Ratpenat (heràldica)
Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Taula de continguts |
[modifica] Origen
.svg)
Hi ha una llegenda basada en el Llibre dels fets que diu que el ratpenat va ser popularitzat pel rei Jaume I el Conqueridor i que commemora un ratpenat que evità una desfeta de la Corona d'Aragó a la vora de Borriana i permeté la conquesta de València. Aquesta llegenda és semblant a una de mallorquina, segons la qual el rei protegí un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada com a església de la ciutat de Mallorca, l'actual església de Sant Miquel.
Tot i així sembla que l'origen mes versemblant d'aquest animal com a símbol rau en la vibra de la Cimera Reial de Pere el Cerimoniós. La vibra o víbria era un drac que abans coronava els escuts d'algunes ciutats importants del Mediterrani, com Palma, ciutat de València i Barcelona. Amb el pas del temps l'antiga vibra s'arribà a identificar amb un ratpenat i en prengué també la forma.
L'ús del ratpenat substituint a la vibra va començar cap al segle XVII i es va imposar plenament durant el segle XIX, arraconant quasi bé completament a la vibra.
[modifica] Ús heràldic
Al País Valencià el ratpenat és un dels emblemes de la ciutat de València on és oficial des d'el segle XVII, apareixent en tots els impresos oficials i coronant l'escut d'aquesta ciutat.[1] És precisament com a símbol de la ciutat de València que el rat penat es més conegut.
A les Illes Balears el rat penat es troba damunt de l'escut de la ciutat de Palma, procedent del segell atorgat per Jaume I als prohoms de Mallorca l'any 1269, concessió confirmada per Sanç I de Mallorca l'any 1312[2] L'Ajuntament de Palma té un escut amb petites diferències, havent adaptat l'escut a la seva imatge corporativa. Aquest escut porta la Ratapinyada del mateix color que la corona, daurada.
Al Principat el ratpenat també forma part dels elements heràldics dels antics emblemes de la ciutat de Barcelona. Aquest animal es pot veure en escuts antics de la ciutat damunt d'una corona. El rat penat apareixia en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810) on es mantingué durant part del segle XX, sense l'elmet, però. També l'antiga insignia del cos de bombers de Barcelona lluïa aquest elemt heràldic. L'escut de la ciutat de Terol[3] també lluïa un ratpenat a dalt de la corona. Aquest rat penat conmemorava la part que vàren tindre els habitants d'aquesta ciutat en la conquesta de València, però va desapareixer en el segle XIX sense raons clares. El ratpenat turolenc es pot veure a l'escut que hi ha a l'Escalinata.[4]
A l'heràldica municipal de la Franja de Ponent el rat penat apareix al escut de la ciutat de Fraga sota la corona. Hi han alguns altres municipis que també fan ús del símbol del ratpenat, com Atzeneta d'Albaida, Catarroja i Novallas.
Fora d'aquests territoris el rat penat també figura com a símbol heràldic, ans que molt més rarament. Cal mencionar els escuts d'Albacete, el de Munera, el de Montchauvet, Yvelines, el de Fiefbergen(Schleswig-Holstein) i, fora ja del continent europeu, el de Santa Fe de Antioquia, concedit a la ciutat el 1545 per Carles I de Castella i Aragó i la seva mare Joana I de Castella.[5]
[modifica] Altres usos
El ratpenat es troba també a alguns escuts d'organitzacions esportives, com l'escut del València Club de Futbol, el Llevant Unió Esportiva, el Club Esportiu Alcoià, el Albacete Balompié, el Club de Bàsquet Claret de Benimaclet, el Club Esportiu Rafael Altamira de Xirivella. També figura als anagrames de la majoria d'associacions falleres de València. A banda d'aquests hi ha un rat penat al mig de la bandera del Reial Club Nàutic de València.
El nom de l'associació cultural Lo Rat Penat està basat en aquest animal heràldic. Va ser fundada el 1878 per iniciativa Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença valenciana. Durant la Segona República Espanyola va patir fortes convulsions internes de caire polític. Després de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians partidaris del règim franquista.[6][7]
Lo Rat Penat. Periódich Lliterari Quincenal, (Orgue Oficial de Amadors de les Glòries Valencianes), fou un diari literari quinzenal publicat als anys 1884 i 1885. Estava redactat per escriptors del País Valencià, de Mallorca i del Principat. El seu director fou Constantí Llombart i tenia com a objectiu ensenyar als valencians á estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben fer-ho, tot lo valor, importància o mèrit que en sí tinga.[8]
L'esquadró IX de bombarders de la Royal Air Force duu a la seva insígnia un ratpenat amb el lema "Per Noctem Volamus". Aquesta fou adoptada el 1917 i va rebre aprovació reial per part d'Eduard VIII l'any 1936.[9]
[modifica] Desaparicions en els nous escuts
No està clar perquè es va suprimir el ratpenat de l'escut de la ciutat de Barcelona. Havent adoptat l'escut de la ciutat com a propi del club, un petit ratpenat negre es trobava coronant el primer escut del FC Barcelona. Però inexplicablement, aquests elements heràldics vàren desapareixer a l'inici del segle XX.[10]
Aquest animal també ha desaparegut de l'escut del Reial Club Esportiu Mallorca, que era abans l'escut de Palma, ans que es conserva a l'escut d'aquesta ciutat.
Encara es pot veure un ratpenat a l'escut que corona la façana del mercat de Sant Antoni i a la torre que hi ha a la vora de l'església del Tibidabo. L'eliminació del ratpenat de l'escut de Barcelona va fer que desaparegués de l'escut del Futbol Club Barcelona.[11]
La desaparició de la Ratapinyada dels escuts actuals de la ciutat de Barcelona ha representat la pèrdua d'un element comú amb altres ciutats de l'àmbit cultural català, com Fraga, Palma i València, que la mantenen amb orgull, i on es considera un símbol tradicional de Jaume I el Conqueridor. Símbol molt antic de gran valor històric.
[modifica] Galeria d'imatges
-
Escut de Palma amb la cimera de la Festa de l'Estendard, sense elm. Brodat. S. XVII (Arxiu Municipal de Palma)
-
Bandera del Reial Club Nàutic de València
-
Escut d'Albacete.
-
Escut de Barcelona pel 1627.
-
Escut de Barcelona pel 1879.
-
Portada del primer exemplar del Diari de Barcelona (1792)
[modifica] Vegeu també
- Escut de València
- Escut de Palma
- Cimera Reial
- Escut del País Valencià
- Cimera de la Festa de l'Estendard
- Escut de Barcelona
- Símbols de Catalunya
[modifica] Referències
- ↑ Luis Tramoyeres Blasco, Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia
- ↑ Antoni I. Alomar i Canyelles, L'Estendard, la festa nacional més antiga d'Europa (s. XIII-XXI) Palma 1998
- ↑ Emblemata-Revista aragonesa de emblematica no. 11, 2005
- ↑ Vell escut de Terol
- ↑ REUNA - Municipio de Santa Fé de Antioquia
- ↑ Lo Rat Penat
- ↑ Antiblavers.org
- ↑ Lo Rat Penat. Periódich Lliterari Quincenal
- ↑ RAF Bomber command
- ↑ L'escut de Barcelona, Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària
- ↑ L'origen dels colors i l'escut del Barça
