Societat caçadora-recol·lectora

Aborigens australians caçadors-recol·lectors de l’illa Bathurst el 1939.

La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres. Implica procurar-se directament plantes i animals comestibles silvestres, cercar menjar i caçar sense recórrer a animals domesticats ni a l'agricultura. En aquestes societats, més del 80% del menjar s'obté per la recol·lecció. La distinció entre les societats de caçadors-recol·lectors i altres societats descansa sobretot en la domesticació i no està clarament definida ja que moltes societats contemporànies combinen les dues estratègies.

Història

Els primers humans probablement subsistien de menjar carronya, no pas de la caça. A principis del Paleolític els humans vivien en hàbitats mixtos que els permetien collir aliments del mar, ous, fruits secs, a més de la carronya.

Caçar i recollir eren activitats d'economia de subsistència des de l′Homo erectus fins l'aparició, fa uns 200.000 anys, de l'Homo sapiens arcaic. Va ser l'única manera de subsistir fins el final del període Mesolític, fa uns 10.000 anys, i gradualment va ser substituït per la Revolució neolítica.

En la transició entre el Paleolític mitjà i final, fa uns 80.000 anys, algunes societats es van especialitzar en la caça d'un nombre més reduït d'espècies, i això també va suposar crear eines com les xarxes de pesca, els hams i els arpons. La transició al Neolític va estar marcada per les pràctiques agrícoles en diverses zones del món.

Molts grups continuaren amb la caça i la recol·lecció, molts d'ells resideixen en les zones àrides i les selves tropicals. Sovint aquesta activitat està lligada al nomadisme. Molts animals de caça s'han anat extingint,

Com a resultat de l'extensió pràcticament universal de l'agricultura, les escasses societats actuals de caçadors-recol·lectors es troben en zones no adequades per l'agricultura.

Alguns caçadors-recol·lectors

Encara que aquest sigui el seu sistema tradicional, actualment algun ja no el practiquen o el practiquen tangencialment (com els Inuit)

• Batek
• Boiximans
• Cro-Magnon
• Hadza
• Homo erectus
• Aborigen australià
• Inuit
• Homo floresiensis
• Mbuti
• Neandertals
• Nukak
• Pirahã
• Pigmeu
• Sentinelese
• Spinifex

Bibliografia

• Barnard, A. J., ed.. Hunter-gatherers in history, archaeology and anthropology. Berg, 2004. ISBN 1-85973-825-7. 
• Bettinger, R. L.. Hunter-gatherers: archaeological and evolutionary theory. Plenum Press, 1991. ISBN 0-306-43650-7. 
• Brody, Hugh. The Other Side Of Eden: hunter-gatherers, farmers and the shaping of the world. North Point Press, 2001. ISBN 0-571-20502-X. 
• Lee, Richard B. and Irven DeVore, eds.. Man the hunter. Aldine de Gruyter, 1968. ISBN 0-202-33032-X. 
• Morrison, K. D. and L. L. Junker, eds.. Forager-traders in South and Southeast Asia: long term histories. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-01636-3. 
• Panter-Brick, C., R. H. Layton and P. Rowley-Conwy, eds.. Hunter-gatherers: an interdisciplinary perspective. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-77672-4. 
• Turnbull, Colin. The Forest People. Touchstone, 1987. ISBN 978-0671640996. 

Enllaços externs

• Nature's Secret Larder - Wild Foods & Hunting Tools.
• Reconstructed bone flutes, sound sample and playing instructions.
• A wiki dedicated to the scientific study of the diversity of foraging societies without recreating myths
• Balmer, Yves. «Ethnological videos clips. Living or recently extinct traditional tribal groups and their origins.». Andaman Association, 2003–2009.