Raymond Barre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raymond Barre
Raymond Barre

Mandat
26 d'agost de 1976 – 21 de maig de 1981
President Valéry Giscard d'Estaing
Precedit per Jacques Chirac
Succeït per Pierre Mauroy

Mandat
2 de juliol de 1967 – 30 de juny de 1970
Precedit per Sicco L. Mansholt, Robert Marjolin i Piero Malvestiti
Succeït per Sicco L. Mansholt i Wilhelm Haferkamp

Mandat
2 de juliol de 1967 – 5 de gener de 1973
Precedit per Robert Marjolin
Succeït per Wilhelm Haferkamp

Mandat
27 d'agost de 1976 – 31 de març de 1978
Precedit per Jean-Pierre Fourcade
Succeït per René Monory

Mandat
12 de gener de 1976 – 25 d'agost de 1976
Precedit per Norbert Ségard
Succeït per André Rossi

Mandat
19 de juny de 1995 – 25 de març de 2001
Precedit per Michel Noir
Succeït per Gérard Collomb

Naixement 12 d'abril de 1924
France Saint -Denis (Reunió)
Mort 25 d'agost de 2007 (als 83 anys)
France París (França)
Partit polític UDF
Parella Eva Hegedüs
Professió economista

Raymond Barre (Saint-Denis, illa de la Reunió 1924 - París, França 2007 ) fou un economista i polític francès de centredreta que fou Primer Ministre de França entre 1976 i 1981.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 12 d'abril de 1924 a la ciutat de Saint-Denis, població situada al departament d'ultramar de l'illa de la Reunió. Va estudiar economia i ciències polítiques a La Sorbona, i posteriorment fou professor d'economia de l'Institut d'Estudis Polítics de París i des de 1963 catedràtic d'economia política de la facultat de dret de París.

President de diverses institucions culturals franceses i internacionals, ha publicat nombrosos articles i alguns llibres de tema polític. Morí el 25 d'agost de 2007 a l'hospital militar de la ciutat de París a conseqüències de problemes coronaris.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política europea[modifica | modifica el codi]

Membre de la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) entre 1959 i 1962 fou director del gabinet del Ministeri d'Indústria i Comerç. L'any 1967 fou nomenat Comissari Europeu de la Comissió Rey pel president Charles de Gaulle, obtenint el càrrec de Vicepresident i Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers, càrrec aquest últim que també va desenvolupar en les Comissions Malfatti i Mansholt.

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Al seu retorn a la política francesa fou nomenat el gener de l'any 1976 Ministre de Comerç Exterior en el govern de Jacques Chirac. L'agost d'aquell mateix any fou nomenat per Valéry Giscard d'Estaing Primer Ministre de França en substitució de Jacques Chirac, ocupant així mateix la cartera d'Economia i Finances del govern. Va abandonar el Ministeri d'Economia el 1978, mantenint el càrrec de Primer Ministre fins a la derrota electoral de Giscard d'Estaing el 1981. Des del seu càrrec va desenvolupar una política econòmica d'austeritat.

Després de l'accés dels socialistes al poder entre 1981 i 1986, durant el període de 'cohabitació' de 1986-88, es mantingué al marge de l'acord de govern pres pels dos grans partits conservadors: RPR i UDF. Escollit membre de l'Assemblea Nacional francesa els anys 1988, 1993 i 1997, fou el candidat de la UDF a les presidencials franceses l'any 1988, quedant en tercera possició darrere el socialista François Mitterrand i el neo-gaullista Jacques Chirac. Fou alcalde de Lió entre 1995 i 2001, any en el qual renuncià a continuar en el càrrec.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

  • 1950: La Période dans l'analyse économique - une approche à l'étude du temps.
  • 1959: Traité d'Économie Politique.
  • 1958: Le Développement économique : Analyse et Politique.
  • 1973: L'homme est un animal économique.
  • 1981: Une politique pour l'avenir.
  • 1983: Que sais-je ? La désinflation.
  • 1984: Réflexions pour demain.
  • 1987: Au tournant du siècle.
  • 1988: Questions de confiance.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raymond Barre

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Sicco L. Mansholt, Robert Marjolin i Giuseppe Caron
Vicepresident de la Comissió Europea
Unió Europea

19671970
Succeït per:
Sicco L. Mansholt i Wilhelm Haferkamp
Precedit per:
Robert Marjolin
Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers
Unió Europea

19671973
Succeït per:
Wilhelm Haferkamp
Precedit per:
Norbert Segard
Ministre de Comerç Exterior
1976
Succeït per:
André Rossi
Precedit per:
Jacques Chirac
Primer Ministre de França
França

19761981
Succeït per:
Pierre Mauroy
Precedit per:
Jean-Pierre-Fourcade
Ministre d'Economia i Finances
19761978
Succeït per:
René Monory
Precedit per:
Michel Noir
Alcalde de Lió
19952001
Succeït per:
Gérard Collomb