Raonament deductiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència de la raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general. És a dir que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'Antiga Grècia, especialment Aristòtil. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el mètode d'extrapolació.

El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament deductiu quan observant una coses moltes vegades es declama que es veu en tota les coses de la mateixa espècie vàlid la conclusió ha de poder derivar necessàriament de les premisses aplicant a aquestes algunes de les regles d'inferència segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o càlcul lògic. Com que aquestes regles l'aplicació d'una llei lògica o tautologia i, per tant una veritat necessària i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar la inferència de la conclusió com un cas de raonament deductiu.

Dit d'una altra manera, la conjunció o producte de totes les premisses quan és veritable, és a dir, totes i cada una de les premisses són vertaderes, llavors implica la veritat de la conclusió.

Per mitjà d'un raonament d'aquestes característiques es concedeix la màxima solidesa a la conclusió, les premisses impliquen lògicament la conclusió. I la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses.

Oposadament al raonament inductiu en el qual es formulen lleis a partir de fets observats, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

S'acostuma a dividir en:

  • Mètode deductiu directe de conclusió immediata: S'obté el judici d'una sola premissa, és a dir que s'arriba a una conclusió directa sense intermediaris.
  • Mètode deductiu indirecte o de conclusió mediata: La premissa major conté la proposició universal, la premissa menor conté la proposició particular, de la seva comparació és la conclusió. Utilitza sil·logismes.

Aplicacions pràctiques[modifica | modifica el codi]

Es fa servir en la interpretació de la Taula de veritat que es crea per diagnosticar una avaria en un circuit electrònic digital, incloent el seu ús en els ordinadors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]