Raoul Walsh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Raoul Walsh
Nom de naixement: Albert Edward Walsh
Naixement: 11 de març de 1887
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 31 de desembre de 1980 (als 93 anys)
Simi Valley, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Miriam Cooper (1916-1926)
Lorraine Miller (1928-1947)
Mary Simpson (1947-1980)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1964 Una trompeta llunyana
1955 Els implacables
1952 The World in His Arms
1951 Camí de la forca
1951 El capità Horatio Hornblower
1951 The Enforcer
1951 Distant Drums
1949 Al roig viu
1949 Colorado Territory
1945 Objectiu Birmània
1942 Gentleman Jim
1941 Van morir amb les botes posades
1941 L'últim refugi
1940 La passió cega
1939 Els turbulents anys vint
1933 The Bowery
1928 Sadie Thompson
1924 El lladre de Bagdad
1915 The Regeneration
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Raoul Walsh a IMDb

Raoul Walsh (Nova York, 11 de març de 1887 – Simi Valley, Califòrnia, 31 de desembre de 1980) va ser un director de cinema estatunidenc. Al llarg de la seva trajectòria, va dirigir més d'un centenar de pel·lícules dels gèneres més diversos, encara que va destacar sobretot com director de pel·lícules d'aventures.[1]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Walsh va començar la seva carrera en el món de l'espectacle com a actor dede teatre en Nova York, i ràpidament es va convertir en intèrpret cinematogràfic. En 1912 va debutar en la direcció, amb la pel·lícula Life of Villa, en la qual el revolucionari mexicà Pancho Villa es va interpretar a si mateix. Poc després dirigiria una seqüència d'altre film molt similar, La vida del general Villa; aquesta vegada, el personatge de Pancho Villa va ser interpretat per Walsh. El 1914 va començar a treballar com assistent de D.W. Griffith, i va interpretar el paper de l'assassí de Lincoln en el clàssic El naixement d'una nació (1915). El seu treball amb Griffith va cridar l'atenció de la Fox Film Company (futura 20th Century Fox), que el va contractar aqueix mateix any. Durant la seva època en el cinema mut, Walsh solia escriure els guions de les seves pel·lícules, i sovint actuava també en elles com protagonista. Destaquen entre les seves obres d'aquesta època una de les primeres pel·lícules de gàngsters de la història del cinema, Regeneration (1915), així com la innovadora i espectacular El lladre de Bagdad, que va ser interpretada per Douglas Fairbanks i Anna May Wong i va tenir un enorme èxit. Bastant insòlita en la seva filmografía, en general consagrada al cinema d'acció, és Evangeline (1919), basada en un poema de Longfellow, un dels pocs films de la seva producció amb pretensions artístiques i que no va tenir massa èxit de públic. Moltes de les seves pel·lícules mudes s'han perdut irremissiblement.

En els primers dies del sonor va dirigir per a la Fox el western En el vell Arizona (In Old Arizona, 1929), després d'haver renunciat al paper de protagonista de Cisco Kid al perdre un ull quan una llebre es va creuar en el seu camí, mentre conduïa buscant localitzacions per a la pel·lícula per les carreteres de Nevada. Poc després va dirigir, en el western La gran jornada (The Big Trail, 1930) a un llavors desconegut Marion Morrison, a qui Walsh va canviar el seu nom pel de John Wayne. Va continuar treballant per a la Fox fins a 1935, i va passar després un curt període en la Paramount, fins a 1939, any que va ser contractat per Warner Brothers, productora en la romandria fins a 1953 i amb la qual rodaria moltes de les seves obres més recordades, entre elles diversos clàssics del cinema de gángsters, com ara Els turbulents anys vint (1939) i White Heat (1949), ambdues protagonitzades per James Cagney, i una pel·lícula d'aventures sobre la vida del general Custer, Van morir amb les botes posades, protagonitzada per Errol Flynn.

Ja en la dècada de 1950, Walsh va dirigir dues pel·lícules d'aventures marines protagonitzades per Gregory Peck, El gentilhome dels mars (Captain Horatio Hornblower R.N., 1951) i El món en les seves mans (The World in His Arms, 1952), i el clàssic del cinema de l'Oest Distant Drums, 1951, que va interpretar en el paper protagonista Gary Cooper. Després d'expirar el seu contracte amb la Warner, Walsh va continuar dirigint pel·lícules, entre elles dues amb Clark Gable (Els implacables (1955) i Un rei per a quatre reines (1956).

Es va retirar en 1964, després de rodar el seu últim film, Una trompeta llunyana (A Distant Trumpet, 1964). Walsh va ser un dels fundadors de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. El seu germà va ser l'actor George Walsh.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Walsh també va dirigir una pel·lícula en la qual no va ser acreditat. En The Enforcer, de 1951, va substuir a Bretaigne Windust quan es va posar malalt i va refusar la seua presència en els títols de crèdit.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Hi ha escenes a les pel·lícules de Walsh d'esdeveniments que van passar a la seva pròpia vida i a la de la seva família: com a nen els seus pares treballaven amb famós actor de Broadway Edwin Thomas Booth, germà de John Wilkes Booth, que Walsh interpretaria a El Naixement d'una Nació (1915); en Van morir amb les botes posades hi ha un actor que realitza un petit paper com a sastre de la cavalleria, que bé podria haver estat una referència al pare de Walsh, que feia uniformes per alts oficials americans (com ara el general Custer), abans d'incorporar-se a Brooks Brothers.

Com el seu contemporani Howard Hawks, Walsh era conegut per mai no deixar que els fets malbarateren una bona història. Segons Walsh, el 1942, uns quants dies després que John Barrymore havia mort, Walsh, com a acudit, treia el cos de Barrymore des del mortuori i aconseguia fer seure el cos, vestir-lo elegantment en una cadira a la casa d'Errol Flynn, tot esperant que l'actor arribés a casa. Aquesta història—explicada tant per Flynn com per Walsh en les seves autobiografies—era discutida pel Gene Fowler, un amic tant de Barrymore com de Flynn. Fowler manifesta en la seva autobiografia que va passar molt de temps durant la nit que se suposava que l'acudit havia ocorregut, al costat del cos de Barrymore al funeral.

Uns anys abans, Barrymore havia enviat una fotografia de si mateix a Walsh, amb una nota com a As You Like It: Each man in his time plays many different parts. You have played them all.. Walsh va emprar part de la inscripció com a títol per a la seva autobiografia, Each man in his time publicada per Farrar, Strauss i Giroux el 1974. Leonard Maltin ha descrit el llibre com "ficció que entreté amb ocasionals fets que van ser de veres".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.301. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014].