Taula (construcció talaiòtica)
Una taula, a arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca. El terme taula fa referència, en sentit estricte, a l'element central en forma de T d'un tipus d'edifici conegut com a recinte de taula. Aquest element central està construït amb dues lloses rectangulars de grans dimensions, que poden passar els quatre metres d'alçada. La llosa vertical rep el nom de pedra-suport mentre que la superior, horitzontal, és la pedra-capitell.
Els recintes de taula estan presents a la majoria dels poblats talaiòtics menorquins però, al contrari del que passa amb els talaiots, sempre apareix un únic recinte a cada assentament.
Descripció [modifica]
El recinte de taula està format per la taula pròpiament dita, que a la seva vegada està formada per dues lloses, més una mena de mur baix de pedra, amb una porta, que envolta aquesta taula. Algunes persones pensen que la taula podria tractar-se d'una columna central a la qual es sostendria l'edifici definit pels murs. En qualsevol cas, el caràcter de la construcció seria segurament de culte.
Taula pròpiament dita [modifica]
La "pedra-suport" de la taula acostuma a presentar la cara frontal i les laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un sortint a manera de nervi central (una franja vertical al centre, més gruixuda, com a Sa torreta de Tramuntana, les taules de Torralba o Son Catlar) que deuria servir per a ajudar a aguantar la llosa superior. Les "taules" sense aquest nervi tenen sovint la "pedra-suport" trencada o esquerdada.
La "pedra-capitell" de la taula acostuma a tenir les seves arestes inferiors de dimensions més reduïdes que les superiors, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit, i freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a la cara de sota, que devia servir per assegurar-la damunt la "pedra-suport". Les taules es diferencien dels anomenats pilastres justament a la pedra capitell, que és ampla, de mida semblant a la pedra-suport, a les taules, mentre que en cas dels pilastres, que a més solen ser de pedra-suport més estret, la pedra-capitell és varies vegades més petita que l'alçada de la pedra-suport.[1]
Trio majestuós [modifica]
Del recinte de taula el que més destaca és la taula central, però en general aquesta no és sinó l'element major d'un conjunt central, de vegades anomenat trio majestuós, format per tres "taules" alineades en una recta paral·lela a l'única paret recta del recinte.[1]
Al mig, just devant de la porta hi ha la gran taula, a la seva dreta (mirant des de la porta), i unida a la taula per una llosa horitzontal al terra, s'hi troba l'únic pilastre que no està tocant el mur que envolta la taula. Aquest pilastre, anomenat pilastre exempt, pot simbolitzar un "acompanyant" de la taula.[1] De vegades, com per exemple a Talatí de Dalt, trobem que a l'actualitat la base del pilastre exempt s'ha trencat, aquest ha caigut i queda inclinat diagonalment, recolzat a la taula central.
A l'esquerra de la taula central, en canvi, es troba, una mica més erera, una altra taula menor (i no pilastre), l'única a més de la taula central al recinte, anomenat pilastre tipus taula i que alguns veuen com un símbol del successor de la taula gran central.[1]
El costat esquerra de la taula central està unit a una altra llosa rectangular al terra, com una continuació de la de la dreta, que uneix la taula amb el pilastre extent.[1]
Recinte de taula [modifica]
Al voltant de tota "taula", trobem sempre un recinte de forma absidal, i façana més o menys còncava adossada amb pilastres, o columnes monolítiques coronades amb capitells, que queden a l'interior del recinte. Les dimensions del recinte del voltant, amb l'excepció sovint del pilastre exempt, són molt més reduïdes que les de la "pedra-suport". L'absis presenta normalment una sèrie de pilastres adossats a la paret, disposats de forma radial i que divideixen aquesta en el que alguns veuen com una mena de "capelles" consecutives. Aquests edificis tenen una planta en forma de ferradura, amb la part frontal lleugerament còncava i l'accés situat al centre d'aquesta façana. (Reconstrucció virtual d'un recinte de taula)
Alguns buits quadrats o rectangulars en els murs fan pensar en petits altars, nínxols per a imatges o llocs per a dipositar ofrenes. La porta d'aquest recinte presenta habitualment un esglaó a l'umbral,[1] format per lloses al terra. Aquesta porta es manté intacta[2] amb tots els seus elements a la taula de Bella Ventura.
Al terra, gairebé sempre davant de la taula, cara a la porta d'entrada, i també a d'altres llocs dintre del recinte de taula, es troben circumferències formades per pedres al terra, al mig de les quals es feien fogueres de manera repetida i que estaven enceses molta estona.[3]
Completen el conjunt les restes d'algunes fogueres, probablement cerimonials, de vegades alguna cisterna (un forat al terra) i sovint un petit pilar de secció quadrangular situat a l'esquerra de la "taula" i unit a ella mitjançant lloses horitzontals mig enterrades, que es podrien tractar, tot i que no se sap, d'un "sexe masculí".
Objectes trobats al recinte [modifica]
També s'hi han trobat petites figuretes de bronze, algunes locals i d'altres importades d'altres cultures. Per exemple, a la Torre d'en Galmés hi havia una figureta del déu egipci Imhotep.(imatge de la figura)
Comparació amb la cultura talaiòtica mallorquina [modifica]
Els recintes de taula recorden, per la forma de la seva planta, a alguns edificis religiosos del període talaiòtic de Mallorca. Malgrat tot, els edificis mallorquins mai no presenten l'element central que dona nom als recintes de taula menorquins. És possible que un dels motius d'aquesta diferència siguin les diferents característiques geològiques d'ambdues illes: a Mallorca són rares les formacions calcàries en capes que van permetre als talaiòtics menorquins extreure les grans lloses de pedra usades en la construcció d'aquests edificis.
Hipòtesis sobre la seva forma original [modifica]
Un dels temes no resolts entorn a aquest tipus d'edificis és el de la seva forma original. Segons alguns autors, els recintes de taula serien edificis coberts, de manera que la taula funcionaria (sense obviar el seu caràcter simbòlic) com un pilar central que aguantaria una coberta construïda, possiblement, amb bigues de fusta i altres elements vegetals coberts de terra.
D'acord amb altres teories, els recintes de taula serien estructures descobertes, de manera que la taula tindria una funció exclusivament simbòlica. Avui dia la majoria d'experts sosté que eren construccions sense sostre, tot i que alguns arqueòlegs difereixen, o admeten que en tot cas podria tractar-se una construcció només parcialment descoberta.[1]
Hipòtesis sobre la seva funció [modifica]
A la majoria de poblats talaiòtics menorquins coneguts s'ha trobat un, i mai més que un, recinte de taula. Aquest sembla haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada de cada poblat. Tots els autors estan d'acord, actualment, a l'hora d'atribuir a les taules una funció religiosa o d'alguna mena de culte o ritus cultural. Els murs presenten una mena d'estants o buits quadrats que podrien haver estat dedicats a hi desar ofrenes o potser imatges. A l'interior d'alguns dels recintes s'han trobat evidències de focs mantinguts durant molt de temps, s'hi troben figuretes de bronze i algunes lloses en forma fàl·lica que podrien simbolitzar diverses coses.
Una de les primeres teories que es van proposar per explicar la funció de les taules fou la de la seva utilització per descarnar cadàvers humans abans d'enterrar-los. D'acord amb aquesta proposta, els difunts es dipositarien al capdamunt de la taula, per tal que els ocells i els insectes devoressin els teixits tous del cadàver. Un cop que només quedés l'esquelet, aquest es dipositaria a les coves funeràries o altres indrets d'inhumació. Aquesta teoria està, avui dia, totalment descartada, per una manca absoluta de proves que la recolzin.
El que sembla segur és que s'hi sacrificaven animals. Això podria tenir a veure amb els indicis evidents que hi havia fogueres que cremaven moltes vegades durant llarg temps i amb el forat, de vegades interpretat com a una letrina, que tenen alguns recintes de taula i al qual s'ha trobat, per exemple a Binisafullet, ossos d'animals descarnats.[4]
El fet de que sembla haver-se descobert algunes orientacions cap a determinats estels d'alguns dels elements que les composen o composen els seus recintes fa que no es descarti un possible culte astral, o fins i tot hi ha teories que parlen d'un possible rellotge de sol o, més segurament, un calendari, que no tenia perquè ser la funció principal del recinte, sinó potser tractar-se d'una funció secundària. La cultura talaiòtica de Menorca només va començar a ser agricultora al final de la seva època, per la qual cosa en realitat del calendari només els interessaria, per a la transhumància ramadera, una aproximació a l'arribada dels solsticis i equinoccis que els aproximés a una idea de, per exemple, quan traslladar-se a pastures verdes a l'estiu. Els solsticis es podrien conèixer amb uns deu dies de marge d'error, cosa suficient per a aquests objectius. La taula de Binisafullet però, segons Hochsieder i Knösel, només reflexa els alineaments de sortida i posta de sol a l'equinocci, i en canvi mostra alineaments amb efemèrides lunars,[4] potser amb la idea de tenir un calendari lunar, més exacte que el solar. També podrien indicar efemèrides corresponents a festes o rituals.
Podria també estar relacionat amb un culte taurolàtric, teoria basada, per exemple, en que es va trobar un petit toro de bronze als peus de la de Torralba d'en Salort i en el cap de brau de Costitx (imatge), en bronze, que se sap que data almenys del segle I dC.
O bé un culte a la fertilitat, al qual la taula representaria el sexe femení. Cal remarcar que algunes presenten la pilastra marcadament triangular o trapezoïdal, que podria representar la cintura i els malucs femenins, mentre que la "pedra-capitell" representaria els pits.
Hipòtesis sobre la seva orientació física [modifica]
(Distribució de les taules a Menorca, les fletxes a cada una d'elles indica la seva orientació.)
Molts recintes de taula estan situats amb la paret recta (recordeu que tenen forma de mig punt) mirant al sud. Això pot indicar simplement una preferència a tenir una millor lluminositat al llarg del dia o de caire estètic. També s'ha relacionat tradicionalment amb les possibles funcions de calendari que podria tenir la construcció o de culte a algun cos celestial.
Més recentment l'arqueòleg Javier Aramburu-Zabala, ha observat que els diferents monuments prehistòrics propers d'un poblat (a Menorca, la taula, talaiots, navetes, etc.) estan alineats amb molta freqüència, i que potser l'orientació de les taules respon doncs a una voluntat d'alinear-les amb un talaiot proper o a d'altres elements. Aquesta voluntat d'una disposició especial entre alguns monuments propers és molt habitual a diferents cultures prehistòriques.
Un altre aspecte a tenir en compte és que l'ombra de la taula vers els capitells dels murs sembla que podia jugar una gran importància, fos purament estètica o amb algú altre ús. A més, l'orientació pretendria jugar amb les ombres per a alinear-les a certes efemèrides del calendari, que potser estarien relacionades amb rituals, cultes o bé amb funcions eminentment pràctiques.
Hipòtesis sobre el seu origen i cronologia [modifica]
Les excavacions fetes en aquest tipus d'edificis no han permès obtenir dades definitives pel que fa al seu moment de construcció.
Segons alguns autors, els recintes de taula es van començar a construir durant la primera meitat del primer mil·lenni aC. Altres investigadors relacionen l'origen d'aquests edificis amb els temples de l'illa de Malta, i proposen una cronologia de segona meitat del II mil·lenni aC.
Poblats talaiòtics amb recinte de taula [modifica]
Alfurinet, Algaiarens, Bellaventura, Biniac Vell, Binicrodell Nou, Binimaimut, Binimassó, Binisafullet, Cavalleria, Cotaina, Es Tudons, La Beltrana, Sa Torreta de Tramuntana, Sant Agustí Vell, Son Angladó, Son Bernardí, Son Catlar, Son Olivaret Nou, Son Rotger, Talatí de Dalt, Torralba d'en Salort, Torralbenc Vell, Torre d'en Galmés, Torrellafuda, Torrellisà, Torretrencada, Torrevella d'en Lozano i Trepucó.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Talayots.es Felipe Sánchez-Cuenca Alomar
- ↑ Taula de Bella Ventura
- ↑ Torralba d'en Salort: La taula mejor conservada de Menorca
- ↑ 4,0 4,1 Taula de Binisafullet Felipe Sánchez-Cuenca Alomar
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taula (construcció talaiòtica) |
- Recinte de taules Reconstrucció virtual d'un recinte de taules complet
- Talayots.es: Taules a la web de la prehistòria de Mallorca i Menorca
- Arqueobalear: El portal de l'arqueologia balear
