Reconstrucció lingüística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La reconstrucció lingüística és el procés d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o més llengües donades. Hi ha dos tipus de reconstrucció lingüística: La reconstrucció interna té com a objectiu la investigació d'una fase prèvia d'una determinada llengua; la resconstrucció comparativa, en canvi, utilitza el mètode comparatiu per tal d'inferir les característiques de la llengua mare comuna de dues o més llengües cognades. Els elements reconstruïts, ja siguin frases, mots o fonemes, van precedits d'un asterisc (*) que els distingeix dels elements documentats.

La Reconstrucció interna utilitza irregularitats en una sola llengua per fer inferències sobre una fase anterior que el llenguatge, és a dir, es basa en l'evidència que el llenguatge per si sol en canvi la Reconstrucció comparativa que és la més generalitzada, estableix característiques de l'avantpassat de dues o més llengües afins, pertanyents a la mateixa família. Una llengua reconstruïda d'aquesta manera s'anomena sovint una protollengua.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Fox, Anthony (1995) Linguistic Reconstruction: An Introduction to Theory and Method. Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-870001-6. Hoenigswald, Henry M. (1960) Language Change and Linguistic Reconstruction. Chicago: University of Chicago Press, ISBN 0-226-34741-9.