Ramon Torent i Torrabadella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1826  Granollers (Vallès Oriental) |
| Mort | 17 abril 1882 (55/56 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Família | |
| Germans | Esteve Torent i Torrebadella |
Premis | |
Ramon Torent i Torrabadella (Granollers, Vallès Oriental, 1826 - Barcelona, 17 d'abril de 1882[1]) fou un metge català.
Biografia[modifica]
Fou fill d'Eveli Torent i de Teresa Torrebadella, i germà del notari Esteve Torent i Torrebadella. Va cursar els estudis de medicina a Barcelona i es va graduar l'any 1849 amb menció honorífica. A partir de 1854, va exercir com a metge a la Casa de Maternitat de Barcelona, destacant especialment durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865. El 1869 va ser nomenat metge principal a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, on també va obtenir el títol de doctor en medicina. A més, es va distingir per la seva habilitat com a cirurgià.[2] Des del 1862 fou professor de la carrera de practicants. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. El 1871 va ser nomenat comanador del Reial i Distingit Orde de Carles III.[3]
Com a wagnerià, va formar part de la delegació catalana del Patronatverein de Bayreuth, delegació presidida i representada per Joaquim Marsillach; aquest Patronat del Festival de Bayreuth havia estat creat per Richard Wagner per a sufragar el cost de l'estrena de Parsifal.[3]
Es va casar amb Carme Garrigolas i Comes (1834-1904), natural de Vic. Van tenir diversos fills: Assumpta, Manuela, Rafael, Ramona, Lluís i Josep Maria.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 3206.
- ↑ «Ramon Torent i Torrabadella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Gordillo, Francisco Javier. «LA DELEGACIÓN ESPAÑOLA DEL PATRONATO DEL FESTIVAL DE BAYREUTH (1878-1882)». filomusica.com. [Consulta: 1r gener 2017].
- ↑ «Esquela de defunció d'Assumpta Torent i Garrigolas». La Vanguardia, 08-05-1925, pàg. 2.