Reacció de substitució

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una reacció de substitució és aquella on un àtom, o grup, en un compost químic és substituït per un altre àtom o grup.

Química orgànica[modifica | modifica el codi]

En química orgànica les substitucions nucleòfiles o electròfiles són molt importants. Les reaccions de substitució es classifiquen en diferents tipus segons si el reactiu que porta a terme la substitució és un nucleòfil, un electròfil o un radical lliure o si el substrat químic ésalifàtic o aromàtic.

Halogenació radicalària[modifica | modifica el codi]

(Vegeu Halogenació)

RH + X2 → RX + HX

Substitució nucleòfila[modifica | modifica el codi]

Nu- + CH3X → NuCH3 + X-
(CH3)3CX → (CH3)3C+ + X- (Reacció de equilibri)
(CH3)3C+ + Nu- → (CH3)3CNu
Addició-eliminació en un derivat d'àcid carboxílic
Exemple de substitució nucleòfila aromàtica

Substitució nucleòfila aromàtica[modifica | modifica el codi]

Representació genèrica d'una substitució electròfila aromàtica

Química inorgànica[modifica | modifica el codi]

En química inorgànica en els complexs dels metalls de transició en dissolució també es produeixen reaccions de substitució amb un lligand per un altre:

M-X + Y → M-Y + X

On X és el grup sortint i Y el grup entrant. Si el grup entrant desplaça una molècula d'aigua es coneix com anació o anionització, i si és al l'inrevès, on una molècula d'aigua desplaça un lligand és una hidròlisi o aquatització.

Segons el seu mecanisme de reacció les reaccions de substitució de lligand poden ser de tipus:

[MLnX] → [MLn] + X (Reacció d'equilibri)
[MLn] + Y → [MLnY]
  • Associatiu (A), on es comprova que existeix un intermedi amb un nombre de coordinació superior al complex inicial.
[MLnX] + Y → [MLnXY] → [MLnY] + X
  • Intercanvi (I), on no hi ha evidència d'intermedi. Es diferencia entre intercanvi associatiu (Ia) o dissociatiu (Id) segons si la velocitat és molt o poc sensible al grup entrant respectivament.

Por tanto los dos primeros son mecanismos que tienen lugar en dos etapas y el segundo en una sola.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • K. Peter C. Vollhardt. Química Orgánica. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1994. ISBN 84-282-0882-4. 
  • A.G. Sharpe. Química Inorgánica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1993. ISBN 84-291-7501-6. 
  • D.F. Shriver, P.W. Atkins, C.H. Langford. Química Inorgánica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1998. ISBN 84-291-7006-5.