Reciclatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol internacional de reciclatge.

El reciclatge és l'acció, i el reprocés de parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser la reutilitzat.[1] Les fases bàsiques del reciclatge són la utilització dels residus, el seu procés o la fabricació a altres productes, els quals podran ser reciclats ells mateixos. Materials que acostumen a ser reciclats són el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plàstic.[1]

El reciclatge implica el processament de materials utilitzats per a que puguin ser productes nous per evitar malbaratament de materials potencialment útils, per reduir el consum de primera matèria fresca, per reduir ús d'energia, per reduir contaminació atmosfèrica (de la incineració) i contaminació de l'aigua (de l'abocament) reduint la necessitat de disposició del rebuig "convencional", i per abaixar emissions de gas hivernacle en comparació amb la producció. El reciclatge és un component clau de gestió de residus moderna i és el tercer component de la jerarquia del reciclatge: "Reduir, Reutilitzar, Reciclar".

Reciclar és per tant l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus. Per exemple, reciclar un ordinador significa que, o bé les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a utilitzar-se.

També es refereix al conjunt d'activitats que pretenen reutilitzar parts d'articles que, en el seu conjunt, han arribat al final de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per alguns dels seus components o elements.

Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per la seva nova utilització, es coneix com a recollida selectiva.

La producció de mercaderies i productes, que fan créixer el consum i com a conseqüència l'augment de residus de diversos tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o desfer-se, car representen un perill real o potencial per la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament d'aquests residus, amb el que l'aplicació del reciclatge troba justificació suficient per ficar-se en pràctica.

En una visió ecològica del món, el reciclatge és la tercera i darrera mida en l'objectiu de la disminució de residus; el primer seria la reducció del consum, i el segon la reutilització.

A Catalunya el 2012 es van reciclar el 82,7% dels envasos domèstics, és a dir, 224.500 tones d'envasos, una xifra superior a la mitjana de l'estat espanyol (70,3%) segons l'entitat gestora Ecoembes,[2] integrada per les empreses envasadores, i l'Agència de Residus de Catalunya.[3]

Raons per reciclar[modifica | modifica el codi]

Beneficis al medi ambient del reciclatge[4]
Material Estalvi energètic Reducció de la
contaminació atmosfèrica
Alumini 95%[5] 95%[6][7]
Cartró 24%  —
Vidre 5-30% 20%
Paper 40%[5] 73%
Plàstic 70%[5]  —
Acer 60%[8]  —
  • En reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.[9]

Cadena de reciclatge[modifica | modifica el codi]

La cadena de reciclatge comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors. Hi ha cinc tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:

Contenidors de reciclatge a Barcelona
  • Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, bosses, safates, etc.), llaunes (begudes, conserves, etc.), tetra briks, paper d'alumini.
  • Contenidor blau (paper i cartró): en aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartró (caixes, safates, etc.), Així com els diaris, revistes, papers d'embolicar, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupin el mínim espai dins del contenidor.
  • Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor es diposita vidre. No s'hi poden llençar xapes ni tapes de metall.
  • Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor es diposita restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro del cafè, paper de cuina...
  • Contenidor gris (rebuig): en ell s'hi diposita la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
  • Contenidors de piles i fluorescents: s'hi depositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Britannica Encyclopedia. «Recycling». Britannica Encyclopedia. [Consulta: 15 de novembre de 2008].
  2. ecoembes.com
  3. Garcia Morera, Auri. «El reciclatge d'envasos domèstics creix fins al 82% l'any 2012 a Catalunya». Ara, 2 juliol 2013.
  4. Si no s'especifica el contrari les dades són del d'aquest llibre: The League of Women Voters. The Garbage Primer. New York: Lyons & Burford, 1993, p. 35–72. ISBN 1-55821-850-7. , que al seu torn cita com a fonts "Garbage Solutions: A Public Officials Guide to Recycling and Alternative Solid Waste Management Technologies, i Energy Savings from Recycling, January/February 1989; and Worldwatch 76 Mining Urban Wastes: The Potential for Recycling, Abril de 1987."
  5. 5,0 5,1 5,2 «The price of virtue». The Economist, 7 juny 2007.
  6. The League of Women Voters. The Garbage Primer. Nova York: Lyons & Burford, 1993, p. 35–72. ISBN 1-55821-250-7.  (anglès)
  7. «Recycling metals — aluminium and steel». [Consulta: 2007-11-01].
  8. «The truth about recycling». The Economist, 7 juny 2007.
  9. «ECOLOGÍA.CAT».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reciclatge