Rebel·lió Shimabara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rebel·lió Shimabara
— Inicis del Període Edo
Ruïnes del castell Hara
Ruïnes del castell Hara
Data finals de 1637- començaments de 1638
Localitat Península Shimabara, Japó
Bàndols
shogunat Tokugawa Rebels locals (cristians i altres)
Comandants en cap
Itakura Shigemasa, Matsudaira Nobutsuna Amakusa Shirō
Forces
Més de 125.000 Entre 27.000 i 37.000[1]
Baixes
1.900 morts, 11.000 ferits Més de 27.000 morts

La rebel·lió Shimabara (島原の乱, Shimabara no ran) va ser un aixecament armat de camperols japonesos, principalment cristians, en el període Edo. Va ser una de les poques revoltes importants durant el relativament pacífic shogunat Tokugawa.[2]

La rebel·lió[modifica | modifica el codi]

Els habitants descontents i els ronin van començar a tenir reunions secretes i planejar la revolta, que va esclatar a la tardor de 1637,[1] quan el daikan (recol·lector oficial d'impostos) va ser assassinat. Al mateix temps, altres es van revoltar a les illes Amakusa. Amakusa Shirō, un carismàtic noi de catorze anys, va ser escollit com el líder del moviment.[3]

Els rebels van assetjar els castells dels clans Teresawa i Fondo però abans que els castells caiguessin arribar exèrcits dels dominis veïns de Kyūshū, obligant-los a retirar-se. Les forces rebels van creuar el Mar Ariake i van assetjar per un breu temps el castell Shimabara de Matsukura Katsuie però van ser repel·lits novament. En aquest punt les rebels es van reunir al castell Hara que havia estat desmantellat anteriorment.[4] Van construir palissades utilitzant la fusta dels pots en els que havien creuat, a més que es van armar fortament amb les armes, municions i provisions que van saquejar dels magatzems del clan Matsukura.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Morton, Japan, p. 260.
  2. Borton, Japan's Modern Century, p. 18.
  3. Naramoto, p. 395.
  4. Nihon no Meijōshū, pp. 168-169.
  5. Naramoto, p. 397; Perrin, Giving Up the Gun, p. 65.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ---- (2001). Nihon meijōshū. (Tokyo: Gakken).
  • Bellah, Robert N. (1957). Tokugawa Religion. (New York: The Free Press).
  • Bolitho, Harold (1974). Treasures Among Men; the Fudai Daimyo in Tokugawa Japan. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-01655-7.
  • Borton, Hugh (1955). Japan's Modern Century. (New York: The Ronald Press Company).
  • Doeff, Hendrik (2003). Recollections of Japan. Translated and Annotated by Annick M. Doeff. (Victoria, B.C.: Trafford).
  • Harbottle, Thomas Benfield (1904). Dictionary of Battles from the Earliest Date to the Present Time. (London: Swan Sonnenschein & Co. Ltd.).
  • Harris, Victor (1974). Introduction to A Book of Five Rings. (New York: The Overlook Press).
  • Karatsu Domain on "Edo 300 HTML" (en japonés)
  • Morton, William S. (2005). Japan: Its History and Culture. (New York: McGraw-Hill Professional).
  • Murray, David (1905). Japan. (New York: G.P. Putnam's Sons).
  • Naramoto Tatsuya (1994). Nihon no kassen: monoshiri jiten. (Tokyo: Shufu to Seikatsusha).
  • Perrin, Noel (1979). Giving Up the Gun: Japan's Reversion to the Sword, 1543-1879. (Boston: David R. Godine, Publisher).