Ranodon sibiricus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ranodon sibiricus
Лягушкозуб.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Caudata
Família: Hynobiidae
Gènere: Ranodon
Espècie: R. sibiricus
Nom binomial
Ranodon sibiricus
(Kessler, 1866)[2]

Ranodon sibiricus és una espècie de salamandra pertanyent a la família Hynobiidae[3] i l'amfibi més amenaçat d'extinció al territori de l'antiga Unió Soviètica.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos robust.
  • Ulls grossos.
  • La coloració varia des del groc marronós fins a l'oliva fosc i el gris verdós. Alguns individus tenen un patró de taques fosques sobre un fons de color oliva fosc. Tot i així, el seu color varia en funció de l'entorn i els adults de vida aquàtica poden ésser més foscos que els que fan vida a terra (aquests darrers poden, també, tindre una coloració més clara si s'esdevé un augment de la temperatura).
  • La cua és plana lateralment o en forma d'espasa, lleugerament més llarga o més o menys igual a la longitud de la resta del cos. Els mascles la tenen més llarga i alta que les femelles.
  • Les potes i el cap són més robusts en els mascles.
  • Presenta pulmons però de mida reduïda.
  • Té dues sèries de dents curtes i molt separades.
  • Cinc dits.
  • Les diferències sexuals entre el mascle i la femella són més pronunciades durant el període reproductiu.[4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix als cinc anys d'edat, té lloc poc després de la fosa de la neu i el gel, i s'estén des de finals de l'abril fins a principis de l'agost. Tendeix a fer-ho en els mateixos rierols i fonts any rere any i la posta consisteix en un parell de sacs d'ous (amb 38-53 ous cada un) connectats entre si per un fil mucós que serveix per subjectar-los a una pedra. Les larves hivernen, probablement, més d'una vegada i llur desenvolupament és lent.[4][1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu principalment a les capçaleres d'una densa xarxa de rierols permanents (entre 5 i 18°C de temperatura), llacs i fonts ubicats al bell mig de boscos relictes de coníferes de muntanya (entre 2.100 i 3.200 m d'altitud).[4][1]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al nord-oest de la Xina (Xinjiang) i el sud del Kazakhstan.[4]

Costums[modifica | modifica el codi]

La hibernació té lloc des de finals del setembre o principis de l'octubre fins a finals de l'abril o principis de juny, segons l'altitud.[4]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 15-20 anys.[1]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la destrucció dels boscos per les poblacions humanes locals i llur bestiar, el furtivisme amb finalitats comercials i científiques, l'escàs territori que ocupa (160 km²) i les pràctiques pesqueres locals. A més, sembla que el seu ús en la medicina tradicional xinesa ha suposat la seua extinció parcial en molts indrets del Kazakhstan i, gairebé, total a Xinjiang (només en resten 6.000 exemplars). Tot sembla indicar que aquesta espècie requereix mesures immediates i eficaces per a la seua conservació, incloent-hi la creació d'una reserva natural especial car pot arribar a desaparèixer en un futur proper.[4][1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 IUCN (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 AmphibiaWeb (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 1995. Amphibian Populations in the Commonwealth of Independent States: Current Status and Declines. Pensoft, Moscou.
  • Bannikov, A. G., Darevsky, I. S. i Rustamov, A. K., (1971). Zemnovodnye i Presmykayushchienya SSSR (Amfibis i rèptils de l'URSS). Izdatelistvo Misl, Moscou.
  • Bannikov, A. G., Darevsky, I. S., Ishchenko, V. G., Rustamov, A. K. i Szczerbak, N. N., (1977). Opredelitel Zemnovodnykh i Presmykayushchikhsya Fauny SSSR (Guia dels amfibis i rèptils de la fauna de l'URSS). Prosveshchenie, Moscou.
  • Boulenger, 1882, Cat. Batr. Grad. Batr. Apoda Coll. Brit. Mus., Ed. 2: 36.
  • Fei, L., Ye, C.-Y., Huang, Y.-A. i Liu, M.-Y., 1999. Atlas of Amphibians of China. Henan Science and Technical Press, Zhengzhou.
  • Fei, L., S.-q. Hu, C.-y. Ye i Y.-z. Huang, 2006. Fauna Sinica. Amphibia. Volum 1. General Accounts of Gymnophiona and Urodela. Beijing: Chinese Academy of Sciences. Science Press.
  • Kessler, 1866, Bull. Soc. Imp. Nat. Moscou, 39: 130.
  • Kuzmin, S. L., (1995). Die Amphibien Russlands und angrenzender Gebiete. Westarp Wissenschaften, Magdeburg.
  • Kuzmin, S.L., 1996. Threatened amphibians in the former Soviet Union: the current situation and the main threats. Oryx: 24-30.
  • Kuzmin, S. L., Kubykin, R. A., Thiesmeier, B. i Greven, H., (1998). "The distribution of the Semirechensk Salamander (Ranodon sibiricus): a historical perspective." Advances in Amphibian Research in the Former Soviet Union, 3, 1-20.
  • Kuzmin, S. L., (1999). The Amphibians of the Former Soviet Union. Pensoft, Sofia-Moscou.
  • Kuzmin, S. L. i B. Thiesmeier, 2001. Mountain salamanders of the genus Ranodon. Advances in Amphibian Research in the Former Soviet Union 6: viii + 176.
  • MacKinnon, J., Meng, S., Cheung, C., Carey, G., Zhu, X. i Melville, D., 1996. A Biodiversity Review of China. World Wide Fund for Nature International, Hong Kong.
  • Nikolsky, A. M., (1906). Herpetologia Rossica. Mémoires de l'Académie Impériale des Sciences de St.-Pétersbourg, Série 8, Phys.-Math, Vol. 17, Sofia, Moscou.
  • Nikolsky, A. M., (1936). Fauna of Russia and Adjacent Countries: Amphibians. Israel Program for Scientific Translations, Jerusalem.
  • Paraskiv, K. P., (1953). "Ranodon sibiricus. Izvestiya Akademii Nauk Kazakhskoi SSR." Seriya Biologicheskaya, 125(8), 47-56.
  • Shnitnikov, V. N., (1913). "Quelques observations sur le Ranidens sibiricus Kessler." Annuaire du Musée Zoologique de l’Académie Impériale des Sciences des St.-Pétersbourg, 18, 53-61.
  • Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young (Eds.), 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona, Catalunya; International Union for the Conservation of Nature, Gland. Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions.
  • Terent'ev, P. V. i Chernov, S. A., (1965). Key to Amphibians and Reptiles (of the USSR). Israel Program for Scientific Translations, Jerusalem.
  • Thorn, R., 1968. Les salamandres d'Europe, d'Asia, et d'Afrique du Nord. Éditions Paul Lechevalier, París.
  • Thorn, R. i J. Raffaëlli, 2000. Les Salamandres de l'Ancien Monde. París: Société Nouvelle des Editions Boubée.
  • Wang, X., Ma, L., Wu, M. i Liu, M., (1992). "Study history and geographic distribution of Ranodon sibiricus." Foreign Animal Husbandry - Herbivorous Livestock,. Biology Supplement, Ürümqi, 59-61.
  • Wang, X. i Bai, Y., 2000. Distribution, biology, and conservation of Ranodon sibiricus. Sichuan Journal of Zoology: 146-148.
  • Ye, C., Fei, L. i Hu, S. Q., (1993). Rare and Economic Amphibians of China. Sichuan Publishing House of Science and Technology, Txengdu.
  • Zhao, E.-M., 1998. China Red Data Book of Endangered Animals - Amphibia. Science Press, Beijing.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]