molt discutida.

Història i llegenda[modifica | modifica el codi]

La tradició l'anomena Nonat (que no ha nascut) perquè va ser extret del cos de la seva mare, que havia mort el dia anterior, fent servir una arma de tall (el que pot recordar una cesària); això va ocórrer a Portell l'any 1204. Estava emparentat amb la família noble dels Cardona, i fou el senyor de Cardona qui, amb la seva espasa o daga féu néixer el nadó.[1]

En la seva joventut va ser pastor, i portava el seu ramat fins a una ermita on es venerava la Mare de Déu mogut per la seva devoció per aquesta. Més tard sent parlar de Pere Nolasc que buscava gent per formar l'Orde dels Cavallers de la Mercè per a rescatar cristians captius dels musulmans i decideix de formar-ne part de l'orde, on ingressa als 21 anys.

Ja mercedari, en els seus viatges a Àfrica per a alliberar captius es va bescanviar per un presoner, quedant-hi com a ostatge. En destaquen tres d'aquestes redempcions de captius: una a València, encara en mans musulmanes, en 1224, on alliberà 233 captius; una segona a Alger, amb 140 captius lliures i, cinc anys més tard, també a Alger, amb 150 captius.[2] A la presó continuava predicant i convertint musulmans; la tradició diu que els guardes, per impedir-li-ho, li van foradar els llavis fent-hi passar un cadenat.

Va ser rescatat per l'orde i va tornar a Barcelona el 1239. Morí poc després, el 1240, al castell de Cardona (Bages), on era de camí cap a Roma. Sentin-s'hi morir, va demanar el viàtic i, com que el sacerdot no arribava, fou el mateix Jesucrist qui, segons una llegenda pietosa, li donà l'eucaristia.[3]

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Malgrat els dubtes al voltant de la seva existència històrica, compta amb una gran devoció per part del poble. Historiadors com Antoni Pladevall pensen que en realitat no va existir i que es tracta d'un desdoblament de la figura de sant Ramon de Penyafort, un dels fundadors de l'Orde de la Mercè, a la que s'afegiren dades de la vida del frare mercedari Ramon de Blanes, primer màrtir de l'orde, a Granada. De fet, la majoria de dades que es coneixen de sant Ramon Nonat provenen de l'hagiografia que, sense citar cap font, en va escriure el mercedari Francisco Zumel (1540-1607) i que va ser gairebé copiada literalment en l'acta de canonització de 1626.

Sovint es diu que el papa Gregori IX el nomenà cardenal diaca de Sant'Eustachio el 1239 i que no va arribar a anar a Roma; la iconografia el sol mostrar amb capell cardenalici. L'historiador Agostino Paravicini Bagliani ha pogut comprovar que no fou així i que Ramon Nonat mai va ésser cardenal: el cardenal nomenat en 1239 pel papa fou Robert Somercote. En efecte, està comprovat que aquest clergue anglès signava amb el seu títol tota la documentació papal d'entre el 1239 (any de la mort del titular de l'anterior cardenal diaca de Sant'Eustachio, el també anglès Guy de Durham) i el 1241, i, a més, que va assistir al conclave d'aquest darrer any.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sembla que el seu culte ja havia estat autoritzat pel papa Benet XIII d'Avinyó, segons indica l'acta de beatificació del papa Urbà VIII de 9 de maig de 1626. Fou inscrit el el Martirologi Romà amb el títol de "sant" pel papa Alexandre VII el 7 d'agost de 1657. El 13 d'agost de 1669 el papa Climent IX estengué el seu culte a tota l'Església Catòlica, i el 10 de març de 1681 el papa Innocenci XI fixà la seva festivitat el 31 d'agost. Des del 1969 és una festa d'àmbit local. L'orde mercedari va fer bastir un convent al lloc del seu pretès naixement; construït entre els segles XVII i XVIII, és el Convent de Sant Ramon (Segarra), meta de pelegrinatges i romeries.

Per les circumstàncies del seu naixement, sant Ramon Nonat és el patró de les embarassades, de les parteres i dels parts.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A la casa on va néixer s'aixecà una capella, a la llinda de la qual diu: "Ací es nat Sant Ramon Nonat".
  2. La iconografia del sant el representa amb una palma de martiri ornada amb tres corones: simbolitzen aquestes tres redempcions, mentre que la palma és el martiri que va patir mentre era presoner.
  3. Aquesta és la raó perquè es presenta el sant amb una custòdia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Nonat Modifica l'enllaç a Wikidata