Rapid Application Development

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El desenvolupament ràpid d'aplicacions, (RAD) acrònim de Rapid application development, és un terme que donà James Martin en 1991, als processos de desenvolupament d'aplicacions que permeten tenir una aplicació funcionant en un període curt de temps, front als mètodes que segueixen el cicle de vida tradicional per al desenvolupament d'aplicacions.

El concepte RAD implica el desenvolupament i la construcció iteratius de prototipus. En cada iteració, es refina el resultat a través de la consulta a l'usuari final de l'aplicació. El mètode RAD es veu afavorit per la millora en les eines de programació CASE, l'aparició del desenvolupament orientat a l'objecte OOP, la programació orientada a l'aspecte AOP i l'aparició d'entorns de treball que permeten la creació de prototipus.

Els mètodes RAD sacrifiquen funcionalitat i rendiment a canvi d'un desenvolupament ràpid.

Història[modifica | modifica el codi]

Els mètodes RAD són una resposta als mètodes tradicionals de desenvolupament de programari com els mètodes de desenvolupament en cascada. Aquests mètodes oferien uns temps de desenvolupament excessius, de forma que l'usuari final podia haver canviat de requeriments abans que l'aplicació s'acabés de desenvolupar completament.

Amb les idees de Brian Gallagher, Barry Boehm i Scott Shultz, James Martin desenvolupa la metodologia RAD durant els anys vuitanta en IBM, aquesta metodologia es va formalitzar amb la publicació del llibre, Rapid Application Development en 1991.

Referències[modifica | modifica el codi]