Receptor (bioquímica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esquema de receptor transmembrana. E: espai extracel·lular; I: espai intracel·lular; P: membrana plasmàtica.

En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil. Una molècula que s'uneix a un receptor rep el nom de lligand, i pot ser un pèptid (com un neurotransmissor), una hormona, un fàrmac o una toxina, i quan es produeix aquesta unió, el receptor experimenta un canvi conformacional que generalment inicia una resposta cel·lular. Tanmateix, alguns lligands només bloquegen un receptor sense induir-hi cap mena de resposta (ex., els antagonistes). Els canvis induïts pels lligands als receptors resulten en canvis fisiològics que constitueixen l'activitat biològica dels lligands.

Tipus[modifica]

Transmembrana[modifica]

Els receptors transmembrana es poden classificar dins tres famílies basats en la manera com transmeten la informació dins l'interior de la cèl·lula:[1]

Receptor periféric de membrana[modifica]

Aquests receptors són relativament rars comparats amb el receptors molt més comuns que travessen la membrana. Un exemple de receptor perifèric de membrana és el receptor d'elastina GLB1

Intracel·lular[modifica]

Factors de transcripció[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Receptor
  1. Secko D «Cell surface receptors: a biological conduït for information transfer». The Science Creative Quarterly, 6, 2011.