Ramon Vidal de Besalú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuscrit de Las rasós de trobar

Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.

A més de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lírics i tres obres narratives escrites en noves rimades, és a dir, en octosíl·labs apariats, dos de les quals es poden considerar novel·letes molt similars al que en francès s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller (Huguet de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literària del seu temps i se'n fa una valoració; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliau, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castella i narra la història d'un marit gelós que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat.

Deixem constància que encara que se solen assignar quatre composicions líriques senceres al trobador, Hugh Field, en un estudi introductori a la seva obra poètica, descarta que dos d'aquests poemes siguin seus i dubta de l'autoria del tercer, així com tampoc no creu que "Castia gilos" fos escrit pel trobador.

A continuació una composició breu que tothom està d'acord que pertany al trobador. Es tracta d'una poesia de temàtica amorosa que se sol considerar una dansa, encara que té una estructura d'estrofes que no és el normal en aquest tipus de composicions. La traducció de l'occità ofereix certes dificultats, de manera que s'ha triat una de les opcions que ofereix Hugh Field, tot i que potser no és la més encertada.

I
Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir,
que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz.

II
Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir,
pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir;
qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir
qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay.

III
Be.m poriatz storçre de morir
sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir,
e far senblan com en pogues jauzir,
e si.us volgues que altra.n volgues may.
I
Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,
que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.

II
Pecat fareu, doncs, si em voleu oir
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes goig.

III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs retenir,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El professor i crític literari Antoni Comas i Pujol (1931-1981), guanyà el premi extraordinari amb la seva tesi doctoral (1956) vers Ramon Vidal de Besalú.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]