Recta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts infinitament llarg, i infinitament prim que no té curvatura. També es diu que els punts d'una recta estan alineats.

Posicions relatives de les rectes[modifica | modifica el codi]

  • Dues rectes són coplanàries si poden estar contingudes en un mateix pla. En cas contrari es diu que les rectes es creuen.
  • Dues rectes són paral·leles si són coplanàries i no tenen cap punt en comú.
  • Dues rectes són secants si tenen un sol punt en comú. En aquest cas, també són coplanàries (vegeu la demostració més endavant).

Les rectes en geometria[modifica | modifica el codi]

En geometria, la recta és un conjunt d'infinits punts, subconjunt parcial dels infinits punts que formen un pla i que compleix unes determinades propietats. És un ens fonamental (juntament amb el punt i el pla) que no admet una definició més concreta. Simplement, s'enuncien les propietats i se n'accepta l'existència de forma axiomàtica (vegeu axiomes de la geometria). Aquestes propietats (no demostrables) són les següents:

1. Per dos punts diferents hi passa una recta i només una.

2. Si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta també estan continguts en aquest pla.

3. La recta és un conjunt de punts linealment ordenat, obert i dens, on:

  • Linealment ordenat significa que, donada una terna de punts, A, B i C, si A precedeix B i B precedeix a C, llavors A precedeix a C.
  • Obert significa que no existeix ni un primer ni un últim punt.
  • Dens significa que entre dos punts d'una recta sempre n'hi ha infinits més, de manera que no existeixen punts consecutius.

4. Tota recta continguda en un pla estableix una divisió dels punts del pla no continguts en la recta en dues úniques regions tals que tot punt del pla exterior a la recta pertany a una o altra regió, i de manera que, escollits dos punts que pertanyin a diferents regions, la recta que els conté té un punt situat entre ells que pertany a la recta original i viceversa.

5. Per un punt exterior a una recta, hi passa una (i només una) recta tal que les dues estan contingudes en un mateix pla i no tenen entre elles cap punt en comú (paral·lela).

6. Donada una classificació dels punts d'una recta en dues regions que compleix:

  • Existeixen punts de la recta d'una i altra regió.
  • Tot punt de la recta pertany a una o altra regió.
  • Tot punt d'una regió precedeix a tot punt de l'altra regió.
llavors existeix un sol punt de la recta tal que tots els punts que el precedeixen pertanyen a la primera regió i tots els punts que el segueixen pertanyen a la segona regió.

Temes relacionats amb els punts 4 i 6: semiplà, semirecta.


Altres propietats de les rectes[modifica | modifica el codi]

  • Una recta i un punt no contingut en ella determinen un pla que passa per ells.
Demostració: per definició de recta, aquesta està formada per infinits punts, dels quals se'n consideren dos. Així, es té un conjunt de 3 punts no alineats. Una de les propietats axiomàtiques del pla és que per tres punts no alineats hi passa un pla i només un. Aquest pla que passa pels tres punts passa pel punt no contingut en la recta i també per la recta, ja que una de les propietats axiomàtiques de la recta (la segona) diu que si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta també estan continguts en aquest pla, Q.E.D..
  • Dues rectes que es tallen determinen un pla que passa per elles (i per tant, són coplanàries).
Demostració: per definició de recta, aquesta està formada per infinits punts, dels quals se'n considera un d'una de les rectes que interseca. Aplicant la propitat anterior, se segueix que existeix un pla que passa per aquest punt i que conté tota l'altra recta, en particular el punt comú entre les dues rectes. Aquest pla, també conté la primera recta, ja que una de les propietats axiomàtiques de la recta (la segona) diu que si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta també estan continguts en aquest pla, QED.
  • Si una recta (a) talla a una altra recta b, llavors a també talla totes les paral·leles a b contingudes en el pla que determinen a i b.
Demostració, per reducció a l'absurd: se suposa a que no talla a una paral·lela de b (c), continguda en el mateix pla que defineixen a i b, que intersequen al punt I. Llavors, pel punt I, exterior a c existirien dues rectes paral·leles a c, cosa que entra en contradicció amb una propietat axiomàtica de la recta (la cinquena).
  • Si dues rectes (a i b) són paral·leles a una tercera (c), llavors són paral·leles entre si (propietat transitiva).
Demostració (encara no disponible a Viquipèdia).

Les rectes en matemàtiques[modifica | modifica el codi]

En un espai vectorial (per exemple R2 o R3) es defineix la recta r com:

r = \{\vec{a}+t\vec{b}\mid t\in\mathbb{R}\}

on \vec{a} i \vec{b} són vectors (per exemple de R2 o R3) fixos i \vec{b} és no nul. t és un paràmetre real lliure que és el paràmetre arc quan \vec{b} és unitari. El vector b descriu la direcció de la recta i \vec{a} és un punt de la recta. Aquesta equació és l'anomenada equació vectorial d'una recta.

De forma més abstracte, hom sovint assumeix que els punts d'una recta es corresponen d'un a un amb els nombres reals.

La recta en R2[modifica | modifica el codi]

Equacions de la recta en R2[modifica | modifica el codi]

Recta

  • Equació vectorial: r:(x,y)=(x_0,y_0)+{\lambda} \cdot (v_1,v_2) on:
    • P (x_0,y_0) és un punt per on passa la recta.
    • {\lambda} és un paràmetre tal que {\lambda} \in \mathbb{R}
    • \vec{v}=(v_1,v_2) és un vector que dóna la direcció de la recta i s'anomena vector director de la recta.
  • Equacions paramètriques: r:\{\begin{matrix} x=x_0+{\lambda}\cdot v_1 \\ y=y_0+{\lambda}\cdot v_2 \end{matrix}.
S'obtenen directament de desglossar l'equació vectorial.
  • Equació contínua: r:\frac{x-x_0}{v_1}=\frac{y-y_0}{v_2}
S'obté de plantejar la igualació del paràmetre λ de les dues equacions paramètriques. Les rectes paral·leles a algun dels eixos coordenats, no es poden expressar amb aquesta forma, ja que tindrien algun denominador nul.
  • Equació general o implícita: r: A \cdot x+B \cdot y + C = 0
amb A, B i C, coeficients reals fixos tals que A i B són no nuls.
Aquesta equació s'obté de l'equació contínua considerant:
A=v_2
 B=-v_1
 C=v_1 \cdot y_0 - v_2 \cdot x_0.
  • Equació explícita r: y=m \cdot x + n
S'obté aïllant y en l'equació anterior i considerant:
m=-\frac{A}{B}
n=- \frac{C}{B}, on
  • m s'anomena pendent de la recta i el seu valor és el de la tangent de l'angle (α) que forma la recta amb l'eix x.
  • n és l'ordenada del punt d'intersecció entre la recta i l'eix y.
  • Equació canònica r: \frac{x}{p}+\frac{y}{n}=1
Obtinguda dividint l'equació implícita per C i anomenant
p=- \frac{C}{A}
n=- \frac{C}{B}.
Els paràmetres resulten ser tals que la recta interseca amb els eixos de coordenades en els punts (p,0) i (0,n).

Equació canònica de la recta

  • Equació punt-pendent r: y-y_0=m \cdot (x-x_0)
S'obté aïllant  y-y_0 de l'equació contínua i considerant:
m= \frac{v_2}{v_1}, que torna a ser el pendent de la recta ja que A=v_2,  B=-v_1 i s'havia definit m com m=-\frac{A}{B}
Aquesta equació ens és especialment útil, ja que ens permet escriure directament l'equació d'una recta, coneguts el pendent i un punt pertanyent a la recta.


La recta en coordenades cartesianes

Rectes notables R2[modifica | modifica el codi]

  • L'equació d'una recta vertical, com la v, respon a l'equació
 x = x_v (constant).
  • L'equació d'una recta horitzontal, com la h, respon a l'equació
 y = y_h (constant).
  • Una recta qualsevol que passi per l'origen O (0,0), com la s, complirà la condició  n = 0 , i la seva equació explícita serà de la forma r: y=m \cdot x .

Paral·lelisme i perpendicularitat[modifica | modifica el codi]

Dues rectes qualssevol (una representada amb primes (') sobre els seus paràmetres i l'altre no)

  • Seran paral·leles si i només si (els següents tres punts són equivalents):
    • els seus vectors directors són paral·lels, cosa que passa quan  \frac{v_1}{v'_1} = \frac{v_2}{v'_2}
    •  \frac{A}{A'} = \frac{B}{B'}
    •  m = m'
  • Seran perpendiculars (o ortogonals) si i només si (els següents punts també són equivalents)
    • els seus vectors directors són ortogonals, cosa que passa quan el seu producte escalar és nul:  v_1 \cdot v'_1 + v_2 \cdot v'_2 = 0
    •  A \cdot A' + B \cdot B' = 0
    •  m \cdot m' = -1

Angles i distàncies[modifica | modifica el codi]

Angle entre dues rectes: Dues rectes que es tallen defineixen quatre angles iguals dos a dos. L'angle (α) que formen les rectes es defineix tal que està entre 0 i 90º. Coneguts els vectors directors amb l'expressió que defineix el que formen els seus vectors directors  \vec {v} i  \vec {w} , es pot calcular l'angle que formen amb l'expressió:

 cos \alpha = \frac{|\vec{v} \cdot \vec{w}|}{|\vec{v}| |\vec{w}|}

Distància entre un punt i una recta: La distància entre una recta (r: A \cdot x+B \cdot y + C = 0 ) i un punt P (p_1,p_2) exterior a r és la menor de les distàncies entre el punt P i qualsevol dels punts de la recta r. Aquesta distància es minimitza amb la projecció ortogonal de P sobre r, i l'expressió que dóna la distància entre P i r' és:

 d(P,r) = \frac{|A \cdot p_1 + B \cdot p_2 + C|}{\sqrt{A^2+B^2}}

Distància entre dues rectes: la distància entre dues rectes és la menor distància entre punts d'una i altra recta. Si les rectes tenen algun punt en comú (si són secants), la distància és 0; si són paral·leles, la distància entre elles ve donada per la distància entre un punt d'una recta i l'altra recta, ja que aquest valor és independent del punt triat.

Si r: A \cdot x+B \cdot y + C = 0 i r': A' \cdot x+B' \cdot y + C' = 0 són dues rectes paral·leles del pla i P(p_{1},p_{2}) un punt pertanyent a r, llavors la distància entre r i r' és:
d(r,r')=d(P,r')=\frac{\left| A'\cdot p_{1}+B'\cdot p_{2}+C' \right|}{\sqrt{(A')^{2}+({B}')^{2}}}

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Recta Modifica l'enllaç a Wikidata