Ramon Torras i Figueras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon Torras
Ramón Torras and Jim Redman in Modena, 1963.jpg
Ramon Torras (esquerra) i Jim Redman el 1963
Dades biogràfiques
Nom complet Ramon Torras i Figueras
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Barcelona
Data de naixement 22 de desembre de 1942
Lloc de defunció Coma-ruga, Baix Penedès
Data de defunció 30 de maig de 1965 (als 22 anys)
Motiu Accident en cursa
(II Trofeo Brisamar)
Activitat esportiva
Marques Ducson, Bultaco
Temporades 1961 - 1965
1a cursa Juny de 1960, a 16 anys
II Motocròs Ciutat de Sabadell
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 4
Podis 3
Punts 15
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. 125cc 2 (1962, 1964)
2 Afeccionats (1962, 1964)
C. Esp. 250cc 1 (1964)
C. Esp. 175cc 1 (1964)
# Total = 6 Campionats estatals
Altres
Residència Vivia des de petit a Sabadell

Ramon Torras i Figueras (Barcelona, 22 de desembre de 1942Coma-ruga, Baix Penedès, 30 de maig de 1965)[1] va ser un pilot català de motociclisme. Va morir a causa de l'accident que va patir en una cursa poc important a Coma-ruga.[2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ramon Torras era el petit de quatre germans. La seva infantesa transcorregué entre el parvulari de la Divina Pastora i el col·legi dels Maristes de Sabadell, al Vallès Occidental, on residia amb la seva família des de petit. Ja de ben jove es va sentir atret per la mecànica i les motocicletes i va entrar a treballar en un taller de reparacions,[4] propietat de Joan Sobrepera (pilot expert en pujades de muntanya i resistència, conegut com a Tiger).

Debut espectacular[modifica | modifica el codi]

El juny de 1960, a 16 anys, va córrer i guanyar la seva primera cursa, el II Motocròs Ciutat de Sabadell. El 1961 debutà en curses de velocitat ajudat per Sobrepera, qui aviat s'adonà de les seves qualitats com a pilot i n'esdevingué el màxim valedor davant Bultaco, aconseguint que Francesc Xavier Bultó el fitxés.[5] Aquell mateix any, ja com a pilot oficial de la marca, Torras guanyà quatre proves del campionat espanyol.

La Ducson 75 cc que pilotà el 1961 en curses de motocròs

El 1962 ja fou campió d'Espanya de 125 (Sport i Competició) i guanyà la seva primera cursa internacional, al circuit de Snetterton en 125 cc. El 1963 guanyà diverses curses a l'estat espanyol i va vèncer a Mòdena en 125 cc. Al circuit occità de Pau va tenir el primer accident greu, que el va obligar a deixar la moto durant cinc mesos.

Consolidació internacional[modifica | modifica el codi]

El 1964 va ser un gran any. Corria quatre campionats a l'estat espanyol i mai no va quedar per darrere del segon lloc a les curses que va finalitzar. En el pla internacional, després de quedar segon a Monza en 125 cc, va guanyar en 250 cc a Albi i a Pau (on també va ser segon en 125 cc). Després de quedar tercer a Cesenatico, va tornar a guanyar a San Remo en 250 cc (i va fer tercer en 125).

En la seva primera temporada continuada a Europa, es va guanyar l'admiració de contrincants i públic.[4] Els pilots oficials d'Honda, Ducati, Mondial o Suzuki no podien creure que Torras, amb una senzilla Bultaco TSS, els guanyés tan fàcilment. A Itàlia, els tifosi l'aclamaven cada vegada que avançava els seus propis campions, com ara Walter Villa o Bruno Spaggiari.

A vint anys i amb prou feines mitja dotzena de curses disputades a l'estranger, era el pilot més cobejat del Continental Circus i començaven a ploure-li ofertes dels constructors: Honda i MV Agusta el pretenien per als seus equips, l'alemanya Kreidler el volia fitxar per a pilotar la seva 50 cc i Benelli li organitzà una prova secreta. Encara tenia un any de contracte amb Bultaco, però.

La seva darrera cursa[modifica | modifica el codi]

El 1965, va aconseguir la segona posició a Cervia en 250 cc i a Imola, i el tercer lloc a Nürburgring en 125 i 250 cc. Al GP de Montjuïc, va arribar segon en 250 i al GP de Madrid va vèncer també en 250 cc.

La temporada havia començat molt bé, fins que, entrenant-se a Coma-ruga, un accident va acabar amb la vida d'uns dels pilots amb més projecció en el món del motociclisme.[5]

La mort d'un campió[modifica | modifica el codi]

El 30 de maig de 1965[4] Ramon Torras s'alineava en la seva darrera cursa. Era un dia plujós en una incipient urbanització a peu de la platja de Coma-ruga, al municipi d'El Vendrell. Torras hi havia anat només per a provar les motos del Tourist Trophy. El traçat del circuit discorria pel triangle que formaven els carrers de més amplada. L'asfalt estava escrostonat, hi havia grava a les vorades. Tot i que actualment pot semblar absurd fer curses en aquestes condicions, en aquella època no resultaven estranyes. Els mateixos cinc pilots que s'alineaven a la sortida de la primera cursa (125 cc) havien corregut en pitjors "circuits". Maurici Aschl, Enric Escuder, José Medrano, Ramon Torras i Salvador Cañellas empenyeren les seves motos. Torras arrencà malament, els altres s'escaparen. Inicià la persecució, els passà a tots i en un angle caigué. Es reincorporà com a darrer classificat -duia la cúpula trencada- i remuntà amb fúria. Els avançà un rere l'altre, tornant a situar-se primer. Només mancava mitja volta per acabar ... i es produí la fatal caiguda. Ramon Torras fou atès pel Dr. Ignasi Ribas Noguer,[4] president de la Federació Catalana de Motociclisme, a la clínica de la residència del Banco Hispano Americano (distant cent metres del lloc de l'accident). El diagnòstic fou crític; Ramon Torras fou traslladat a la clínica Monegal de Tarragona, on certificaren la seva defunció.

Fou enterrat a Sabadell amb tota mena d'honors cívics i esportius.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Monument a Sabadell en record de Ramon Torras
  • 1960: 1a cursa i 1a victòria: II Motocròs Ciutat de Sabadell. 4 victòries estatals (amb Ducson, 3 a 50 cc i 1 a 75 cc).
  • 1961: 4 victòries estatals (1 amb Ducson 75 cc, 3 amb Bultaco 125 cc).
  • 1962: 1 ª victòria internacional: Snetterton, Regne Unit. 3 victòries internacionals (Bultaco, 125 cc), 5 victòries estatals (Bultaco, 3 a 125 cc i 2 a 250 cc). 2 títols de Campió d'Espanya
  • 1963: 4 victòries internacionals (Bultaco, 3 a 125 cc i 1 a 75 cc). 1 victòria estatal (Bultaco).
  • 1964: 14 victòries internacionals (Bultaco, 7 en 125 cc, 2 a 175 cc, 5 a 250 cc). 22 victòries estatals (Bultaco, 8 en 125 cc, 4 a 175 cc, 10 a 250 cc). 4 títols de Campió d'Espanya.
  • 1965: 3 victòries internacionals (Bultaco 250 cc). 3r 250 cc GP de la RFA. 3r 125 cc GP d'Espanya. 2n 250 cc GP Espanya.

Resultats al Mundial de motociclisme[6][modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 Punts Lloc Victòries
1964 125cc Bultaco ULS
6
1 24è 0
1965 125cc Bultaco RFA
3
4 15è 0
250cc Bultaco RFA
3
ESP
2
10 0

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pupo, Ricardo. «Ramon Torras. "O Campeão que não deveria morrer"» (en portuguès). motosclassicas70.com.br, novembre 2004. [Consulta: 23 setembre 2009].
  2. «El accidente mortal de Ramon Torras, ensombreció el II Trofeo "Brisamar"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 31 maig 1965. [Consulta: 23 setembre 2009].
  3. «Ramon Torras» (en anglès). Motorsport Memorial. [Consulta: 23 setembre 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Ramon Torras» (en castellà). autofacil.es, 6 maig 2009. [Consulta: 23 setembre 2009].
  5. 5,0 5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 183-184. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. «Ramon Torras» (en anglès). MotoGP.com. [Consulta: 23 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Torras i Figueras