Recursos educatius oberts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip de la versió en català

Els recursos educatius oberts (REO, OER a partir de les sigles en anglès, Open Educational Resources) són recursos per a l'ensenyament, l'aprenentatge o la recerca que es troben al domini públic o bé que han estat publicats amb una llicència de propietat intel·lectual que permet que se'n faci un ús lliure. Inclouen cursos complets (OCW, OpenCourseWare) però també objectes d'aprenentatge, mòduls, llibres de text, vídeos, tests, programari i qualsevol altra eina, material o tècnica que es pugui utilitzar per facilitar l'accés al coneixement.[1]

El terme OER va ser adoptat per primera vegada el 2002 al Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries[2] organitzat per la UNESCO en associació amb la William and Flora Hewlett Foundation i WCET (Western Cooperative for Educational Telecommunications) i va unit, de manera inextricable, a la "consulta, ús i adaptació per la comunitat sense finalitats comercials".[3]

Els recursos educatius oberts segueixen les lleis de propietat intel·lectual ja que la major part dels recursos educatius estan protegits per drets d'autoria que s'han de respectar. Les llicències Creative Commons, promogudes per l'organització Creative Commons, esdevenen essencials per al moviment dels recursos educatius oberts ja que faciliten el mecanisme per alliberar certs drets. Gràcies a aquestes llicències els materials es poden publicar a Internet sense tenir "tots els drets reservats".[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens dels recursos educatius oberts cal cercar-los en dos àmbits que es creuen:

  • D'una banda en els objecte d'aprenentatge (OA), un terme va ser proposat el 1994 per Wayne Hodgins i aviat es va estendre en l'àmbit del disseny instruccional per referir-se a materials digitals dissenyats de manera que es facilités la seva reutilització en diferents situacions d'aprenentatge.[5]
  • De l'altra, el moviment OER s'emmarca en el context de la cultura emergent a final del segle XX que inclou conceptes com coneixement obert (Open Knowledge), codi obert, compartir de manera lliure i col·laboració entre iguals (peer collaboration).[5] OER i Free/Libre Open Source Software (FLOSS), per exemple, tenen molts aspectes en comú,[6][7] tal com va ser posat de manifest el 1998 per David Wiley,[8] qui va introduir el concepte de contingut obert (open content) per analogia amb codi obert (open source).[9]

El projecte MIT OpenCourseWare, que va publicar el 2002 el catàleg de cursos en línia del MIT[10] suposa un impuls important i definitiu als recursos educatius oberts. El mateix any la UNESCO adopta el terme al Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries.[2]

El 2005 el Centre de Recerca i Innovació Educativa (CERI per les seves sigles en anglès) de l'OCDE va iniciar un estudi per analitzar i valorar l'abast de les iniciatives que s'agrupaven sota el terme "recursos educatius oberts" ("open educational resources").[11] L'informe "The report Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources",[12] publicat al maig de 2007, és el principal informe del projecte, que recull les conclusions de diversos estudis i trobades al llarg del 2006. Se'n va fer la traducció al català amb el títol "Coneixements de franc. L’aparició de recursos educatius oberts".[13]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Connexions. "Open Education Cup: What is OER?" Connexions, 27 d'octubre de 2008. http://cnx.org/content/m18110/1.2/
  2. 2,0 2,1 Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries, Final Report. París, 1-3 de juliol de 2002.
  3. International Institute for Educational Planning. Internet Disccussion Forum. Open Educational Resources Open Content for Higher Education. Final Report. 24 d'octubre-2 de desembre de 2005
  4. Atkins, Daniel E.; John Seely Brown, Allen L. Hammond (2007-02). "A Review of the Open Educational Resources (OER) Movement: Achievements, Challenges, and New Opportunities". , Menlo Park, CA: The William and Flora Hewlett Foundation. Data de consulta {Plantilla:Accessdate].  
  5. 5,0 5,1 Wiley, David (2006-02-06), Expert Meeting on Open Educational Resources, Centre for Educational Research and Innovation, <http://www.oecd.org/dataoecd/19/26/36224377.pdf>. Consultat el 3 desembre 2010. També accessible al bloc de David Wiley "iterating toward openness", a l'entrada The Current State of Open Educational Resources.
  6. «FOSS solutions for OER - summary report». Unesco, 2009-05-28. [Consulta: 2011-02-20].
  7. Hylén, Jan. Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources. Paris, France: OECD Publishing, 2007. DOI 10.1787/9789264032125-en [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  8. Grossman, Lev. «New Free License to Cover Content Online». Netly News, 1998-07-18 [Consulta: 27 desembre 2010].
  9. Wiley, David. «Open Content». OpenContent.org, 1998. [Consulta: 2010-01-12].
  10. Guttenplan, D. D.. «For Exposure, Universities Put Courses on the Web». New York Times [New York], 2010-11-01 [Consulta: 19 desembre 2010].
  11. «Open Educational Resources». CERI. [Consulta: 2011-01-02].
  12. Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources. Paris, France: Publicat per l'OCDE Publishing, 2007. DOI 10.1787/9789264032125-en [Consulta: 30 maig 2011]. 
  13. Coneixements de franc. L’aparició de recursos educatius oberts. Paris, France: Publicat per l'OCDE, 2007 [Consulta: 30 maig 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Recursos educatius oberts Modifica l'enllaç a Wikidata