Ray Ventura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:39, 9 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRay Ventura

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Raymond Ventura Modifica el valor a Wikidata
16 abril 1908 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1979 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri des Batignolles Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, líder de banda, músic de jazz, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsSacha Distel (nebot) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0893364 TMDB.org: 1289619
Musicbrainz: 246d8d12-dd71-4b2d-9958-ac2379435221 Discogs: 456381 Find a Grave: 13405815 Modifica el valor a Wikidata

Ray Ventura (Châteaudun, Eure i Loir, 16 d'abril de 1908 - Ciutat de Palma, Illes Balears, 29 de març de 1979) fou un músic francès.

Féu els estudis de piano i harmonia amb Louis Aubert. El 1926, Ray Ventura formà, amb alguns companys de classes de música, l'orquestra The Collegiate Five, que durant els anys 1927 i 1928 es convertí en l'orquestra més popular de França. El 1929, el conjunt enregistrà el seu primer disc.

Dintre de la seva discografia cal destacar les següents gravacions:

  • Fantastique (1932),
  • Tout va tres bien madame la marquise (1935),
  • Vous qui passez sans me voir (1936),
  • L'amour est passé pres de vous (1937),
  • Qu’est qu’on attend pour être hereux (1938), i tantes altres.

Ray Ventura i el seu conjunt gravaren el 1929 pel segell Columbia i posteriorment, entre febrer de 1929 i novembre de 1931 ho feren per a Odeon; entre desembre de 1931 i abril de 1935 fou el segell Decca el que s'encarregà de portar a l'acetat les seves cançons. Entre maig i gener de 1940 ho feren per a Pathé-Marconi, i entre novembre de 1940 i juny de 1941 enregistraren pel segell Elite Special. També i a conseqüència de la immensa popularitat de què gaudia Ray Ventura, filmaren nombroses pel·lícules, entre es que cal destacar:

  • L'amour à l’americaine (1931).
  • Minuit Place Pigalle (1934),
  • Tout va tres bien (1936),
  • Feu de joie (1938),
  • Mademiselle s’amuse (1947),
  • Une femme par jour (1949),
  • Nous Irons à París (1962),

També va estar a Sud-amèrica en una gira que avarcà Brasil, Xile, Argentina i Uruguai, i arreu revalidaren els seus èxits aconseguits per Europa.

Bibliografia