Rastislau I de la Gran Moràvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Rastislau

Icona medieval
príncep
Nom secular Rastislav, Rastislau I príncep de la Gran Moràvia
Naixement segle IX
Gran Moràvia
Defunció 870
Ratisbona (Baviera, Alemanya)
Commemoració en Església ortodoxa
Canonització 1994 per Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia
Festivitat 24 de maig
Fets destacables Príncep de la Gran Moràvia
Iconografia Com a rei

Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, segle IX - Baviera, Alemanya, 870). Va fer evangelitzar els seus dominis, cridant per a això els germans Ciril i Metodi. És venerat com a sant per l'Església ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de 846, Lluís el Germànic el nomena successor de Mojmír I. Per deslliurar-se de la tutel·la de l'emperador, es converteix al cristianisme. En 855 porta el seu exèrcit fins al riu Tisza, a la frontera amb l'Imperi Búlgar, per estendre el seu domini.

Per aconseguir l'evangelització del seu poble, s'alia amb l'Imperi Bizantí. Invita llavors els monjos Ciril i Metodi, en 863, perquè se n'encarreguin. La Bíblia i els llibres litúrgics es tradueixen llavors a l'eslau, escrivint-les amb escriptura glagolítica, inventada pels dos monjos. La conversió tingué èxit.

Rastislav fou derrocat pel seu nebot Svatopluk, que el deixà cec i el condemnà a mort; morí a Baviera en 870.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Pel seu paper en la cristianització de l'Europa Oriental, fou canonitzat en 1994 per l'Església Ortodoxa de Txèquia i d'Estlovàquia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastislau I de la Gran Moràvia