Reacció de Biginelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Reacció de Biginelli

La reacció de Biginelli és una reacció orgànica multicomponent de formació de 3,4-dihidropirimidin-2(1H)-ones 4 a partir d'acetoacetat d'etil, un aldehid (com el benzaldehid 2) i urea 3.

Aquesta reacció va ser descrita pel químic italià Pietro Biginelli l'any 1891. La reacció pot ser catalitzada per un àcid de Brønsted o un àcid de Lewis, com el trifluorur de bor[1] o el triclorur de ferro.[2]

Referències[modifica]

  1. Hu, E. H.; Sidler, D. R.; Dolling, U.-H. J. Org. Chem. 1998, 63, 3453-3457.
  2. Lu, J.; Bai, Y. Synthesis 2002, 4, 466-470.