Ramon Vilaplana i Forcada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:40, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRamon Vilaplana i Forcada
Biografia
Mort24 de juliol de 1936
Vic
  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de gener de 1920 – 6 d'abril de 1923
DistricteVic
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitRegionalista

Ramon Vilaplana i Forcada († Vic, 24 de juliol de 1936) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Era fill de Josep Vilaplana i Pujolar, cap del somatent de Vic i el seu primer alcalde durant el franquisme (1939-1940).[1] Fou escollit diputat com a regionalista independent pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1920, desplaçant al carlí Bartomeu Trias i Comas, qui tenia el vistiplau de la direcció de la Lliga Regionalista.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1923 fou derrotat per Albert Rusiñol i Prats.[3]

El 24 de juliol de 1934 fou segrestat de casa seva al carrer de la Ramada de Vic, juntament amb el seu germà Joaquim Vilaplana i Forcada, vicari de Sentfores, i el seu cunyat Conrad Puigrefagut, gran propietari de la zona. Fou dut amb el seu germà a la presó i l'endemà aparegueren ambdós morts darrere la fàbrica de can Marnet (coneguda com la Sibèria). El seu cunyat fou dut a Tona i d'allí al Pla de la Marfa, on després de matar-lo a cops cremaren el seu cos en unes garberes.[4]

Referències

  1. Xavier Tornafoch. Catalanisme, carlisme i republicanisme a Vic (1899-1909). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p.141. 
  2. Isidre Molas Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923) Ed. Universitat de Barcelona, p.21
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Ramon d'Abadal i Calderó. Dietari de guerra, exili i retorn, 1936-1940. Publicacions de l'Abadia de MOntserrat, 2001, p.107.