Rata comuna
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Rattus norvegicus (Berkenhout, 1769) |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la rata comuna.
|
||||||||||||||||
La rata comuna o rata de claveguera o rat dels fossats a Catalunya del Nord (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s'ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció.
La seva varietat albina s'empra en l'experimentació als laboratoris.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull.
La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos.
Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior.
La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre.
Dimensions corporals: cap + cos (17- 26 cm) i cua (15 - 22 cm).
Pes: 180 - 415 g.
Hàbitat [modifica]
Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior.
A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports.
A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.
Costums [modifica]
Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna.
Busseja amb facilitat, però no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra.
Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries.
Rastre [modifica]
Diposita uns excrements negres en forma de fus molt semblants als de la rata negra.
Espècies semblants [modifica]
La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes.
Bibliografia [modifica]
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 140-141.
Referències [modifica]
- ↑ Amori (1996). Rattus norvegicus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (anglès).
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rata comuna |
- Fotografies de diversos exemplars de rates comunes.
- Informació sobre aquesta espècie animal. (castellà)
