Parc Nacional de Redwood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Redwood National Park)
Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Redwood
(en) Redwood National Park Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusParc nacional dels Estats Units i parc nacional Modifica el valor a Wikidata
Part deCalifornia Coast Ranges Biosphere Reserve (en) Tradueix
Redwood National and State Parks Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Humboldt (Califòrnia) i comtat de Del Norte (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 45″ N, 124° 03′ 30″ O / 41.52917°N,124.05833°O / 41.52917; -124.05833
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície77.746,46 acre Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesSequoia sempervirens Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
Activitat
Creació1 de gener de 1968
(Parc nacional)
Visitants anuals418.820 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorServei de Parcs Nacionals
Lloc webPàgina del parc

El Parc Nacional de Redwood (Redwood National Park) és un parc nacional dels Estats Units al llarg de la costa nord de Califòrnia. El parc, juntament amb tres parcs estatals de Califòrnia —Del Norte Coast Redwoods State Park, Jedediah Smith Redwoods State Park i Prairie Creek Redwoods State Park—, són administrats pel Servei de Parcs Nacionals. Els quatre parcs, coneguts com els Parcs Nacionals i Estatals de Redwood (Redwood National and State Parks o RNSP), són 534 quilòmetres quadrats de superfície.[1]

Les sequoies madures de la costa viuen una mitjana de 500 a 700 anys i s'ha documentat que algunes tenen 2.000 anys d'antiguitat, la qual cosa els converteix en alguns dels organismes de vida més longeus de la terra.[2] Són altament resistents a les malalties, a causa d'una gruixuda escorça protectora i un alt contingut en tanins. Les sequoies prefereixen vessants protegits, lleugerament cap a l'interior i prop de fonts d'aigua com rius i rierols. Les sequoies per sobre de 46 m desenvolupen branques enormes que acumulen sòls orgànics profunds i poden tenir la mida del troncs de l'arbre, i les plantes que creixen normalment al sòl del bosc també creixen en aquests sòls, molt per sobre del sòl. Les estores del sòl ofereixen llars a invertebrats, mol·luscs, cucs de terra i salamandres. Durant les èpoques de sequera, algunes copes dels arbres moren, però els arbres no moren del tot. En canvi, les sequoies han desenvolupat mecanismes per fer créixer nous troncs d'altres extremitats. Aquests troncs secundaris, anomenats reiteracions, també desenvolupen sistemes radiculars en els sòls acumulats a les seves bases. Això ajuda a transportar l'aigua als trams més alts dels arbres. La boira costanera també proporciona fins a un terç de les seves necessitats anuals d'aigua.[3]

Ubicació[modifica]

Els parcs són als comtats de Del Norte i Humboldt. Protegeixen un 45 per cent de les sequoies restants que es troben dins dels boscos primaris. Aquests boscos de sequoies cobreixen com a mínim 158 quilòmetres quadrats als parcs.[4] Els arbres són l'espècie més alta de la terra.[5] A més dels boscos de sequoies, els quatre parcs conserven la flora i fauna endèmiques, prades de pastures, recursos culturals, rius i altres corrents, i 60 quilòmetres de costa verge.[6]

Història[modifica]

Un passeig sense pressa pel bosc
Una platja ben amagada al Parc Nacional de Redwood

Els boscos primaris de sequoies havien cobert més de 8.100 quilòmetres quadrats de la costa de Califòrnia i el sud-oest d'Oregon. La part nord d'aquesta zona va ser poblada inicialment pels nadius americans, que encara viuen a la zona dels parcs. El descobriment d'or al llarg del riu Trinity l'any 1850[7] va provocar una Febre de l'or de Califòrnia portants miners a la zona, que talaven sequoies per construir, i dels que molts es van quedar a la costa en no enriquir-se i provocant ràpidament conflictes amb els pobles nadius, que van ser expulsats per la força o massacrats.[8] En acabar la febre de l'or, alguns miners van tornar a l'explotació forestal, talant les sequoies gegants destinades al desenvolupament de la ciutat de San Francisco i altres llocs a la costa oest.[9]

El 1910, l'extensa tala va portar els conservacionistes i els ciutadans preocupats a començar a buscar maneres de preservar els arbres restants, que van veure que estaven sent tallats a un ritme alarmant.[10] El 1911, el representant dels Estats Units John E. Raker, de Califòrnia, es va convertir en el primer polític a introduir una legislació per a la creació d'un parc nacional de sequoies. Tanmateix, el Congrés no va prendre cap altra mesura en aquell moment. El 1918, la Save-the-Redwoods League ('Lliga Salveu les sequoies') va ser fundada per preservar els boscos de sequoies. La pressió exercida per la lliga va donar lloc a la creació de tres parcs estatals que protegeixen els arbres gegants des de la dècada del 1920.[11]

El Parc Nacional de Redwood va ser establert el 1968, quan gairebé un 90 per cent de les sequoies originals havien estat talades.[6][12] El Servei de Parcs Nacionals i el Departament de Parcs i Recreació de Califòrnia (California Department of Parks and Recreation o CDPR) van combinar administrativament el Parc Nacional de Redwood amb els tres parcs estatals adjacents el 1994, amb el propòsit de la gestió cooperativa i l'estabilització dels boscos i les conques hidrogràfiques.[13]

Recursos naturals[modifica]

Els parcs nacionals i estatals de Redwood conserven una àrea que conté el bosc de sequoies de la costa antic més gran contigu, així com hàbitats per a espècies en perill d'extinció.[14][15]

Sequoia costanera[modifica]

The bottom of a big tree with a small trunk veering off
Sequoia costanera

Descoberta al parc nacional de Redwood el 2006 en un lloc inèdit, El Guinness World Records diu que la seva ubicació precisa es manté en un secret molt guardat per intentar protegir-la.[16] l’arbre viu més alt és l'arbre sequoia costanera anomenat Hyperion,[17] a 120 m. El segueix Helios a 115 m i Ícar a 113 m, tots dos també al Parc Nacional de Redwood.[18] Durant molts anys es va pensar que era el més alt, un exemplar anomenat simplement Tall Tree al Prairie Creek Redwoods State Park es va mesurar a 112,1 m. Tanta gent s'ha aixecat a la base de l'arbre que el sòl està dur, va dir el professor Stephen C. Sillett de l'estat de Humboldt als anys noranta.[19] Els 3 m de l'arbre va morir a la dècada del 1970 i va caure a la dècada del 1990.[19] El 2022, després de documentar els danys causats pels visitants a l'arbre viu més alt, NPS va anunciar una sanció per a aquells que s'hi acosten de fins a 5.000 dòlars de multa (5.206 dòlars el 2023) i sis mesos de presó,[18] i mostra als visitants vistes d'altres arbres.[20]

Les sequoies costaneres madures viuen una mitjana de 500 a 700 anys, alguns documentats de 2.000 anys.[21] A partir de 1990, un estand al proper parc estatal de Humboldt Redwoods tenia la biomassa més gran mai registrada.[22] Els arbres de sequoia desenvolupen extremitats enormes que acumulen sòls orgànics profunds dels quals emergeixen nous troncs de sequoia de la mida d'un arbre[23] i en els quals poden créixer plantes anomenades epífits.[24] Les estores de falgueres epífites ben per sobre del sòl acullen invertebrats, mol·luscs, cucs de terra i salamandres.[25]

Les sequoies prefereixen els vessants protegits i prosperen en un terreny pla humit al llarg de rius per sota dels 300 m.[26] La boira costanera proporciona al voltant del 40 % de la seva ingesta anual d'aigua.[27] Les sequoies han existit al llarg de la costa del nord de Califòrnia des de fa almenys 20 milions d'anys i estan relacionats amb espècies d'arbres que van existir fa 160 milions d'anys a l'era Juràssica.[27] Al voltant del 96 % del bosc de sequoia costanera del món ha estat tallat,[21] i gairebé la meitat (45 %) del que queda es troba a la RNSP.[28] Els parcs protegeixen 158 km² de bosc vell, repartit gairebé a parts iguals entre gestió federal i estatal.[21] La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura va definir la sequoia costanera com una espècie en perill d'extinció el 2011.[29]

Altra flora[modifica]

Protecció d'espècies[modifica]

L'ecosistema dels parcs conserva un nombre d'espècies amenaçades, com el pelicà bru, el gobi de marea, el pigarg americà, l'salmó chinook, el gamarús pigallat del nord (Strix occidentalis caurina), i el lleó marí de Steller.[30] En reconeixement dels ecosistemes rars i la història cultural que es troben als parcs, van ser designats Patrimoni de la Humanitat el 5 de setembre del 1980 i Reserva de la Biosfera de la UNESCO el 30 de juny del 1983.[31]

El 25 d'agost del 2006, els naturalistes Chris Atkins i Michael Taylor van descobrir-hi un exemplar de Sequoia sempervirens, al qual posaren el nom d'Hyperion, i que, amb els seus 115,55 metres d'alçària, és l'ésser viu més alt del planeta.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ «National or State Park?» (en anglès). Redwood National and State Parks Visitor Guide. National Park Service, 24-06-2010.
  2. ↑ «Comparison of Coast Redwood and Sierra Redwood». The Redwoods of Coast and Sierra. National Park Service. [Consulta: 15 novembre 2008].
  3. ↑ «Redwood National and State Parks Visitor Guide». National Park Service. Arxivat de l'original el 2008-10-31. [Consulta: 15 novembre 2008].
  4. ↑ «Frequently Asked Questions - Redwood National and State Parks (U.S. National Park Service)» (en anglès). [Consulta: 27 octubre 2018].
  5. ↑ Glen, Martin «Eureka! New tallest living thing discovered» (en anglès). San Francisco Chronicle, 07-09-2006.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Park Overview» (en anglès). National Park Service.
  7. ↑ Bancroft, Hubert Howe. History of California (en angles). vols. 18-24.. History Company, 1886, p. 363-366. 
  8. ↑ «American Indians». Area History. National Park Service, 05-02-2008. [Consulta: 7 novembre 2008].
  9. ↑ Coy, Owen Cochran. The Humboldt Bay region, 1850-1875 : a study in the American colonization of California (en anglès). Humboldt County Historical Society, 1982, p. 51. 
  10. ↑ «Logging» (en anglès). Area History. National Park Service. [Consulta: 7 novembre 2008].
  11. ↑ «The Founders» (en anglès). Save the Redwoods League. [Consulta: 8 novembre 2008].
  12. ↑ Schrepfer, Susan R. The Fight to Save the Redwoods: A History of Environmental Reform, 1917-1978. Madison: The University of Wisconsin Press, 1983, p. 130–185. ISBN 0299088502. 
  13. ↑ «Save the Redwoods Timeline» (en anglès). Save the Redwoods League. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 7 novembre 2008].
  14. ↑ Jenner, 2016, p. 177.
  15. ↑ «Redwood National and State Parks: 2020 Conservation Outlook Assessment». IUCN World Heritage Outlook. Arxivat de l'original el December 7, 2023. [Consulta: December 2, 2023].
  16. ↑ «Tallest tree living». Guinness World Records Limited. Arxivat de l'original el February 4, 2024. [Consulta: March 6, 2024].
  17. ↑ Jenner, 2016, p. 119.
  18. ↑ 18,0 18,1 , agost 1, 2022 [Consulta: October 23, 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 Carle, Janet. «Tracking the Tallest Tree». California State Park Rangers Association. Arxivat de l'original el 19 de maig de 2008. [Consulta: November 15, 2008].
  20. ↑ «Should I Hike to Hyperion?». National Park Service, novembre 29, 2022. Arxivat de l'original el September 21, 2023. [Consulta: October 23, 2023].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Frequently Asked Questions». National Park Service, agost 17, 2008. Arxivat de l'original el August 15, 2023. [Consulta: August 14, 2023].
  22. ↑ Olson, Roy i Walters, 1990, p. 547.
  23. ↑ Sillett et al., 2018.
  24. ↑ Spickler et al., 2006, p. 16.
  25. ↑ Spickler et al., 2006, p. 17, 18, 22.
  26. ↑ Olson, Roy i Walters, 1990, p. 543.
  27. ↑ 27,0 27,1 «About The Trees». National Park Service, febrer 28, 2015. Arxivat de l'original el October 29, 2008. [Consulta: August 14, 2023].
  28. ↑ «When you picture a redwood forest». Redwoods Rising. Arxivat de l'original el December 28, 2023. [Consulta: March 7, 2024].
  29. ↑ Farjon i Schmid, 2013.
  30. ↑ «Threatened/Endangered Species». National Park Service. [Consulta: 7 novembre 2008].
  31. ↑ «U.S. World Heritage Sites». National Park Service.
  32. ↑ Preston, R. «Tall for its age - Climbing a record breaking redwood». The New Yorker, 09-10-2006.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Redwood
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_Nacional_de_Redwood&oldid=33391915»