Raspall de dents

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raspalls de dents.

Segons l'Associació Dental Nord-americana, el primer raspall de dents fou creat el 1498 per un emperador xinès que va posar cordes de porc en un mànec gruixut. Els mercaders que visitaven Xina van introduir el raspall entre els europeus però no van ser gaire comuns a occident fins al segle XVII, però, en aquells temps els europeus preferien raspalls de dents més tous confeccionats amb pèls de cavall. També era comú escurar-se els dents després d'haver menjat amb una ploma d'ocell o utilitzar escuradents de bronze o plata. Va existir, però, un mètode més antic de raspallar-se les dels amb un tros de tela que s'utilitzava a Europa des dels temps dels romans. De totes maneres, els raspalls no es van popularitzar en el món occidental fins al segle XIX.[1]

Tècniques per raspallar-se[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses tècniques de raspallar-se:

  • Tècnica de Fones (rotació): És la tècnica més coneguda. Els fils del raspall es col·loquen contra la superfície de les dents. Les dents superiors s'han de raspallar rotant el raspall cap amunt, de manera que els costats dels fils raspallin tant la geniva com les dents en un moviment arquejat. Els premolars i els molars es raspallen mitjançant un moviment de frotació sobre les seves superfícies..
  • Tècnica de Bass: En aquesta tècnica el raspall es col·loca en un angle de 45º contra la unió de la dent amb la geniva, després es realitza un moviment horitzontal per remoure la placa bacteriana. Per les cares internes de les incisives superiors i inferiors, es raspalla verticalment amb el raspall. La superfície de masticació dels molars i premolars es raspallen mitjançant moviments de fregament cap endavant i endarrere.
  • Mètode combinat: Combina les dues tècniques descrites anteriorment. Es realitza la tècnica de Bass i després s'escombren les genives i les dents utilitzant la tècnica rotacional.
  • Tècnica de Stillman: Els fils del raspall s'inclinen en un angle de 45º dirigides a l'àpex de la dent; al fer-ho, s'ha de cuidar que una part d'elles descansi a la geniva i una altra part a la dent. D'aquesta manera, es fa una pressió lleugera i es realitzen moviments vibratoris.
  • Tècnica de Charters: El raspallat amb aquesta tècnica és d'utilitat per netejar les àrees interproximals. Els fils del raspall es col·loquen a la vora de la geniva formant un angle de 45º i apuntant cap a la superfície oclusal. D'aquesta manera es realitzen moviments vibratoris en els espais interproximals. Al raspallar les superfícies oclusals es pressionen els fils en els solcs i fissures i s'activa el raspall amb moviments de rotació sense canviar la posició de la punta dels fils. El raspall es col·loca verticalment durant la neteja de la cara lingual de les dents anteriors. Aquesta tècnica s'utilitza també al voltant dels aparells ortodòntics i quan està desapareixent el teixit interproximal, però no és recomanable quan estan presents les papil·les.
  • Tècnica de Francesca: El raspallat amb aquesta tècnica consisteix a netejar les àrees visibles més que les ocultes, ja que no es noten, fregant-se cuitosament les papil·les. Aquesta és la forma més utilitzada en la neteja de dents, encara que els doctors prefereixen utilitzar el mètode combinat.

Recomanacions: No oblideu raspallar la llengua i el paladar, amb cura. Un bon raspallat dura almenys 2 minuts. 3 vegades al dia és la mesura perfecta. En l'actualitat, algunes companyies estan llançant al mercat raspalls de dents amb netejadors de llengua amb la finalitat de facilitar aquesta tasca, així com raspalls elèctrics que produeixen l'efecte vibratori per si mateixos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El raspall de dents» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.20. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raspall de dents Modifica l'enllaç a Wikidata