Ramon Picó i Campamar
 Retrat obra de Fidel Giró | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1848  Pollença (Mallorca) |
| Mort | 13 novembre 1916 (68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | poesia, |
| Llengua | Català |
Premis
| |
Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca 1848 - Barcelona 1916) fou un escriptor mallorquí. De família humil, el 1859 marxà amb la seva família a Barcelona.[1]
Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana (1881);[2] col·laborà a La Renaixença, i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en els anys 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, quan fou nomenat mestre en Gai Saber.
Va passar per períodes d'estat depressiu per la seva precària situació econòmica fins que el 1889 entra a treballar com apoderat i home de confiança d'Eusebi Güell i Bacigalupi, qui el va introduir en el món del catalanisme. Des de 1888 va formar part de la Lliga de Catalunya; el 1890 fou nomenat vocal de la comissió e literatura i belles arts, un fet que el va allunyar de la política catalanista. Però tan sols un any després quan va entrar a formar part de la junta permanent d'Unió Catalanista i fou un dels encarregats de redactar les Bases de Manresa el 1892, de les quals va ser l'encarregat de defensar la base quarta que promulgava la llengua catalana com a única oficial.[3]
Del 1900 al 1902 presidí el Centre Excursionista de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès.
Com a poeta va compondre romanços històrics, escrits d'antuvi en un llenguatge arcaic, però influïts per les cançons populars narratives, i amb els quals aconseguí una considerable qualitat. Traduí al català la Cançó de l'Espasa del poeta alemany Theodor Körner (1791-1813).
Obres
- Cor de roure (1871) teatre
- Martiri de Ramon Llull
- Tres englantines (1886), poesia
- Garraf (1894), poema líric amb música de Garcia i Robles
- La filla del segador (1914), drama històric
Referències
- ↑ «Ramon Picó i Campamar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tomàs, 1985, p. 11.
- ↑ Tomàs, 1985, p. 13.
Bibliografia
- Bover i Font, August i Cortès, Francesc. Garraf, drama líric de Ramon Picó i Campamar i Josep Garcia Robles. Institut d'Estudis Catalans.
- Tomàs, Margalida. «Pròleg». A: Discursos i parlaments. L'Abadia de Montserrat, 1985. ISBN 9788472026940 [Consulta: 17 setembre 2014].
Enllaços externs
 |
Vegeu texts en català sobre Ramon Picó i Campamar a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
