Raoul Salan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raoul Salan
11 de juny de 1889

3 de juliol de 1984 (als 95 anys)

Raoul Salan
Raoul Salan, militar francès
Lloc de naixement:
Regió Midi-Pyrénées
Roquecourbe, Migdia-Pirineus
Lloc de defunció:
París
París, Illa de França
Lleialtat: França França
Rang: General d'Exèrcit
Comandaments: Comandant en Cap d'Algèria
Governador militar de París
Condecoracions: Gran Creu de la Legió d'Honor
Medalla militar
Creu de Guerra 1914-1918
Creu al Valor militar (França)
Medalla Interaliada
Distinguished Service Cross.

Raoul Salan (Roquecourbe, França, 11 de juny de 1889 - París, França, 3 de juliol de 1984) fou un militar francès.

Allistat el 1917 en la infanteria colonial i després admès en l'Acadèmia Militar de l'Saint-Cyr, s'especialitza en tàctiques militars pròpies de l'Extrem Orient, ja que de 1924 a 1937 roman la major part del temps a la Indoxina, llavors encara sota domini francès: la seva carrera militar, indubtablement brillant, comença a cridar l'atenció dels alts comandaments en l'última d'aquestes dates, destacant per la seva tenacitat.

Trencades les hostilitats entre els aliats i l'Eix el 1939, es distingeix en accions militars lliurades a Toló, Belfort i Mulhouse. Acabada la comtessa, retorna a Indoxina, al costat del general de Lattre, amb breus estades a la metròpoli. El 1952 succeeix a de Lattre en el càrrec de comandant en cap de l'exercit francès a l'Extrem Orient.

Algèria[modifica | modifica el codi]

El 1953 rep el nomenament d'inspector general de Defensa, i després de l'alliberament d'Indoxina i la retirada de les forces franceses d'aquella península sub-asiàtica, és destinat a Algèria, aconseguint el grau de general i, el 1956, de comandant en cap de tot el territori.

Amb motiu dels esdeveniments del maig de 1958, juga un important paper en el conat de pronunciament d'Algèria, i fa aclamar al general De Gaulle; aquest l'anomena, el dia següent a la crisi, delegat general del Govern d'Algèria, amb tots els poders civils i militars a la seva mà. Inspector general de Defensa durant els últims mesos de 1958, és nomenat governador militar de París el 1959, i agafa la jubilació el juny de 1960. Fixa la seva residència a Algèria, i el setembre de 1960 publica un manifest en el que propugna una Algèria francesa, mostrant-se en obert desacord amb la postura del Govern, que està disposat a concedir la independència a aquesta nació.

La rebel·lia[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Le putsch des généraux.jpg
Els quatre militars que encapçalaven el cop d'Estat argelià del 22 d'abril de 1961, Raoul Salan, Edmond Jouhaud, Maurice Challe i André Zeller

Adscrit ja de manera oberta a l'extrema dreta francesa, desacata una ordre per la qual se'l menava retornar a la metròpoli, i es refugia a Espanya en tant prepara el cop militar del 22 d'abril de 1961, traslladant-se en secret a Alger, on es reuneix amb Challe. Fracassat el cop, crea en la clandestinitat l'anomenada Organització de l'Exèrcit Secret, més coneguda amb les sigles OAS., i que en realitat és una organització terrorista cridada a defensar els interessos dels grans terratinents francesos a Algèria. Així combat la política del Govern, provocant nombrós atemptats, sent condemnat a mort en absència, el juliol de 1961. Finalment el Govern aconsegueix detenir-lo a Alger, on es trobava amagat, el 20 d’abril de 1962. Jutjat de nou a causa de les seves activitats, és condemnat a complir cadena perpètua el 23 de maig d'aquell mateix any.

L'indult[modifica | modifica el codi]

Indultat pel general De Gaulle el 15 de juny de 1968, el mateix any es beneficiava d'una amnistia, el 14 de juliol. A aquesta benevolència del poder no eren aliens, segons sembla, els esdeveniments del maig de 1968. Havent-se-li aplicat l'amnistia total, el 1982, sota la presidència de Mitterrand, s'incorporava a la reserva de l'Exèrcit. Membre d'una modesta família de funcionaris que votaven pel socialisme, es mostrà lleial a la República fins a la seva rebel·lió el 1961 contra la legalitat vigent.

El mateix De Gaulle l'havia considerat com un personatge inquietant:

« <Hàbil i seductor en certa mesura, entranya quelcom d'ondulant i enigmàtic que, segons el meu criteri, no encaixa bé amb la solidesa i la rectitud que exigeix una gran responsabilitat.> »

Salan deixà escrites les seves Memòries, en certa manera com a justificació de la seva trajectòria (1970-75).

Al llarg de la seva vida, per altra banda, havia acumulat els honors més desitjables per a un militar; gran creu de la Legió d'Honor, medalla militar, Creu de Guerra 1914-1918, Creu al Valor militar (França), medalla Interaliada, i Distinguished Service Cross.

BIbliografia[modifica | modifica el codi]