Reconquesta de Gal·lípoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reconquesta de Gal·lípoli
Guerres Otomano-Bizantines
Data 1366
Localitat Península de Gal·lípoli
Resultat Victòria d'Amadeu i de l'Imperi Bizantí
Defensa de Gal·lípoli (Mediterrani oriental)
Defensa de Gal·lípoli
Defensa de Gal·lípoli
Defensa de Gal·lípoli
Coord.: 40° 24′ 48″ N, 26° 40′ 16″ E / 40.41333°N,26.67111°E / 40.41333; 26.67111
Bàndols
Comtat de Savoia
Bandera de l'Imperi Bizantí Imperi Bizantí
Imperi Otomà Turcs otomans
Comandants en cap
Amadeu VII de Savoia Desconegut
Forces
1.500 i 16 vaixells Desconegut
Baixes
Desconegut Desconegut

La reconquesta de Gal·lípoli va ser un intent reeixit per Amadeu VII de Savoia, de recuperar la Península de Gal·lípoli perduda des de la seva captura per part dels otomans el 1354, després d'un desastrós terratrèmol.

Des de 1354, els turcs havien utilitzat els Dardanels per creuar cap a Tràcia en gran nombre. En un període de menys de 100 anys, la part occidental d'Àsia Menor s'havia convertit en el nucli de l'Imperi Otomà. Quan els turcs van creuar cap a Europa, van prendre una ciutat darrera l'altra de l'Imperi Bizantí, la qual cosa no va impedir la seva pròpia guerra civil fins a 1391 i intercanviaren els grecs locals per colons turcs, amb la qual cosa els turcs obtingueren un assentament a la regió que ha perdurat fins als nostres dies.

En última instància, Gal·lípoli no era tan estratègicament important el 1366 com ho havia estat el 1354, atès que Tràcia ja era un bastió otomà. Tanmateix, els cristians mantenien la supremacia naval a la regió, i en van retenir el control fins a principis de segle XV, és a dir que tot i tenint els turcs tropes a Tràcia, una guerra de desgast hauria portat la marea a favor de Bizanci; sense reforços d'Àsia Menor els turcs haurien estat delmats.

La guerra civil bizantina de 1373–1379 va fer distreure massa Bizanci i Andrònic IV Paleòleg va donar les claus dels Balcans a Murad, a canvi de l'assistència del sultà. La caiguda de Gal·lípoli el 1377 va forçar una vegada més la implantació de colons turcs, amb la qual cosa es va anar destruint la mica de poder bizantí que quedava.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • OSTROGORSKY, George. Storia dell'Impero bizantí. Milano: Einaudi, 1968. ISBN 8806173626. 
  • Ducas, Història turc-bizantina 1341-1462 , a cura di Michele Puglia, 2008, il Cerchi, Rimini, ISBN 88-8474-164-5
  • Norwich, John Julius. Bisanzio. milano: Mondadori, 2000. ISBN 8804481854. 
  • Ducellier, Alain. Bisanzio (IV-XV secolo). Milano: San Paolo, 2005. ISBN 8821553663.