Rankin Inlet
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Canadà | |||
| Territori | Nunavut  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 20,24 km² | |||
| Altitud | 28 m | |||
| Lloc web | rankininlet.ca | |||
.jpg)
Rankin Inlet (en inuit: Kangiqiniq, ᑲᖏᕿᓂᖅ o Kangirliniq ᑲᖏᖅᖠᓂᖅ, és un assentament inuit a la península Kudlulik de Nunavut, Canadà.[1] Es troba al nord-oest de la Badia de Hudson, entre Chesterfield Inlet i Arviat, és el centre regional de la regió Kivalliq.
Té una població de 2.358 persones (cens de 2006) amb un increment del 8,3% des del cens de 2001.[2] És la segona localitat més poblada de Nunavut després de la seva capital Iqaluit). Ocupa una superfície de 20,24 km².
En el plebiscit de 1995 per determinar la capital territorial de Nunavut Rankin Inlet va ser vençuda per Iqaluit.
Història[modifica]
La zona va estar habitada cap a l'any 1200 de la nostra era per gent de la cultura de Thule que caçaven balenes. Cap al segle xviii van ser substituïts pels Inuit Caribú que caçaven caribús i pescaven peixos a la costa i els rius. La Companyia de la Badia de hudson, Hudson's Bay Company, s'hi va establir al segle xvii hi va haver un naufragi a uns 32 km l'any 1772. Després de la companyia de la Badia de Hudson hi actuaren els baleners i trampers que cercaven guineus àrtiques més de missioners que crearen un llenguatge escrit pels inuits.[3][4]
L'assentament mateix es va fundar el 1957 pels propietaris de les mines de níquel i coure. La mina va tancar el 1962. Després del tancament es va intentar criar porcs amb peix però la carn tenia un gust desagradable a més que molts porcs morien de fred o menjats pels ossos polars.[5]
Recursos naturals[modifica]
A Rankin Inlet hi bufa un vent molt fred, les tempestes d'hivern són severes però hi ha molta aigua fresca mamb rius on abunda la pesca. [6] [7]
Serveis[modifica]
Té un aeroport (Rankin Inlet Airport). Compta amb botigues de subministraments en règim cooperatiu, hotels i cafeteries.
Art[modifica]
A Rankin Inlet els inuits fan una ceràmica fina notable.[8]
Clima[modifica]
El mes més fred és gener amb -31,9 °C amb la mínima absoluta de -49,8 °C i el mes més càlid és juliol amb + 10,4 °C, la màxima absoluta de 30,5 °C. La pluviometria anual és de 181,5 litres. El sòl presenta permagel.
Referències[modifica]
- ↑ Rankin Inlet at the National Topographic System
- ↑ «2006 census». Arxivat de l'original el 2013-02-08. [Consulta: 15 gener 2011].
- ↑ «NOTRE DAME DU CAP». arcicomi.ca. Arxivat de l'original el 2012-02-08. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑ «Pulaarvik Kablu Friendship Centre». pulaarvik.ca. Arxivat de l'original el 2012-02-10. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑ «History of the Development of Agriculture in the N.W.T.». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 15 gener 2011].
- ↑ «Landmarks». worldviewtravel.com. Arxivat de l'original el 2007-11-05. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑ «Welcome to Nunavut Parks». igalugaarjuup_park.cfm. [Consulta: 26 gener 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ Rankin Inlet art and artists
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rankin Inlet |
- England JI. 1998. "Rankin Inlet Birthing Project: Outcome of Primipara Deliveries". International Journal of Circumpolar Health. 57: 113-5.
- Igalaaq The Rankin Inlet Community Access Centre. Ottawa, Ont: Caledon Institute of Social Policy, 1999. ISBN 1894159306
- Jansen, William Hugh. Eskimo Economics An Aspect of Culture Change at Rankin Inlet. Mercury series. Ottawa: National Museums of Canada, 1979.
- Mallon, S. T. Inuktitut, Rankin Inlet Version. Yellowknife, N.W.T.: Dept. of Education, 1974.
- Shirley, James R., and Darlene Wight. Rankin Inlet Ceramics. Winnipeg: Winnipeg Art Gallery, 2003. ISBN 0889152241
- Watson, Linvill. Television Among Inuit of Keewatin The Rankin Inlet Experience. Saskatoon, [Sask.]: Institute for Northern Studies, University of Saskatoon, 1977.
- Feeney, Mara. Rankin Inlet. Fiddletown: Gaby Press, 2009. ISBN 9780981931951.