Ratpenat d'Indiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratpenat d'Indiana
Indiana Bat FWS.jpg
Myotis sodalis.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Vespertilionidae
Gènere: Myotis
Espècie: M. sodalis
Nom binomial
Myotis sodalis
(Miller & Allen, 1928)[2]
Distribució geogràfica (en gris)
Distribució geogràfica (en gris)

El ratpenat d'Indiana (Myotis sodalis) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels vespertiliònids.[3] Es troba a Amèrica del Nord: des de l'est d'Oklahoma[4] i Iowa[5] fins a Michigan,[6][7][8] Nova York, Nova Anglaterra, el nord de Nova Jersey, el nord d'Alabama i Arkansas. Antigament, també n'hi havia una població al nord-oest de Florida.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 41-49 mm de llargària total. Té una envergadura de 240-267 mm, pesa 5-11 g. Té el pelatge fi i esponjós de color gris castany, amb una porció basal negra al dors i menys brillant que el d'altres ratpenats similars (com ara, Myotis lucifugus). Les parts inferiors són de color canyella. El nas és rosa clar. Té les Potes petites amb pèls curts i escassos que no s'estenen més enllà dels dits dels peus. Les orelles i les membranes alars tenen una aparença opaca. No presenta dimorfisme sexual.[9][10][11]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Empra l'ecolocalització i la vista per orientar-se mentre vola. A més, té una oïda excel·lent i es comuniquen entre ells utilitzen el so.[12]

Menja coleòpters, arnes i d'altres insectes voladors.[11] Pot consumir fins a la meitat del seu pes corporal en insectes cada nit i, per tant, el seu paper en el control de les poblacions d'insectes és molt significativa. A més, té un paper essencial en els ecosistemes de les coves, ja que hi porta nutrients en forma de guano que altres formes de vida aprofiten.[13][14] Per a hibernar, prefereix coves de pedra calcària amb temperatures estables. A l'estiu, els boscos de ribera són els seus indrets preferits per a alimentar-se i dormir.[11][15] S'aparella a la tardor i les femelles emmagatzemen l'esperma durant tota la hibernació per esdevindre prenyades a finals del març o principis de l'abril. La gestació dura de 60 dies i té una sola cria a finals del juny o principis del juliol, la qual serà capaç de volar al cap d'un mes.[11][16] Les poblacions septentrionals migren cap a Alabama, Tennessee, Kentucky, Indiana, Missouri i Virgínia Occidental quan arriba l'hivern. Hom creu que la meitat de la població total d'aquesta espècie hiberna al sud d'Indiana.[1] A l'estiu, la femella ocupa un territori de, si fa no fa, 52 hectàrees. Una vegada ha tingut la seva cria, l'amplia fins a les 232.[17] Pot arribar a viure fins als 14 anys en estat salvatge.[18] Igual que tots els ratpenats, es considera un reservori potencial de malalties com la ràbia i la histoplasmosi.[12]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Ha desaparegut de la major part de la seva distribució històrica del nord-est dels Estats Units per diversos factors: l'activitat humana (incloent-hi el turisme i les estructures construïdes a les entrades de les coves per restringir-hi l'accés humà, ja que obstaculitzen el moviment dels ratpenats i els fluxos d'aire, les temperatures i els nivells d'humitat de l'interior), els desastres naturals, la caça furtiva, la pèrdua del seu hàbitat forestal i els plaguicides.[19][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 UICN (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Saugey, D. A., Heidt, G. A., Heath, D. R. i McDaniel, V. R., 1990. Hibernating Indiana Bats (Myotis sodalis) from the Ouachita Mountains of Southeastern Oklahoma. Southwestern Naturalist 35: 341-342.
  5. Clark, B. K., Bowles, J. B. i Clark, B. S., 1987. Summer status of the endangered Indiana bat in Iowa. American Midland Naturalist 118: 32-39.
  6. Kurta, A., 1995. Mammals of the Great Lakes Region. The University of Michigan Press, Ann Arbor, Michigan.
  7. Kurta, A. i Teramino, J. A., 1994. A novel hibernaculum and noteworthy records of the Indiana bat and eastern pipistrelle (Chiroptera: Vespertilionidae). American Midland Naturalist 132: 410-413.
  8. Evers, D. C., 1992. A guide to Michigan's endangered wildlife. University of Michigan Press, Ann Arbor, Michigan.
  9. North American Mammals (anglès)
  10. NatureServe (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Kentucky Bat Working Group (anglès)
  12. 12,0 12,1 Animal Diversity Web (anglès)
  13. LaRoe, E.T., Farris, G.S., Puckett, C.E., Doran, P.D. i Mac, M.J., (1995) Our Living Resources: a report to the nation on the distribution, abundance, and health of U.S. plants, animals, and ecosystems. U.S. Department of the Interior, National Biological Service, Washington DC, els Estats Units.
  14. ARKive (anglès)
  15. Thomson, C.E., 1982. "Myotis sodalis." Mammalian Species. The American Society of Mammalogists, 163.
  16. Kids' Inquiry of Diverse Species (anglès)
  17. Kurta, A., 1995. Mammals of the Great Lakes Region. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
  18. Kurta, A., 1995.
  19. Trombulak, S. C., Higuera, P. E. i DesMeules, M., 2001. Population trends of wintering bats in Vermont. Northeastern Naturalist 8: 51-62.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baker, R.H., 1983. Michigan Mammals. Michigan State University Press, East Lansing.
  • Barbour, R. W. i Davis, W. H., 1969. Bats of America. The University of Kentucky Press, Lexington, Kentucky.
  • Brady, J., Clawson, R. L., LaVal, R. K., Kunz, T., Tuttle, M. D i Wilson, D., 1983. Recovery plan for the Indiana bat. U. S. Fish Wildlife Service, Rockville, Maryland.
  • Brady, J. T., 1982. Cave Management for the Endangered Indiana Bat (Myotis sodalis) and Gray Bat (Myotis grisescens). A: H. Thornton and J. Thornton (eds), National Cave Management Symposia, pàg. 86-95. Richmond, VA.
  • Britzke, E. R., Harvey, M. J. i Loeb, S. C., 2003. Indiana bat, Myotis sodalis, maternity roosts in the southern United States. Southeastern Naturalist 2: 235-242.
  • Britzke, E. R., Hicks, A. C., von Oettingen, S. L. i Darling, S. R., 2006. Description of spring roost trees used by female Indiana bats (Myotis sodalis) in the Lake Champlain Valley of Vermont and New York. American Midland Naturalist 155: 181-187.
  • Callahan, E. V., Drobney, R. D. i Clawson, R. L., 1997. Selection of summer roosting sites by Indiana bats (Myotis sodalis) in Missouri. Journal of Mammalogy 78: 818-825.
  • Clawson, R. L., 2004. National status of the Indiana bat. A: K. C. Vories i A. Harrington (eds), Indiana bat and coal mining: a technical interactive forum, pàg. 1-6. U.S. Department of Interior, Office of Surface Mining, Alton, Illinois, and Coal Research Center, Southern Illinois University, Carbondale, Illinois.
  • Clawson, R. L., LaVal, R. K., LaVal, M. L. i Caire, W., 1980. Clustering behavior of hibernating Myotis sodalis in Missouri. Journal of Mammalogy 61: 245-253.
  • Cope, J. B. i Humphrey, S. R., 1977. Spring and autumn swarming behavior in the Indiana bat, Myotis sodalis. Journal of Mammalogy 58: 93-95.
  • Cope, J. B., Richter, A. R. i Mills, R. A., 1974. A summer concentration of the Indiana bat, Myotis sodalis, in Wayne County. Proceedings of the Indiana Academy of Sciences 83: 482-484.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
  • Engel, J. M., 1977. Recovery plan for the Indiana bat. US Fish and Wildlife Service, Washington DC.
  • Evers, D.C., 1994. Endangered and Threatened Wildlife of Michigan. The University of Michigan Press, Ann Arbor. 412pp.
  • Gardner, J. E., Hofmann, J. E. i Garner, J. D., 1996. Summer distribution of the federally endangered Indiana bat (Myotis sodalis) in Illinois. Transactions of the Illinois State Academy of Science 89: 187-196.
  • Garner, J. D. i Gardner, J. E., 1992. Determination of summer distribution and habitat utilization of the Indiana bat (Myotis sodalis) in Illinois. Final Report, Project E-3. Illinois Department of Conservation, Springfield, Illinois.
  • Hall, J. S., 1962. A life history and taxonomic study of the Indiana bat, Myotis sodalis. Sci. Publ., Reading Pub. Mus. And Art Galler 12: 1-68.
  • Henshaw, R. E. i Folk Jr., G. E., 1966. Relation of thermoregulation to seasonally changing microclimate in two species of bats (Myotis lucifugus and Myotis sodalis). Physiological Zoology 39: 223-236.
  • Herkert, J. R., 1992. Endangered and threatened species of Illinois: status and distribution. Illinois Endangered Species Protection Board.
  • Humphrey, S. R., 1978. Status, winter habitat, and management of the endangered Indiana bat, Myotis sodalis. Florida Science 41: 65-76.
  • Humphrey, S. R., Richter, A. R. i Cope, J. B., 1977. Summer habitat and ecology of the endangered indiana bat, Myotis sodalis. Journal of Mammalogy 58: 334-346.
  • Johnson, S. A., Brack Jr., V. i Rolley, R. E., 1998. Overwinter weight loss of Indiana bats (Myotis sodalis) from hibernacula subject to human visitation. American Midland Naturalist 139: 255-261.
  • Kiser, J. D. i Elliott, C. L., 1996. Foraging habitat, food habits, and roost tree characteristics of the Indiana bat (Myotis sodalis) during autumn in Johnson County, Kentucky. Kentucky Department of Fish and Wildlife Resources, Frankfort, Kentucky.
  • Koopman, K.F., 1993. Order Chiroptera. A: Wilson, D.E. i Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 137-241.
  • Kunz, T.H., ed., 1988. Ecological and Behavioral Methods for the Study of Bats. Smithsonian Institution Press, Washington DC. 533pp.
  • Kurta, A., 1980. Status of the Indiana bat, Myotis sodalis, in Michigan. Michigan Academy of Science 13:31-36.
  • Kurta, A. i Whitaker Jr., J. O., 1993. Summer roosts of the endangered Indiana bat (Myotis sodalis) on the northern edge of its range. American Midland Naturalist 129: 132-138.
  • Lowe, D. W., 1990. Indiana Bat, Myotis sodalis. A: J. R. Matthews i C. J. Moseley (eds), The official World Wildlife Fund guide to endangered species of North America, pàg. 506-508.
  • Matthews, J. R. i Moseley, C. J. (eds), 1990. The Official World Wildlife Fund Guide to Endangered Species of North America. Vol. 1. Plants, Mammals. pàg. 560 pàg. Beacham Publications, Inc., Washington DC.
  • Menzel, J. M., Ford, W. M., Menzel, M. A., Carter, T., Gardner, J. E., Garner, J. D. i Hofmann, J. E., 2005. Summer habitat use and home-range analysis of the endangered Indiana bat. Journal of Wildlife Management 69: 430-436.
  • Menzel, J. M., Menzel, M. A., Ford, W. M., Edwards, J. W., Sheffield, S. R., Kilgo, J. C. i Bunch, M. S., 2003. The distribution of the bats of South Carolina. Southeastern Naturalist 2: 121-152.
  • Menzel, M. A., Menzel, J. M., Ford, W. M., Edwards, J. W., Carter, T. C., Churchill, J. B. i Kilgo, J. C., 2001. Home range and habitat use of male Rafinesque's big-eared bats (Corynorhinus rafinesquii). American Midland Naturalist 145: 402-408.
  • Miller, G.S., Jr. i G.M. Allen, 1928. The American bats of the genera Myotis and Pizonyx, p. 130. Bulletin of the U.S. National Museum, 144:130-135.
  • Mohr, C. E., 1972. The status of the threatened species of cave-dwelling bats. Bulletin of the National Speleological Society 34: 33-47.
  • Richter, A. R., 1993. Modified cave entrances: thermal effect on body mass and resulting decline of endangered Indiana bats (Myotis sodalis). Conservation Biology 7: 407-.
  • Ritzi, C. M., Everson, B. L. i Whitaker Jr., J. O., 2005. Use of bat boxes by a maternity colony of Indiana myotis (Myotis sodalis). Northeastern Naturalist 12: 217-220.
  • Sparks, D. W., Ritzi, C. M., Duchamp, J. E. i Whitaker Jr., J. O., 2005. Foraging habitat of the Indiana bat (Myotis sodalis) at an urban-rural interface. Journal of Mammalogy 86: 713-718.
  • Tuttle, M. D., 1977. Gating as a means of protecting cave dwelling bats. A: Aley i D. Rhodes (eds), National cave management symposium, pàg. 77-82.
  • Wilkinson i South, (2002). Life history, ecology and longevity in bats. Aging Cell, 1:124-131.
  • Wilson, D.E., F.R. Cole, J.D., 1996. Measuring and Monitoring Biological Diversity - Standard Methods for Mammals. Smithsonian Institution Press, Washington DC.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]