Ramon Picó i Campamar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:00, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRamon Picó i Campamar

Retrat obra de Fidel Giró
Biografia
Naixement11 octubre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Pollença (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Membre de
Gènerepoesia,
LlenguaCatalà
Premis

Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca 1848 - Barcelona 1916) fou un escriptor mallorquí. De família humil, el 1859 marxà amb la seva família a Barcelona.[1]

Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana (1881);[2] col·laborà a La Renaixença, i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en els anys 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, quan fou nomenat mestre en Gai Saber.

Va passar per períodes d'estat depressiu per la seva precària situació econòmica fins que el 1889 entra a treballar com apoderat i home de confiança d'Eusebi Güell i Bacigalupi, qui el va introduir en el món del catalanisme. Des de 1888 va formar part de la Lliga de Catalunya; el 1890 fou nomenat vocal de la comissió e literatura i belles arts, un fet que el va allunyar de la política catalanista. Però tan sols un any després quan va entrar a formar part de la junta permanent d'Unió Catalanista i fou un dels encarregats de redactar les Bases de Manresa el 1892, de les quals va ser l'encarregat de defensar la base quarta que promulgava la llengua catalana com a única oficial.[3]

Del 1900 al 1902 presidí el Centre Excursionista de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès.

Com a poeta va compondre romanços històrics, escrits d'antuvi en un llenguatge arcaic, però influïts per les cançons populars narratives, i amb els quals aconseguí una considerable qualitat. Traduí al català la Cançó de l'Espasa del poeta alemany Theodor Körner (1791-1813).

Obres

  • Cor de roure (1871) teatre
  • Martiri de Ramon Llull
  • Tres englantines (1886), poesia
  • Garraf (1894), poema líric amb música de Garcia i Robles
  • La filla del segador (1914), drama històric

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Ramon Picó i Campamar a Viquitexts, la biblioteca lliure.