Raniceps raninus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Raniceps raninus
Raniceps raninus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Gènere: Raniceps
(Oken, 1817)[1][2]
Espècie: R. raninus
Nom binomial
Raniceps raninus
(Linnaeus, 1758)[3][4]
Sinònims

Raniceps raninus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids i l'única del gènere Raniceps.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 27,5 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20).
  • És completament de color marró fosc o marró blavós. Els llavis i les àrees distals de totes les aletes són més clars, llevat de les pectorals.
  • La primera aleta dorsal està poc desenvolupada i només té tres radis curts.[7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc entre el maig i el setembre, a prop de la costa i a 50-70 m de fondària.[7][10][11]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja estrelles de mar, crustacis, cucs, mol·luscs i peixets.[12]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat a Noruega per la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica).[13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal, oceanòdrom[14] i de clima temperat (68°N-44°N, 11°W-13°E), el qual viu entre 0-100 m de fondària (normalment, entre 10 i 20) a les aigües costaneres o en fons rocallosos amb algues marines.[7][15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic nord-oriental: des de Trondheim -Noruega- fins a la mar Cantàbrica[16] i les illes Britàniques.[17][18][7][19][20][21][22][23][24][25][26][27]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i de costums solitaris.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oken L., 1817. V. Kl. Fische. Isis (Oken) v. 8 (núm. 148). 1779-1782 (for 1179-1182 + (1182a)).
  2. uBio (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
  4. uBio (anglès)
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7.
  9. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft. Munic. 244 p.
  10. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  11. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  12. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  13. FishBase (anglès)
  14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  16. Bañón R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  17. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  18. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  19. Hamerlynck, O.; Hostens, K., 1994. Changes in the fish fauna of the Oosterschelde estuary: a ten-year time series of fyke catches. Hydrobiologia 282-283: 497-507.
  20. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  21. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  22. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres. 244 p.
  23. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  24. Svetovidov, A.N., 1979. Gadidae. P. 300-320. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  25. Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. P. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  26. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  27. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S. R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K. E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • E. O. Wiley & G. David Johnson: A teleost classification based on monophyletic groups. A: Joseph S. Nelson, Hans-Peter Schultze & Mark V. H. Wilson: Origin and Phylogenetic Interrelationships of Teleosts. 2010. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munic, ISBN 9783899371079.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Nelson, J. S., 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
  • Nygren, A., G. Bergkvist, T. Windahl i G. Jahnke, 1974. Cytological studies in Gadidae (Pisces). Hereditas 76(2):173-178.
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]