Rastafarisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera a Jah, tal com s'anomena a Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que reconeix com a encarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de la seva coronació.[1] Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.

Els orígens remunten a la dècada del 1930, quan sorgí en el col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta a Haile Selassie I com a personatge bíblic i des dels seus orígens el moviment incloïa l'ús del cànnabis com a instrument sagrat, així com diverses aspiracions afrocèntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió, incloent un deu per cent de la població de Jamaica, que se'n proclama seguidora.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Price, Charles. Becoming Rasta: Origins of Rastafari Identity in Jamaica (en anglès). NYU Press, 2009, p. 87-88. ISBN 0814767680. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastafarisme