Consulta sobre la independència de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:37, 25 des 2013 amb l'última edició de Arnaugir (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de referèndum Referèndum d'autodeterminació de Catalunya
Vol que Catalunya sigui un Estat?
En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?
Data9 de novembre de 2014 (*)
LlocEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultats per comarques
  Majoria del «sí»
  Majoria del «no»
Notes
(*) Data prevista
Cronologia
2006

El referèndum d'autodeterminació de Catalunya, també anomenat consulta[1], és un referèndum d'independència que està previst que se celebri el 9 de novembre de 2014.[2][3][4][5][6][7]

La data i pregunta de la consulta van ser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d'Unitat Popular, que sumen 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.[8] [9]

La consulta serà una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya sigui un Estat?» i «En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?».[10][11]

Història

Antecedents

2009

Consultes municipals (setembre)
Pancarta a favor de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.

Durant els anys 2009 i 2010 se celebraren consultes sobre la independència de Catalunya en diverses poblacions catalanes, de forma no vinculant, amb una àmplia majoria de vots favorables.[12]

2010

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (juliol)
La capçalera de la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.[13]

Va ser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[14][15][16] realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim» [17][18] amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i C's),[19][20][21] així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.[22][23]

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[17][18][24][25]

Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre)

Corresponents a la IXa legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans.[26]

2012

El pacte fiscal (juliol)

El 25 de juliol de 2012 el Parlament de Catalunya aprova el pacte fiscal amb el suport a la totalitat CiU , ICV i ERC i en gran part dels punts també del PSC.[27] El 20 setembre 2012 Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya es va reunir amb Mariano Rajoy que va respondre que no hi havia marge per negociar el pacte fiscal. Artur Mas va assenyalar que Catalunya ha de fer una profunda reflexió ia prendre decisions [28], ja que el pacte fiscal es veia com l'última possibilitat d'entesa entre Catalunya i Espanya.

Els «territoris catalans lliures» (setembre)

Prop de 200 municipis catalans en sessió plenària durant el 2012 i 2013 aprovaren declarar-se Territori Català Lliure declarant que la «legislació i els reglaments d'abast espanyol hi regeixen les lleis d'abast espanyol, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes».[29]

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» (setembre)
Manifestants en la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa».

L'11 de setembre de 2012 se celebrà una important manifestació a Barcelona sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», que reuní entre 1 i 1,5 milions de persones a favor de la independència de Catalunya. La manifestació sovint és reconeguda com un punt d'inflexió en el procés i un catalitzador dels esdeveniments que es produirien en els següents mesos.

Resolució del Parlament de Catalunya (setembre)

El Parlament de Catalunya aprovà el 27 de setembre de 2012 una resolució que instava al govern a convocar un referèndum d'autodeterminació després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:

« El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.[30] »

La resolució fou votada després del debat de política general amb el resultat de 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions.[31] El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, declarà en el discurs davant del Parlament que havia arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret d'autodeterminació.[32]

Eleccions anticipades (novembre)

El 25 de novembre del 2012 se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar Convergència i Unió tot i amb una forta caiguda de vots que li representà perdre 12 diputats. D'altra banda Esquerra Republicana aconseguí 21 diputats, 11 més dels que tenia el 2010, convertint-se en segona força. Les eleccions suposaren també que Solidaritat Catalana per la Independència perdés la seva representació en favor de la Candidatura d'Unitat Popular, amb 3 escons.

Pacte de governabilitat (desembre)
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i el Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012 – 2016, anomenat Pacte per la Llibertat, el 19 de desembre del 2012.[33]

El 18 de desembre de 2012, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els líders dels dos partits més votats Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificaren un acord de governabilitat conegut com a Pacte per la Llibertat.[33][34][35] L'acord permeté que Artur Mas fos investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop.[36]

2013

Declaració de Sobirania (gener)
Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,[37][38][39][40] on afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». Es va basar en els següents principis: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.[41][42]

« D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda fer efectiu l'exercici del dret a decidir, per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu[41] »

Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un «sí crític» amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar 'les renúncies' amb què comença el procés. Cinc dels vint diputats del Partit Socialista de Catalunya votaren en contra seguint la disciplina de partit; els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ser presents a l'hemicicle i desobeint així les ordres de la direcció del partit, no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[42] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[43]

Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV), 16 en contra (PP i PSC) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[44] A les diputacions, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, i en contra del PP i PSC.[45] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, CDA i ERC, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[46][47]

El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya, va dir que suspenia aquesta declaració.[48][49]

Pacte Nacional pel Dret a Decidir (juny)
Sessió constitutiva del Consell Assesor de la Transició Nacional

El 26 de juny de 2013 tingué lloc al Parlament de Catalunya la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.[50]

Davant d'una eventual negativa del govern espanyol a l'aprovació d'una consulta legal sobre la independència de Catalunya o a l'impediment absolut d'una consulta mitjançant la llei catalana per part de les institucions espanyoles, el president Artur Mas declarà el 5 de setembre de 2013 que caldria convocar unes eleccions en clau plebiscitària. Unes eleccions que correspondrien celebrar-se com a molt tard el 2016, ja que és el darrer any de legislatura.

Via Catalana cap a la Independència (setembre)
Tram de la Vía Catalana cap a la independència

La Via Catalana cap a la Independència, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[51] Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa ElClauer.cat.[51][52] Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».[53]

En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[54][55]

La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb un repicament de campanes, i després hi va haver un acte polític simultàniament en diverses localitats catalanes fins a les 18:00h, quan es va cantar Els Segadors.[56] En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris.[57] Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte.[51] Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.[58]

Anunci de la consulta (desembre)
Compareixença d'Artur Mas el 12 de desembre de 2013 per anunciar la consulta. Darrere seu els líders dels partits polítics que li donaven suport (d'esquerra a dreta Homs, Espadaler, Turull, Ortega, Junqueras, Herrera, Fernàndez, Rovira i Mena.

La data i pregunta de la consulta van ser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les 14h, en una compareixença al Parlament de Catalunya conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Oriol Junqueras, Joana Ortega, Joan Herrera i David Fernández. També es va decidir reclamar al Congrés de Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».[59][60]

Mariano Rajoy, president del Govern d'Espanya, va respondre afirmant que «aquesta consulta no se celebrarà» perquè era «anticonstitucional».[59] Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol i cap de l'oposició, va assegurar que coincidia amb el president espanyol en la manera com ha d'actuar l'Estat i va dir: «El referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un carreró sense sortida».[59][61]

Posició dels partits polítics

Posició dels partits polítics parlamentaris catalans

Posició dels partits polítics parlamentaris d'Espanya

  • PP (185 diputats al Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. La seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que la convocatòria d'un referèndum «de la naturalesa que es pretén» té un procediment constitucional previ, que consisteix en la «autorització per part de l'Estat». També va remarcar que seria un assumpte que «afectaria el conjunt del poble espanyol, és a dir, al conjunt del cens electoral i caldria preguntar a tots i cadascun dels espanyols, ja que som tots als que ens competeix decidir sobre l'organització territorial».[74]
  • PSOE (110 diputats al Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. Discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'. Reitera que la via empresa pel Govern català és un «camí que no va enlloc».[75]
  • L'Esquerra Plural (11 diputats al Congrés). Grup encapçalat per Esquerra Unida, i que agrupa diversos partits d'esquerres, ecologistes, federalistes espanyols i nacionalistes de tota Espanya, defensa un model d'estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític.[76]
  • Amaiur (7 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum. Opinen que la petició de fer un referèndum d'autodeterminació és «habitual, legítima i democràtica» [77]
  • UPyD (5 diputats al Congrés). Opina que el Govern espanyol ha d'utilitzar tots els mitjans possibles per evitar el referèndum, i culpa en part a PP i PSOE d'aquesta situació.[78]
  • Partit Nacionalista Basc (5 diputats al Congrés) . Dóna suport activament el referèndum , demana que « atengui al que és la voluntat de la societat catalana» i reconeix que «té un deute pendent amb el reconeixement dels fets nacionals i amb donar satisfacció a la demanda dels fets nacionals , tant d'Euskadi , com de Catalunya » . [79]
  • Bloc Nacionalista Gallec (2 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum, qualifica el referèndum d'«un procés imparable, recolzat per la majoria social i política de Catalunya». [80]

Repercussió internacional

Organitzacions

Acadèmics

  • Roland Vaubel, professor de la Universitat de Manheim i assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany: «El dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans».[84]

Estats

  • Regne Unit David Cameron, primer ministre del Regne Unit: «No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi».[85]
  • Regne Unit Alistair Carmichael, ministre per a Escòcia del Regne Unit: «La decisió ha de ser presa més àmpliament, a l'escala espanyola, no només pels catalans».[87]
  • Estats Units d'Amèrica Caitlin Hayden, portaveu en matèria de seguretat i política exterior del govern dels EUA, en resposta a una petició al web de la Casa Blanca amb més de 30.000 signatures: «Els Estats Units reconeixen la singularitat cultural i les tradicions de la regió catalana, però consideren que l'estatus de Catalunya és un afer intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyols resoldran el tema d'acord amb les seves lleis i constitució.»[88][89]
  • Letònia Valdis Dombrovskis, primer ministre de Letònia: «Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho.»[90]
  • Lituània Algirdas Butkevičius, primer Ministre de Lituània: «Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació».[91]
    • Arran d'aquestes declaracions els embaixadors lituà i letò foren cridats a consultes per part del govern espanyol[92][93] com a resultat el govern de Lituània rectificà afirmant en un comunicat que «no és correcta i l'ocupació soviètica dels països bàltics per la situació a Espanya no és comparable [...] tots els assumptes domèstics hauria de ser resolt segons les mesures democràtiques i legals, que existeixen al país, amb respecte per a la Constitució». També mostrà «preocupació a la interpretació errònia i esbiaixada en els mitjans espanyols de la posició lituana sobre Catalunya», en referència a les declaracions pel primer ministre.[94]
  • Eslovàquia Eduard Kukan, exministre d'Afers Exteriors d'Eslovàquia: «La voluntat de la gent, al final, prevaldrà si es comporten amb responsabilitat política i demanen els seus drets».[95]

Partits europeus

Mitjans de comunicació

Estudis i enquestes

Baròmetre d'Opinió Política

La tercera onada del 2012 del Baròmetre d'Opinió Política, pertanyent al Centre d'Estudis d'Opinió, reflecteix que el 57% de la ciutadania de Catalunya votaria a favor de la independència en un possible referèndum.

Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.
2a onada 2011 42,9 28,2 23,3 0,5 4,4 0,8 [100]
3a onada 2011 45,4 24,7 23,8 0,6 4,6 1,0 [100]
1a onada 2012 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9 [100]
2a onada 2012 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1 [100]
3a onada 2012 57,0 20,5 14,3 0,6 6,2 1,5 [100]
1a onada 2013 54,7 20,7 17,0 1,1 5,4 1,0 [101]
2a onada 2013 55,6 23,4 15,3 0,6 3,8 1,3 [100]
Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.

Entre els dies 28 de setembre i 5 d'octubre del 2012, després de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», el Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta que constatava el següent:[102]

Data A favor (%) En contra (%)
28 de setembre - 5 d'octubre del 2012 69,3 30,7

Mitjans de comunicació

Ara

Data Sí (%) No (%) No votaria (%) Indiferent (%) Ns/Nc (%)
Novembre 2010[103] 38,5 42,8 7,2 2,8 8,8
Setembre 2011[104] 42,0 37,7 7,7 1,8 10,7
Juliol 2012[105] 50,4 23,8 21,0 4,7
Novembre 2012[106] 51,9 28,3

El Periódico de Catalunya

Sovint, El Periódico de Catalunya fa enquestes sobre la posició respecte a un referèndum de la independència de Catalunya.

Mes Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) NS/NC (%)
Abril 2007 44,9 40,0 - - -
Octubre 2007[107] 33,9 43,9 9,8 12,5
Desembre 2009[108] 39,0 40,6 2,0 7,0 11,4
Juny 2010[109] 48,1 35,3 2,6 6,1 7,9
Gener 2012[110][111] 53,6 32,0 - - -
Setembre 2012[112] 49,5 48,0[113] 2,5 - -
Octubre 2012[114] 57 ? - - -
Gener 2013[115] 56,9 35 - - 8,2%

La Vanguardia

Per la seva banda, La Vanguardia també en fa.

Data Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) NS/NC (%)
02/11/09[116] 35 46 19
15/03/10[117] 36 44 20
19/05/10[118] 37 41 22
17/07/10[119] 47 36 3 7 5
07/09/10[120] 40 45 3 7 5
29/09/12[121] 54,8 33,5 - - 10,16
28/10/12[122] 52,8 35 - - -

RAC 1

Data Segurament hi votaria a favor (%) Segurament hi votaria en contra (%) Encara no ho sap (%) En blanc (%)
28 de setembre del 2010[123] 48,8 41,4 9,7 -
24 d'octubre del 2012[124] 53 39,4 5,9 1,7

Telecinco

Enquesta encarregada al GESOP pel programa El gran debate de Telecinco, emès el 15 de setembre i 3 de novembre de 2012:

Data Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) NS/NC (%)
Setembre 2012[125] 50,9 18,6 9,5 11,9 9,1
Novembre 2012[126] 50,9 36,9 - - 12

Referències

  1. «La consulta i els pressupostos per al 2014 centren la darrera sessió de control de l'any». parlament.cat. Parlament de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2013].
  2. La consulta per la independència serà el 9 de Novembre de 2014 - AraGirona.cat
  3. Separatist Catalan Parties Announce Alliance The New York Times, 18 December 2012
  4. Agreement in Catalonia on date of independence referendum Euronews, 19 December 2012
  5. Catalonia referendum set for 2014 Financial Times, 19 December 2012
  6. «Catalonia is following Scotland towards independence referendum in 2014» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2013].
  7. «Catalonia Sets Independence Referendum» (en anglès). The Wall Street Journal. [Consulta: 13 juny 2013].
  8. Tugas, Quetglas, March, Roger, M.E., Oriol. «"Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"». Diari Ara. [Consulta: 12 desembre 2013].
  9. Redacció. «El referèndum serà el 9 de novembre i es preguntarà sobre la independència». Vilaweb. [Consulta: 12 desembre 2013].
  10. Govern de Catalunya. «President Mas: "El sentit de país ha fet possible el consens per acordar una pregunta inclusiva, majoritària i clara"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  11. Govern de Catalunya. «La consulta, el 9 de novembre de 2014: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  12. Rainsford, Sarah. «Catalonia votes on independence from Spain» (en anglès). Catalunya: BBC News, 12-12-2009. [Consulta: 19 gener 2013].
  13. «More than 1 million protest court ruling in Barcelona» (en anglès). CNN, 11-07-2010. [Consulta: 12 juliol 2010].
  14. «El TC dicta sentència per l'Estatut». 3cat24.cat.
  15. «La lectura de la sentència confirma els pitjors presagis». VilaWeb, 09-07-2010.
  16. «El TC rebaixa el llistó de l'Estatut». El Periódico, 29-06-2010.
  17. 17,0 17,1 «Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto» (en castellà). El País, 10-07-2010.
  18. 18,0 18,1 «Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional» (en castellà). El Mundo, 10-07-2010.
  19. «Catalunya respon avui al carrer a la sentència del Constitucional». El Periódico, 10-07-2010.
  20. «Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, se sumen a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència». 3cat24.cat, 29-06-2010.
  21. «Més d'un milió de persones participen en la manifestació més gran de la història de Catalunya». Reus Digital, 10-07-2010.
  22. «La manifestació ha desbordat totes les previsions». El Periódico, 10-07-2010.
  23. «Ja podeu consultar les darreres entitats adherides!». Som Una Nació. [Consulta: 13 juliol 2010].
  24. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades vilaweb
  25. «Més d'un milió de veus pel dret a decidir». Avui, 10-07-2010.
  26. «Montilla convoca les eleccions defensant el tripartit i defugint l'autocrítica». Vilaweb. [Consulta: 4 octubre 2010].
  27. «[www.lavanguardia.com/politica/20120725/54330063011/parlament-aprueba-pacte-fiscal.html el Parlament aprova el pacte fiscal amb l'abstenció del PSC a l'agència tributària única a Catalunya]».
  28. Error en el títol o la url.«».
  29. Clota, Eva «Sant Pere de Torelló se declara "territorio catalán libre"» (en castellà). El País [Vic], 04-09-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  30. «Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 27-09-2012.
  31. «El Parlament posa rumb a l'emancipació nacional votant a favor d'una consulta». Ara, 27-09-2012.
  32. «Mas: "Ha arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació"». Ara, 25-09-2012.
  33. 33,0 33,1 «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  34. «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  35. «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  36. «Ortega anuncia que la llei de consultes estarà a punt abans de l'estiu». El Periódico de Catalunya, 07-11-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  37. «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». [Consulta: 23 gener 2013].
  38. Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23-01-2013. [Consulta: 24 gener 2013].
  39. «El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña» (en castellà). abc.es. [Consulta: 24 gener 2013].
  40. «Catalan parliament paves way for referendum on independence» (en anglès). guardian.co.uk. [Consulta: 13 juny 2013].
  41. 41,0 41,1 Colomer, Marc «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22-01-2013.
  42. 42,0 42,1 «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23-01-2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  43. «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25-01-2013. [Consulta: 25 gener 2013].
  44. «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 01-02-2013.
  45. «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31-01-2013.
  46. «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24-01-2013.
  47. «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de febrer 2013.
  48. El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
  49. «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castella). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
  50. MATEOS, ROGER «40 entitats i partits, en la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir». ara.cat, 26-06-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  51. 51,0 51,1 51,2 Moffett, Matt «Catalan Separatists to Link for Independence Cause» (en anglès). The Wall Street Journal, 05-09-2013.
  52. «Qui som». Via Catalana.
  53. «De la Jonquera a Alcanar: 400 km de 'Via Catalana' cap a l'estat independent». Ara, 19-06-2013.
  54. «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11-09-2013.
  55. «More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain» (en anglès). The Washington Post. AP, 11-09-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  56. «La 'Via Catalana' arrencarà amb un repicament de campanes i acabarà amb un acte polític». Europa Press, 04-09-2013.
  57. Xuriach, Roger «La independencia está en sus manos» (en castellà). Público, 18-08-2013.
  58. «Llargues cues al centre de Barcelona per a adquirir la samarreta de la Via Catalana» (en castellà), 09-09-2013.
  59. 59,0 59,1 59,2 A-Etxearte, O.; Bataller, M. «La independència es podrà votar». El Punt Avui, 13-12-2013.
  60. «El Parlament ja tramita la petició al Congrés per convocar un "referèndum consultiu"». Ara, 13-12-2013.
  61. «Rajoy: “La consulta no es farà perquè és anticonstitucional”». El Punt Avuo, 13-12-2013.
  62. «Mas promete llevar a Catalunya hacia un Estado propio con la UE como referente» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012 [Consulta: 29 gener 2013].
  63. «Duran defiende un modelo confederal: "Una Catalunya unida a España pero con los derechos de un estado independiente"» (en castellà). La Vanguardia, 16-01-2013 [Consulta: 29 gener 2013].
  64. «ERC creu que les seus de multinacionals a Catalunya serien un argument perquè la UE acceptés l'Estat propi». El Periódico de Catalunya, 07-12-2012 [Consulta: 29 gener 2013].
  65. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». esquerra.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  66. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». [Consulta: 30 gener 2013].
  67. «Tura votaria a favor de la independència en un referèndum». emporda.info, 20-09-2012.
  68. «Joaquim Nadal afirma que votaria 'sí' a la independència en una entrevista a la revista 'Capicua'». Ara, 30-05-2013.
  69. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). ppcatalunya.com. [Consulta: 30 gener 2013].
  70. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». iniciativa.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  71. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). mejorunidos.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  72. «Què és una CUP?». cup.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  73. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». unitatpopular.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  74. «El Govern, disposat a anar al Constitucional per frenar la consulta sobiranista a Catalunya. Sáenz de Santamaría avisa que aquest tipus de consultes depenen de l'Estat. La vicepresidenta del Govern ha dit que "depèn de tots els espanyols"» RTVE
  75. «El PSOE discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'» elmundo.es
  76. IU defensa un model d'Estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític. ABC
  77. Deia, 09-10-2013.
  78. Rosa Díez: «El Govern ha d'utilitzar tots els mitjans legals per evitar el referèndum » ABC
  79. «Urkullu reclama la independència basca i catalana a Rajoy». La Gaceta.
  80. «Venç (BNG) critica la posició " antidemocràtica " del Govern de Rajoy sobre Catalunya». 20 minuts, 08-05-2013.
  81. «Ban Ki-moon asks for talks regarding Catalonia's self-determination claims», Catalan News Agency.
  82. «Ban Ki-moon assegura que l'ONU "respecta els processos d'autodeterminació"», El Punt Avui.
  83. «Ban Ki-Moon sobre Catalunya: 'S'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles'», VilaWeb.
  84. «Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya». VilaWeb, 10-05-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  85. «Cameron alliçona Rajoy sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya». VilaWeb, 12-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  86. «'Espanya és indivisible', respon el govern espanyol a Cameron». VilaWeb, 14-06-2013.
  87. «El Gobierno británico asegura que todos los españoles deben decidir sobre la consulta catalana». LaVanguardia, 20-11-2013.
  88. «La Casa Blanca creu que el problema català s'ha de resoldre en el marc espanyol». VilaWeb, 02-02-2013.
  89. Hayden, Caitlin. «Our response to the people of Catalonia» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2013].
  90. «El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent». VilaWeb, 13-09-2013. [Consulta: 13 setembre 2013].
  91. «El primer ministre lituà: "Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació"». Ara. ACN, 14-09-2013.
  92. «La diplomàcia letona i la lituana rectifiquen per la pressió espanyola». VilaWeb, 16-09-2013.
  93. ACN «Margallo convoca a los embajadores de Lituania y Letonia por el apoyo al proceso soberanista de Catalunya» (en castellà). elperiodico.com. ACN, 16 /09/ 2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  94. «Lituania rectifica y se desmarca de la independencia de Cataluña"». Madridexpress, 16-09-2013.
  95. «L'exministre d'Exteriors eslovac avisa Rajoy que "s'ha de prendre molt seriosament" la carta de Mas per al referèndum». Ara, 30-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  96. «El president de la Internacional Liberal demana al govern espanyol que prengui exemple del britànic». VilaWeb, 02-12-2013.
  97. 97,0 97,1 «'Donaríem la benvinguda a una república catalana'». VilaWeb, 02-07-2013.
  98. “No one” can simply ban a referendum on Catalan independence, says FT International Affairs Editor, Catalan News Agency.
  99. «L'editor internacional del 'Financial Times': "Ningú pot prohibir una consulta"», Ara.
  100. 100,0 100,1 100,2 100,3 100,4 100,5 «Referèndum per la independència de Catalunya». Centre d'Estudis d'Opinió. [Consulta: 19 gener 2013 (2013-01-19)].
  101. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/02/21/10/47/7f6d7ac7-09f6-4b12-a676-2ee95a051b10.pdf
  102. «Prop d'un 70% de catalans avalaven l'estat propi després de la Diada, segons el CEO». Ara, 14-01-2013 [Consulta: 19 gener 2013].
  103. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». Ara, 07-12-2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  104. «El suport a la independència segueix creixent i el 'sí' ja supera el 'no'». Ara, 14-10-2011. [Consulta: 14 octubre 2011].
  105. «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22-07-2012. [Consulta: 22 juliol 2012].
  106. Muñoz, Jordi «El 'sí' a la independència guanya el 'no' per 24 punts de diferència». Ara, 02-11-2012 [Consulta: 2 novembre 2012].
  107. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». El Periódico, 16-10-2007. [Consulta: 4 novembre 2009].
  108. «L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria». El Periódico, 22-12-2009. [Consulta: 2 desembre 2009].
  109. «Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya». El Periódico, 19-06-2010. [Consulta: 19 juny 2010].
  110. «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27-01-2012.
  111. «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27-01-2012.
  112. «Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència». El Periódico, 11-09-2012.
  113. «El Periódico converteix un 25% d'indecisos en votants del no a la independència». VilaWeb, 11-09-2012. [Consulta: 16 setembre 2012].
  114. «El 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE». El Periódico de Catalunya, 25-10-2012.
  115. «La majoria dels catalans estan a favor de la consulta». El Periódico de Catalunya, 20-01-2013.
  116. «La mayoría aprueba la consulta independentista pero votaría en contra». La Vanguardia, 02-11-2009. [Consulta: 4 novembre 2009].
  117. «El apoyo a las consultas y el rechazo a la independencia se mantienen estables». La Vanguardia, 15-03-2010. [Consulta: 15 març 2010].
  118. «La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión». La Vanguardia, 19-05-2010. [Consulta: 19 maig 2010].
  119. «El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%». La Vanguardia, 18-07-2010. [Consulta: 18 juliol 2010].
  120. «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%». La Vanguardia, 07-09-2010. [Consulta: 7 setembre 2010].
  121. «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2012 [Consulta: 29 setembre 2012].
  122. «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012 [Consulta: 28 octubre 2012].
  123. «Resultats del segon Racòmetre». Racòmetre. RAC 1, 28-09-2010. [Consulta: 28 setembre 2010].
  124. «El sí a la independència guanyaria amb un 53% dels vots». Racòmetre. RAC 1, 24-10-2012. [Consulta: 28 octubre 2012].
  125. «Una enquesta de Telecinco troba un 51% de catalans per la independència i només un 18,6% en contra». Ara, 15-09-2012. [Consulta: 15 setembre 2012].
  126. «Un 50,9% de catalans voldria la independència, segons una enquesta publicada a 'El gran debate' de Tele5». Ara, 03-11-2012 [Consulta: 3 novembre 2012].

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Consulta sobre la independència de Catalunya